Cesk Freixas, cantautor i ara a les llistes de la CUP. Foto: Adrià Costa

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984), duu vuit anys combinant melodies i compromís amb la llengua i la identitat. Profundament arrelat a l'esquerra i eminentment constructiu, un dia va dir que potser calia "deixar de parlar de cançó protesta i parlar de cançó proposta". Dit i fet. Ha muntat un grup de suport a la CUP al poble on actualment viu, Santa Eulàlia de Riuprimer i, en aquestes eleccions serà el número 10 de les llistes per Barcelona. Tot i això, assegura que no es vol dedicar a la política i que les seves aspiracions són estrictament musicals.

- Què empeny una figura mediàtica amb un cert prestigi dins del món musical a vincular-se a la CUP?

- Ja fa molts anys que em vaig ficar en política, vaig militar a la CUP de Vilafranca quan vivia al Penedès i a la CUP de Girona una temporada. Fa uns deu o dotze anys que em moc en l'àmbit de l'esquerra independentista anticapitalista i és una qüestió de coherència amb la CUP, és l'opció política que més em representa. No en sóc militant però estic al dia i per mi és una participació natural. El moment que vivim exigeix un posicionament i la CUP en té un de molt clar.
 
- Quin?

- Independentista sense fer servir gaire metàfores, som dels pocs que diem la paraula "independència" sense miraments, i després la proposta social que hi ha darrere. La CUP pretén democratitzar les nostres institucions, convertir-les en eines al servei del poble, transparents i que facin una funció social, apropar-les al poble.
 
- El fet d'adscriure's a unes sigles concretes pot repercutir negativament en la seva trajectòria?

- No, perquè des de sempre he volgut connectar la meva proposta cultural a una de política i sempre he cregut que és interessant fer aquest tipus de connexió perquè la cultura també és una eina que està al sevei de la societat i a través de la música es pot fer una feina de col·lectivització del pensament crític.

- Troba a faltar que els partits facin propostes concretes en l'àmbit cultural?

- La cultura és un element que tothom reivindica però que al mateix temps costa molt poc d'oblidar-se. S'entén que és un element poc essencial per un poble, cosa que és molt errònia, per nosaltres la cultura és un element d'acompanyament de la societat, un element de participació i és tan important com la sanitat i l'educació, perquè són eines de construcció nacional i social. Les polítiques que es poden fer des de la CUP en aquest àmbit van en el sentit de la protecció.

- Amb la CUP s'hi han involucrat altres figures mediàtiques com Sergi López o Eudald Carbonell. Això els ajuda?

- Coincideix que hi ha cares populars o gent que té feines amb projecció pública que està donant suport a la CUP, no deixa de ser un reflex del que està passant: que molta gent desencantada amb un model de democràcia i uns partits tradicionals que s'omplen la boca de promeses i que després no les compleixen s'està acostant a la CUP perquè té un posicionament clar en el tema social i nacional. Que hi hagi persones amb projecció mediàtica és important però aquest suport no és més important que el que pugui donar una persona de Santa Eulàlia de Riuprimer. Però com que en la societat en què que vivim sempre estem buscant referents socials i culturals doncs és important, això vol dir que la nostra proposta arribarà a moltes més cases.
 
- Hi ha risc que el vot independentista es divideixi?

- No ho veig així, cada partit polític té la seva visió, el seu programa i ha de ser així. Situant-nos en un futur Estat català no podria entendre que desaparegués el discurs social, cal tenir-lo, em costa molt votar una opció política només en clau nacional, en clau independentista. La gent també busca un referent social en el debat independentista i això es pot visualitzar en aquestes eleccions, molta gent busca castigar els polítics que han gestionat malamant aquesta crisi.
 
- Té la sensació que ERC i SI han pujat al carro de defensar propostes socials?

- Nosaltres tampoc volem entrar en el joc de la competència, no hi creiem, ens confrontarem amb els partits politics que posin en perill la nostra sobirania, tant social com nacional, però crec que ara mateix no és el moment de fer una llista, un top ten de qui té un discurs social més elevat. La proposta d'ERC és una proposta socialdemòcrata, la de SI no sé ben bé quina és perquè aquesta transversalitat.. no sé quin és el seu projecte social si és que en té, i la CUP és anticapitalista, tots són independentistes que en l'eix social es troben en llocs molt diferents. Nosaltres defensem les classes populars, la gent treballadora que ho està passant malament, i és un espai polític que fins ara ningú ha estat cobrint, per això som necessaris, per defensar-nos.

- Ha dit no pot separar el discurs nacional del social...

- Quan penso en un país penso en uns valors determinats, em costa pensar en el meu país sense associar-lo amb una ètica política concreta: la cooperació, la solidaritat, el respecte, la transparència i això em duu inevitablement a l'esquerra, així penso el meu país, des de l'esquerra i des de baix, per això em sembla impossible pensar només en terminologia nacional, no entenc com es pot fer.
 
- Les enquestes no els són especialment favorables. Tenen esperances d'entrar al Parlament?

