NOTA DE PREMSA
CIU

CiU reclama un estudi sobre l’actuació del corb marí per determinar si posa en risc el patrimoni piscícola dels rius catalans
 
Agustí López remarca que el creixement de les poblacions de corbs marins és espectacular i això “ha provocat quantiosos danys a les empreses d’aqüicultura i a la població de peixos salvatges”

Agustí López, diputat de CiU i alcalde de Sort, ha presentat al registre del Parlament de Catalunya una proposta de resolució que té com a objectiu “realitzar un estudi sobre l’actuació del corb marí per a determinar si aquest posa en risc el patrimoni ictiològic dels rius catalans”. López ha explicat que  els rius catalans “són escenari de nombrosíssims atacs de corbs marins sobre peixos de distintes espècies, el que comporta una pèrdua de fauna ictiològica de dimensions catastròfiques”. Fins ara, les diverses mesures autoritzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, com ara foragitar les colònies de corbs marins mitjançant trets amb prohibició rigorosa d’abatre cap exemplar, no han aportat resultats positius.

Agustí López considera que per poder emprendre mesures de control d’aquesta au “cal que el Departament de Medi Ambient i Habitatge redacti un estudi que reculli els censos de corb marí de les distintes conques fluvials catalanes”, i també un estudi ben fonamentat que posi en evidència que “la població de corbs marins produeix perjudicis importants o bé que existeix un alt risc de perjudicis importants a la fauna piscícola fluvial catalana”.

Per això, el diputat de CiU reclama en la seva iniciativa “elaborar abans de sis mesos els censos de les poblacions de corbs marins que viuen i cacen a la xarxa fluvial catalana” i “redactar abans de vuit mesos els informes que calguin basats, entre altres factors, en el recompte del nombre d’otòlits de peixos existents en els continguts estomacals de les aus estudiades per tal de determinar si l’acció del corb marí als rius catalans és susceptible de ser qualificada de risc de perjudicis importants sobre el patrimoni ictiològic dels rius catalans”.

Cal tenir en compte que les societats de pesca continental de Catalunya i també la Federació Catalana de Pesca i Càsting han alertat en nombroses ocasions del gran dany que el corb marí fa als rius catalans i a la seva fauna piscícola. A més, en el cas del “corb marí de terra endins” (Phalacrocorax carbo sinensis), la Unió Europea permet des del 1997 als Estats Membres o als seus governs autònoms l’aprovació de mesures locals o regionals per contenir i aturar els perjudicis causats per aquesta au carnívora, com és el cas d’Itàlia, de Polònia, d’Alemanya o d’Àustria, i també s’ha autoritzat la tala d’arbres-dormiders o arbres-nius i fins i tot l’esterilització d’ous al Regne Unit o Eslovènia.

I és que “el creixement de les poblacions de corbs marins és espectacular” des de l’aprovació de la Directiva 79/409/CEE del Consell de les Comunitats Europees de 2 d’abril de 1979, que inclou totes les espècies de Phalacrocorax, corbs marins, en el llistat d’aus protegides a tota l’Europa Comunitària. Això ha provocat “quantiosos danys a les empreses d’aqüicultura i a la població de peixos salvatges de les aigües costaneres i de la xarxa fluvial”. Es calcula que els corbs marins consumeixen anyalment més de 300.000 tones de peix a les aigües europees, doncs s’alimenten exclusivament de peixos de forma que a cada exemplar li cal ingerir diàriament entre 400 i 600 grams de peix.

Aquest creiexement desmesurat va provocar que el Phalacrocorax carbo sinensis, “corb marí de terra endins”, fos eliminada l’any 1997 del llistat d’espècies d’aus beneficiades per les mesures especials de protecció (annex 1 de la Directiva Europea abans referida), doncs des del 1995 aquesta au ja gaudia d’un estat de conservació més que acceptable.

Dilluns, 11 de maig de 2009