El debat sobre com fer front a les ocupacions delinqüencials ha centrat la jornada que el Consell de l'Advocacia Catalana ha organitzat aquest dimecres a Vic sobre la Llei pel dret a l'habitatge. L'advocat i ponent Julio J. Naveira ha assenyalat que les ocupacions delinqüencials són un "mal endèmic" i ha explicat que des del Consell s'ha proposat una modificació de la llei d'enjudiciament criminal. L'objectiu és que, amb independència de com continuï el procés judicial, s'apliqui la devolució a la propietat com a mesura cautelar en cas que l'ocupa no pugui acreditar un acord.
El cap de la Guàrdia Urbana de Vic, Antoni Jurjo, ha explicat que fan unes tres intervencions setmanals. Amb tot, a la capital d'Osona les actuacions policials per ocupacions han baixat aquest any un 15%, segons ha informat el cap de la policia local: "És una època tranquil·la, però tenim una mitjana de tres intervencions setmanals". També detalla que la majoria d'aquestes ocupacions s'acaben evitant gràcies a la col·laboració dels veïns, "si no és impossible perquè no tenim coneixement dels riscos potencials".
L'advocat i ponent Julio j. Naveira creu que davant una ocupació delinqüencial, la policia ha de poder fer "com fa en la resta de delictes". Però en aquests casos, explica, els ocupes saben que, si no hi ha sentència ferma, no se'ls fa fora. Això els dona un marge d'entre tres i sis anys abans el propietari no pugui recuperar el domicili. "És el que no podem permetre". I ha afegit que és l'única manera perquè aquests delictes deixin d'existir i que els ocupes siguin identificats com a delinqüents i passin per la via penal, com la resta de delictes.
És per aquest motiu que els advocats volen forçar un canvi en la legislació i que es pugui tornar la propietat al propietari com a mesura cautelar si l'ocupa no acredita un acord. "Fins que no ho tinguem, la solució serà dolenta, els ocupes juguen amb el temps", ha puntualitzat. Però explica que no s'està aplicant perquè no hi ha mesures clares que permetin actuar els cossos de seguretat quan hi ha dubtes sobre si hi ha hagut o no consentiment previ.
Segons Naveira, aquest canvi també beneficiaria l'entorn on es produeix l'ocupació. "Quan l'ocupació és delinqüencial, també es produeixen problemes molt més greus amb veïns, com per exemple els narcopisos, lesions o baralles". "Si ho parem d'arrel, això ja no es produiria", afegeix.
L'advocat també ha explicat que les ocupacions delinqüencials contra les persones físiques han anat a la baixa, mentre que els habitatges o locals ocupats de persones jurídiques han patit un increment "brutal". "Això és perquè saben que els temps que tindran abans no els facin fora serà molt més gran, mentre que els tempos amb ocupacions delinqüencials contra persones físiques potser en dos o tres mesos hauran de sortir-ne".
Evitar males interpretacions de la llei
La presidenta del Consell per l'Advocacia Catalana i degana del col·legi d'advocats de Tortosa, Marta Martínez, ha expressat la seva preocupació per l'aplicació de la legislació sobre el dret a l'habitatge, "perquè els especialistes jurídics que l'apliquen tenen moltes dificultats per a la seva interpretació". Segons Martínez, "s'estableixen lleis per solucionar problemes, però en aquest cas simplement se'n creen més". Explica que hi ha àrees tensionades, municipis que estan afectats, d'altres que no, saber quina renda cal aplicar, entre altres aspectes a tenir en compte, que només condueixen a "problemes interpretatius" que fan que els ciutadans a l'hora de llogar un habitatge tinguin més "litigis".
Segons Martínez, "quan apliques una llei, t'adones dels defectes". La presidenta ha afegit que ara que se saben els defectes, amb el nou Parlament, espera que en els pròxims quatre anys es puguin tirar endavant les modificacions necessàries perquè la llei "no causi males interpretacions" escoltant a "tots els actors".
A la jornada formativa celebrada al Museu d'Art Medieval de Vic hi han participat un centenar d'advocats de tota Catalunya on s'han tractat temes com la contenció de les rendes, les zones tensionades, els processos d'intermediació o els desnonaments, entre d'altres.
