El laboratori d'anatomia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ja ha rebut més d'un miler de sol·licituds de persones que s'han compromès a donar el cos a la ciència. El servei va obrir el 2018 i, en total, han arribat uns 180 cossos de persones que han mort, a raó d'entre un i dos al mes.
La directora del laboratori, Laia Nogué, explica a l'ACN que un dels avantatges de treballar amb els cossos donats és que "millora molt" la comprensió d'espai i estructura del cos que tenen els alumnes de medicina i altres especialitats de la facultat. Per Nogué, allò que és més ben valorat per les persones que donen i les seves famílies és que hi ha traçabilitat de tot el que es fa i disposen d'un espai propi per passar el dol al cementiri de Vic.
- Estudiants de diferents especialitats fent pràctiques al Laboratori d`Anatomia de la UVic-UCC.
- L.Busquets/ACN
La donació del cos a la ciència és una voluntat que cada vegada va més a l'alça. Durant els últims 8 anys des que es va crear, el laboratori d'anatomia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha experimentat un creixement continu en el nombre de donacions i ja ha rebut 1.030 persones que, després de morir, volen donar el seu cos a la ciència.
La mitjana d'edat dels donants que presenten la sol·licitud està entre els 60 i els 80 anys, tot i que també hi ha perfils més joves. El gruix de les persones que es moren, però, es troba entre els 80 i els 90 anys. Per sexes, la gran majoria de les donants són dones, tot i que en proporció es moren més homes. La tendència anual ara per ara es troba entre les 35 i 40 defuncions l'any. Quan els arriben més cossos és sempre a l'hivern o a l'estiu, coincidint amb els pics de temperatures més altes o més baixes.
- Estudiants de diferents especialitats fent pràctiques al Laboratori d`Anatomia de la UVic-UCC.
- L.Busquets/ACN
Aprendre amb els cossos
La responsable del laboratori i criminòloga forense, Laia Nogué, explica que el procés de donació comença quan una persona decideix fer el pas i es presenta amb un testimoni a la facultat. Un cop signat el document de donació, se'ls lliura un carnet de donant.
Després que s'hagi produït la mort, el cos és traslladat a la facultat. Allà es realitza una analítica per detectar possibles malalties infeccioses, que farien inviable la donació. Si els resultats són negatius, es procedeix a l'embalsamament o es criopreserva. Si es requereix una autòpsia, el laboratori tampoc pot assumir el cos.
A partir d'aquí, estudiants de medicina, infermeria, odontologia, audiologia, fisioteràpia o podologia de la UVic-UCC fan formació al laboratori, però també es dona el cas que els cossos serveixen per a investigació i realització de tesis doctorals.
Nogué explica que també hi ha professionals que hi van per ensenyar i entendre com es fan algunes cirurgies abans de practicar-les en pacients, o també per intentar nous abordatges quirúrgics que no s'han fet mai. "És molt menys invasiu", explica la responsable.
L'espai es divideix en una sala per a la recepció dels cossos i on hi ha les neveres per preservar-los, i una altra sala amb taules per als exercicis de dissecció. Nogué explica que un cop dissecats, per exemple, "és molt més fàcil veure amb claredat les insercions, l'origen de certs músculs o per on passen depèn de quines artèries".
- Estudiants de diferents especialitats fent pràctiques al Laboratori d`Anatomia de la UVic-UCC.
- L.Busquets/ACN
Traçabilitat
La facultat manté una traçabilitat molt exhaustiva dels cossos que s'han donat, expliquen Laia Nogué i Tània Brugarola, tècnica del laboratori. Cada cos s'etiqueta amb un codi QR on es registra tota l'activitat, cosa que permet conèixer el destí del cos i què s'hi fa.
Quan ja no és possible continuar treballant amb el cos, aquest s'incinera. Les cendres, després, es dipositen en un espai habilitat als jardins Marie Curie del cementiri de Vic. Segons Nogué, això és molt important per a les famílies, perquè tenen un lloc físic on poder passar el dol i portar flors.
Una societat no educada a conviure amb la mort
Arribar fins a formalitzar la donació, però, no sempre és fàcil d'acceptar per als familiars. Laia Nogué explica que totes les sol·licituds no arriben a bon port i també hi ha qui es fa enrere. No és tant per una qüestió personal religiosa, assegura, com per motius que tenen més a veure amb la gestió del dol en l'àmbit intrafamiliar. Moltes vegades es tracta de la necessitat de tenir un espai físic on passar el dol, explica. D'aquí que el laboratori va veure la necessitat d'habilitar un espai al cementiri de Vic.
Nogué, bregada com a especialista en casos tan mediàtics com el de l'exhumació de La noia de Portbou o el cas de Salvador Dalí, destaca que la societat no està educada per "conviure" amb la mort. Reivindica que aquesta també forma part de la vida, "i cal molta educació des de petits per fer entendre que la mort existeix i que és una cosa que tothom hi acabarà arribant". "Ningú se'n salvarà", resol.
