L'itinerari de la torxa, controlat per la policia. Foto: La Marxa de Catalunya.

La Policía Nacional, intentant impedir l'entrada de banderes a la plaça Major. Foto: La Marxa de Catalunya.

Aquest estiu ha fet 20 anys, la ciutat de Vic estava preparada per rebre la flama olímpica. Com a subseu dels Jocs, formava part de l'itinerari que aquest símbol llegendari recorria per Catalunya abans d'arribar a Barcelona el dia de la cerimònia inaugural.

Els Jocs Olímpics eren una ocasió incomparable per mostrar al món l'existència de la nació catalana i el seu afany de plena llibertat. A les nits anteriors a la seva arribada a Vic, aquestes reivindicacions ja s'havien manifestat amb èxit en plena cerimònia, per exemple, a Banyoles, causant la desesperació dels organitzadors.

Però a Vic havia de ser diferent: l'independentisme no havia de trencar de cap manera aquell setge de silenci i, per impedir-ho, el govern espanyol va enviar un gran contingent de la Polcía Nacional, que va prendre el centre de la ciutat sense contemplacions. Va ser l'última nit que la policia espanyola va controlar la ciutat de Vic. Dimarts, 16 de juny de 1992.

A primera hora de la tarda, les patrulles armades vingudes des d'Andalusia, es van desplegar per la ciutat i pels accessos des de la carretera C-17 (aleshores N-152). Aquell 1992, encara eren ben vives en la memòria dels vigatans les escenes de les contundents ocupacions policials espanyoles de Vic: l'11 de novembre de 1973, contra l'Assemblea de Catalunya, i el 22 de juny de 1979, contra el moviment antiurani. El mateix escenari, el mateix cos de policia, la mateixa intenció repressiva... i la mateixa voluntat de resistència de bona part de la ciutadania.

Hores abans de l'entrada de la flama a la plaça Major, els uniformats ja aturaven vehicles particulars i obligaven els seus ocupants a obrir-los per fer-hi escorcolls. També gravaven en vídeo les persones que els semblaven sospitoses o que portaven senyeres i estelades. També inspeccionaven bolsos de senyores i controlaven els vehicles que entraven al pàrquing subterrani.

Un periodista va ser retingut més de mitja hora davant l'església del Carme quan estava fotografiant l'escorcoll d'un vehicle (veure imatge a la galeria de fotos d'aquest reportatge). L'oficial que dirigia el desplegament va comentar que "nos han alertado que unos quinientos cabezas rapadas radicales van a montar un jaleo esta noche". I també es va plànyer que "ayer estaba con estos hombres en Sevilla, muertos de calor, y hoy aquí hace este frío terrible con uniforme de verano". Les mínimes de la setmana estaven per sota dels 10 graus, i aquell dimarts es van quedar en 14, ja que havia plogut.

L'expedició estava integrada per uns 150 homes, segons dades no confirmades en el seu moment. La seguretat era competència intocable del Comitè Olímpic. L'Ajuntament de Vic no hi pintava res. Des del consistori s'havia ofert als Mossos d'esquadra el control del trànsit, i prou. Ho van considerar humiliant i van declinar l'oferta.

Alguns veïns explicaven que la Policía Nacional tenia preparada una unitat de tanquetes a Malla per si eren necessàries per dominar els avalots. De fet, la policia estava escarmentada perquè tan sols tres setmanes abans el centre de Vic havia presenciat una batalla entre centenars de joves que celebraven la victòria del Barça a la Copa d'Europa i els antiavalots de Mossos d'Esquadra vinguts des de Barcelona. Els policies autonòmics -tot i comptar amb el suport d'agents de les guàrdies urbanes de Vic i Torelló- van ser desbordats completament. A les tres de la matinada, quan ja hi havia algun aparador cremant, la Policía Nacional va efectuar diverses càrregues que van resoldre la situació. Els precedents, per tant, eren alarmants.

Aquella nit del 16 de juny, Esquerra Republicana i les seves joventuts, les JERC, havien convocat a anar a rebre la flama olímpica a Vic amb banderes estelades. I hi havia moltes banderes estelades i catalanes als balcons de Vic, A la Plaça, una catalana i una estelada gegantesques cobrien de dalt a baix dos edificis, una d'elles amb el lema Visca Catalunya lliure. ERC oferia una roda de premsa a la casa Galadies una hora abans de l'acte.

La cerimònia oficial començava a les deu de la nit amb l'entrada a la plaça Major de la flama olimpica, portada pel nedador Marc Capdevila, i un discurs de benvinguda de l'alcalde Pere Girbau des d'un atril situat prop del Merma, just al costat d'una grada reservada a les autoritats i els convidats.

L'estratègia de la policia va consistir en prendre posicions al llarg de tot el recorregut urbà per impedir que ningú no barrés el pas a la flama o fins i tot l'agafés. Un cop a la plaça Major, els "nacionals" es van desplegar envoltant la multitud, formats en grups d'entre cinc i deu homes, segons els llocs. Al mateix temps, provaven d'impedir -sense gaire èxit- que ningú no entrés amb banderes.

El desenllaç de l'acte va ser ràpid. Només arribar la flama, i just abans que l'alcalde  comencés el seu parlament, en el moment que es van hissar les banderes, amb l'espanyola entre elles, va resultar que una bona part del públic, format per unes quatre mil persones, es va posar a xiular i a esbroncar la bandera, amb un clam eixordador que va ofegar les brevíssimes paraules de l'alcalde i que va obligar a enllestir l'acte per la via ràpida.

Els crits i esgarips de la gent -"Aquesta bandera és estrangera !" i també " Fora, fora, fora, la bandera espanyola! "- van durar estona i van acompanyar la "retirada" força apressada de les autoritats cap a l'Ajuntament, on els esperava un còctel. Alguns regidors  van mostrar la seva indignació envers els edils d'ERC, als qui consideraven culpables de l'enrenou i del fracàs (?) de l'acte. Vint anys després, alguns dels impulsors de la rebuda recorden que era "festiva i reivindicativa, sense cap intenció de boicot, però la hissada de la bandera espanyola ho va excitar i desbordar tot".

Al carrer, la multitud es va anar escampant sota la mirada arrogant dels homes de blau, que encara devien esperar els caps rapats amb què els havien "motivat" per si havien de carregar contra els catalans d'Osona. Poc temps després, els Mossos d'Esquadra van instal·lar-se a la comarca. I nits com la del 16 de juny van passar a ser història.

Veure galeria de fotos (La Marxa de Catalunya).

Octaveta sense signar distribuïda a Osona dies abans del 16 de juny.

Grups de policies, a l'entrada del carrer de les Neus. Foto: La Marxa de Catalunya.

Membres d'ERC, davant la seva pancarta. Foto: La Marxa de Catalunya.