El “cas dels catalans” és el nom d’un episodi històric de fa 300 anys. Té a veure amb la moció que van presentar 14 parlamentaris britànics el 14 de juliol de 2010 en què defensaven el dret de Catalunya de determinar democràticament el seu futur. Aquest cas s’explicarà a Vic el proper dimarts, dia 17 d’abril, a les 20:30 h, a la sala Anicet Altés de la Central.

L’acte està organitzat conjuntament per la iniciativa Cas dels catalans, Òmnium Cultural i l’Ajuntament de Vic. Hi participaran l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal; el president d’Òmnium Osona, David Colomer; i com a representants del Cas dels catalans hi serà Agustí Soler, historiador i membre de l’Associació Francesc Castellví, exregidor de Drets Civils de Barcelona, i Jaume Manel Oronich, president del Moviment Civil Onze de Setembre i expaer en cap de Lleida.

El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia "la seva garantia perpètua per assegurar els privilegis i lleis del Principat", en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. El mateix 1714, diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà “cas dels catalans".

El 14 de juliol de l'any 2010, 14 diputats al Parlament de Westminster, representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Davant d’aquests fets històrics i com a mostra de reconeixement i d'estimació, s'ha endegat una campanya de recollida d'adhesions a través de la xarxa d'Internet, en una primera fase fins el 12 de juny, i, en una segona fase, presencialment, per tot el territori fins la primavera, les quals seran lliurades als diputats. Fa uns mesos, una representació de catalans en nom de les entitats impulsores i de diverses organitzacions polítiques, cíviques i culturals, fou rebuda pels diputats signants de la moció al Parlament de Westminster i se’ls va convidar a venir a Catalunya per rebre un just homenatge del poble català i de les seves primeres institucions.