Manlleu s'ha presentat a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 amb un projecte per "obrir" la vila al riu i amb l'objectiu d'invertir 25 milions d'euros al municipi, dels quals un 60% els aporta la Generalitat i la resta -uns 10 milions d'euros- el mateix Ajuntament.
El Pla de Barris, impulsat pel Govern de la Generalitat, són una conjunt de subvencions per a la millora urbana, ambiental i social dels barris i les viles catalanes considerades d'atenció especial. Per a optar-hi, les zones a on es vol actuar han de complir alguns requisits, com que la renda per càpita estigui per sota la mitjana catalana, que presentin dèficits d'equipaments o serveis, o problemes d'habitatge, entre altres. La resolució es preveu per a la tardor.
La proposta de la capital del Ter consta de 29 actuacions i planteja una intervenció "integral" amb la finalitat de "millorar la qualitat de vida, reforçar la cohesió social i avançar cap a un model més sostenible, inclusiu i resilient", tal com detalla l'equip de govern.
Amb tot, des de l'oposició critiquen, entre altres aspectes, que no se'ls ha tingut en compte a l'hora de teixir el projecte. Així ho manifestaven en sessió plenària extraordinària, on es va debatre i votar la proposta. El govern de Manlleu -format per Junts i ERC- aconseguia tirar endavant el programa amb els vots favorables dels seus regidors; tres vots en contra del PSC, un d'Ara Gent de Manlleu i un de la CUP; i l'abstenció del representant d'Aliança Catalana, una d'Ara Gent de Manlleu i una de la CUP.
Principals propostes d'actuació
La proposta de Manlleu pel Pla de Barris i Viles planteja actuacions en diferents àmbits. Per exemple, en termes de mobilitat activa es plantegen millores als carrers de l'Horta d'en Font, Torelló, Sant Domènec, Bisbe Morgades o l'entorn del cementiri municipal amb l'objectiu d'eliminar "barreres arquitectòniques", i també l'adequació d'itineraris de vianants o la naturalització dels carrers Torrent Magí, Bisbe Aguilar i el passeig del Ter per "incrementar el verd urbà i confort climàtic".
En l'àmbit residencial, es proposa l'impuls de l'eficiència energètica, l'habitabilitat i l'accessibilitat a l'habitatge. El programa també inclou actuacions en equipaments com la finalització del teatre municipal, la rehabilitació de Can Puget i la Cooperativa, la regeneració de Can Mataró i l'impuls del Museu del Ter i del seu entorn. "L'objectiu és reforçar el paper d'aquests espais com a elements de dinamització cultural, turística i educativa del municipi", expliquen des del govern de Manlleu.
Pel que fa a les actuacions en termes ambientals, es projecta la millora de la biodiversitat i la resiliència climàtica al passeig del Ter, així com la millora del canal industrial per a millorar la generació d'energia hidràulica. Tanmateix, el projecte inclou actuacions des d'una perspectiva comunitària i de cohesió social promovent la "creació i dinamització d'espais de convivència intergeneracional i intercultural", a més de l'impuls de programes d'integració de les famílies als centres educatius.
En l'àmbit de la salut i el lleure es planteja la millora i adequació dels espais esportius del passeig del Ter, mentre que en termes econòmics, el projecte pretén promoure el teixit empresarial local i l'ocupació sociolaboral al municipi, i també l'impuls de fires i mercats "com a instruments de dinamització comercial, promoció dels productes de proximitat i revitalització de l'activitat econòmica".
Amb la proposta presentada al Pla de Barris, el govern de Manlleu vol "donar resposta a les necessitats del veïnat, incorporar actuacions amb una clara vocació oberta al conjunt del municipi i donar serveis i oportunitats perquè pugui gaudir i participar tota la ciutadania".
Falta de consens
L'oposició manlleuenca no acaba de veure clara la proposta de l'equip de govern per a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de la Generalitat.
Des d'Ara Gent de Manlleu creuen que alguns projectes inclosos en el programa "no responen a les bases que marca el Pla de Barris" i afegeixen que "el problema no és només el què, sinó també el com": "Un projecte com aquest requeria consens i no opacitat". També critiquen que la proposta "pot hipotecar el futur" de la capital del Ter durant els pròxims anys i recorden que "la realitat financera de l'Ajuntament ens obliga a ser prudents". "Era una oportunitat d'or per unir tots els partits polítics de Manlleu al voltant d'un gran projecte de poble", etziben.
Des de la CUP, creuen que el projecte s'allunya de les bases del Pla de Barris i diuen que l'equip de govern vol "aprofitar" per "pal·liar el dèficit d'actuacions" dels darrers mandats. De la mateixa manera, insisteixen que des de la formació aposten per "projectes que reverteixin de forma real les desigualtats socials del municipi" i admeten que els "preocupa" el "caràcter inconnex" d'algunes de les propostes que "no responen a l'objecte de la convocatòria".
Pel que fa al PSC, recorden que el Pla de Barris "està fet per millorar la qualitat de vida de la gent i no per fer obres". Al mateix temps, diuen que el projecte no ha tingut "consens ni participació" de l'oposició ni de tots els membres del govern: "Hauríem volgut un Pla de Barris construït des de l'escolta, el diagnòstic i les necessitats de les persones".
"Ens hauria agradat compartir-ho més amb l'oposició"
Els diferents membres del govern de Manlleu fan autocrítica de com s'ha gestat el Pla de Barris. En aquesta línia, Eva Font (ERC) diu que "ens hauria agradat compartir-ho més amb l'oposició" i explica que per teixir el projecte es va constituir un grup motor format per polítics i tècnics de l'Ajuntament.
Per la seva banda, l'alcalde de la vila, Arnau Rovira (Junts), subratlla que "era important que Manlleu concorregués en aquesta convocatòria" del Pla de Barris, remarca que "ho podríem haver fet diferent", però també insisteix en el fet que "el temps ha estat molt limitat": "Us asseguro que l'equip que ha promogut el projecte ha treballat molt".
