


El professor Frances Canosa va presentar el seu darrer llibre Entre la sabre i la bomba, aquest dimarts al Casino de Vic, acompanyat a la taula pel regidor i dirigent de CiU, Xavier Farrés. Es tracta d'una obra intensa, rigorosa i escrita des d'una mirada molt crítica, que presenta la història d'Unió Democràtica de Catalunya des de la seva fundació, el 1931 fins el 1980, any en què es va elegir el primer Parlament de la democràcia.
En paraules de l'autor, "UDC representa la Catalunya que va sortir perdedora de la guerra per tots els costats, perquè va ser víctima del roig i del negre, dels dos extremismes que van ensorrar aquest país". Canosa va explicar que li havia vingut al cap la idea d'estudiar a fons Unió el dia que es va adonar que hi ha una Catalunya que sembla no haver existit mai, i que ell va concretar en la seva pròpia família, "una família de Balaguer, que no va intervenir en política, però que era senzillament catalana, a tots els efectes".
La Catalunya fidel a l'ànima del país, la de les terres de l'interior, no ha estat reflectida en el relat oficial del país, segons Canosa. Per fer més entenedora aquesta comparació, va referir-se més dun cop al famós joc del cub de Rubyk, que té 54 quadrets, sis en nou cares, i que si representés Catalunya, resultaria que s'ha volgut explicar tot el cub en base només a un o dos quadrets.
"Quan Joan Sales va tornar de l'exili, el 1948, es va afiliar a la clandestina Unió Democràtica de Catalunya", va remarcar Canosa, com a mostra que un home que havia combatut a l'exèrcit republicà, va creure que la reconstrucció del país només podia venir de la mà d'una força democristiana que havia estat fidel a la legalitat republicana i que no era responsable de cap dels horrors comesos pels dos bàndols de la guerra, raó per la qual va ser perseguida "primer pels uns, els anarquistes, i després pels altres, els feixistes". Per Canosa, el drama històric d'UDC -amb l'afusellament del fundador, Manuel Carrasco i Formiguera al front de tot- és equiparable al de la Catalunya del segle XX.