- Nosaltres partim de la idea que èxit no és treure representació, èxit és ja haver fet la mobilització que estem fent, un procés històric dins l'esquerra anticapitalista i independentista, que és aglutinar tots aquells sectors que treballen per les llibertats més elementals i més democràtiques, per la justícia social i en moviments anticapitalistes. Jo no em crec cap enquesta perquè el resultat serà diferent en funció de qui la pagui, tinc els meus dubtes i reserves en aquest tema. Ens presentem en unes eleccions perquè volem que al Parlament hi hagi una veu concreta.
 
- I perquè, segons diuen, per canviar el sistema s'ha de fer des de dins. O la CUP ho intentarà empenyent des de fora?

- Sí, nosaltres volem entrar al Parlament com ho hem fet als ajuntaments, sense obviar una realitat que s'ha de combatre des dels moviments socials, els processos veïnals o moviments ecologistes. Nosaltres som una eina més, la nostra lluita és una lluita afegida a la que estem fent als carrers colze a colze amb els militants de base dels moviments socials, això és el que ens diferencia de la resta de forces. La CUP no se l'ha d'entendre com un partit polític sinó com a part dels moviments socials.

- Es creu l'independentisme de CiU?

- No tinc cap dubte que hi ha militants de CiU que aposten per la independència però el que em fa dubtar és que hi ha un poder econòmic que va determinant les accions polítiques. Entendre que la independència vindrà determinada quan el poder econòmic decideixi que és viable em genera dubtes, entenc que és el que està fent CiU, esperar que el gran empresari català i que la burgesia apostin per la independència, quan ho facin i les grans empreses catalanes ho vegin clar, CiU ho veurà clar. Em planteja molts dubtes perquè jo sempre he entès la independència com un procés que defensa valors democràctics, de justícia, de dignitat històrica i entendre-la només en termes econòmics em genera molts dubtes. I CiU té un recorregut històric en la defensa de l'autonomisme i de reforçar Espanya a través de les autonomies que em genera dubtes. No hi ha una història recent que ens digui que CiU ha apostat per l'autodeterminació o pel dret a decidir.

- Per què no va prosperar l'aliança independentista? Segons López Tena, la CUP se'n va desentendre des del principi...

- La CUP encara no havia decidit en la seva assemblea nacional si es presentava o no.
 
- És una opció totalment descartada?

- No és la nostra manera de treballar, perquè no podem entendre aquestes coalicions només en termes electorals, les nostres aliances ja hi són dins la CUP, hem de continuar treballant amb els moviments socials i amb la gent que no se sent representada per aquest model de democràcia. La nostra feina primera era fer aquesta coalició dins la unitat popular, nosaltres som la veu d'aquesta unitat popular.
 
- Com es pot ajudar a la CUP des d'un municipi petit com Santa Eulàlia de Riuprimer?

- Intentant portar la campanya electoral aquí, intentant que el discurs arribi a la gent fent xerrades, i potenciant la idea que un dels eixos encara prioritaris de la CUP és la lluita municipal. El que més pot ajudar a la CUP és que surtin assemblees locals arreu del territori, tant en pobles petits com en ciutats més grans, i assumir aquesta responsabililtat col·lectiva dins d'un poble de construir el nostre país a partir dels llocs més propers a les persones, que són els ajuntaments. Aquí també pretenem engegar un grup de treball perquè es comenci a treballar en la creació d'una candidatura de la unitat popular a Santa Eulàlia.

- La CUP retreu als partits tradicionals la corrupció i també  l fet que el poder els hagi corromput. Com es pot assegurar que la CUP no caurà al mateix error?

- Perquè ens autoimposem mecanismes de control en la candidatura: el topall de 1.600 euros en el sou de les persones que surtin representades, un topall màxim d'una legislatura i, en ser un projecte assembleari, estàs obligant constantment a passar comptes del que està passant dins del Parlament. Volem un projecte dinàmic que vagi mutant, no sabem si la CUP ha de ser el pal de paller de la unitat popular però potser d'aquí a un temps la nostra lluita ha mutat, ha crescut i necessitem unes altres eines. És una proposta política que no es planteja en termes de política professional, el que planteja és fer un qüestionament general d'aquest model democràtic, econòmic i social, tenim mecanismes interns de democràcia interna que ens assegura que estem lluny de la dinàmica d'aburgesament dels partits tradicionals, nosaltres no venim a fer això perquè som part dels moviments socials.

- Què li diria a algú que tracta la CUP amb el tòpic de "comunistes peluts" i gairebé com una espècie d'okupes de la política?

- Que nosaltres segurament estem molt estigmatitzats i ens tenen prejudicis precisament perquè molestem a una certa classe política i social, nosaltres formem part del 99% de la gent que s'està empobrint, que ens neguem a que la nostra societat sigui dual, amb una classe enriquida que tingui els drets socials coberts i una classe pobra que tingui els drets socials descoberts, ens neguem a aquesta realitat. Nosaltres lluitem a favor de la justícia en tots el termes, si lluitar per la transparència democràtica i per la participació directa en les institucions és ser antisistema sí que ho serem, perquè volem trencar amb moltes dinàmiques. El nostre treball als ajuntaments i el que farem al Parlment demostrarà que no hem vingut a passar-nos-ho bé sinó a lluitar per allò que ens pertany i per la nostra dignitat.