Clara Marsó, aquest dimarts davant l'oficina de La Caixa al carrer Verdaguer de Vic. Foto: Adrià Costa

Clara Marsó és una veïna de Roda de Ter que a principis de juliol es va plantar davant d'una de les oficines que La Caixa té a l'Avinguda de Roma a Manlleu, asseguda en una cadira que es va portar de casa, tot fent mitja, mentre aguantava una pancarta on reclamava la devolució dels diners de les participacions preferents. Des de llavors, la dona ha continuat la seva particular croada en altres oficines de la comarca, en poblacions com Roda de Ter o Vic.

“La gent em truca perquè vagi a altres llocs, on també tenen problemes, però no dono l’abast”, bromeja la Clara. No es estrany. En un tema tan delicat com aquest, on la majoria d’afectats són gent gran i on el silenci i la incomprensió estan a l’ordre del dia, sempre s’accepta de bon gran l’onada d’aire fresc que aporta la Clara.

La dona no ha faltat aquest dimarts a la seva cita al multitudinari mercat setmanal de Vic. Amb la seva gorra, la seva pancarta, on titlla d’estafadors a les entitats bancàries, i la seva cadira, tot riallera, s’ha instal·lat al carrer Verdaguer, sota un sol de justícia, al davant de l’oficina central de La Caixa. Hi ha estat tot el matí i ha rebut un munt de mostres de suport, moltes de les quals provenien de persones que també s’han vist afectades per les preferents.

“Vostè és molt valenta”, diu una iaia que passa pel carrer. “On s’ha de firmar?”, li pregunta una altra senyora gran un xic despistada. “Als meus pares els van enredar. Ara, un cop morts, amb l’herència, jo ja he hagut de pagar la legítima als meus germans i encara no he vist ni un euro”, es lamenta l’Albert Morató, un veí de Bigues que s’atura a fer-la petar una estona.

Un producte d’alt risc

Les preferents són un producte financer que els bancs van oferir en l’època d’auge econòmic, sense alertar del seu alt risc. Un cop els estalviadors, la majoria gent gran, han volgut recuperar els fons dipositats, molts s’han trobat que el caràcter perpetu del producte, del qual no van ser avisats, n’impedeix la liquiditat, si no és que es traspassa a un mercat secundari en què el principal comprador, i pràcticament l’únic, és l’entitat emissora, que és qui marca el preu de venda, molt per sota de l’inicial. El resultat final, doncs, una total indefensió dels implicats i una reducció considerable dels diners si els volen recuperar de seguida (si poden).

La Clara és membre del comité d'ADICAE (Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs Caixes i Seguros) i està enganxada per les preferents, fruit d’una herència dels seus pares. Al quedar-se a l'atur, cansada de veure que aquí a la comarca no hi havia mobilitzacions i les entitats continuaven la seva activitat com si no hagués passat res, va decidir començar la seva protesta particular. La Clara té previst continuar l’acció reivindicativa de manera indefinida, al menys fins que li surti feina.

Les entitats bancàries estan oferint algunes solucions als afectats per poder recuperar els diners o part d’ells. En el cas de La Caixa, que és el gran emissor a d’aquests productes financers, hi ha dues opcions. Cap d’elles satisfà la Clara, cansada d’esperar i de que li prenguin el pèl, segons critica ella mateixa. “Ens volen canviar una merda per una altra merda”, assegura categòricament.

Deute subordinat o un altre crèdit

La Caixa ofereix als seus clients la possibilitat de canviar un 30% de les seves preferents per accions de la mateixa entitat bancària i la resta, el 70%, per deute subordinat, a cobrar en 10 anys. “És una altra enganyifa!”, alerta la Clara. “D’accions, tal com està ara la borsa, no se’n poden comprar. I el deute subordinat és un altre producte d’alt risc! I això no ho diuen!”, argumenta.

Per a la gent més necessitada, que són molts, el banc ofereix una altra possibilitat una xic recargolada. És el cas d’en Josep Benet, de la Guixa, que també ha conversat una estona amb la Clara.

En Josep té 30.000 euros en preferents, que no podrà cobrar fins d’aquí 10 anys. El banc li ofereix fer un nou préstec pel mateix valor, amb la qual cosa ja podria disposar dels diners al moment. En Josep no haurà de pagar res durant 10 anys, ja que el 5% dels interessos del préstec equivalen al 5% dels beneficis que ha de cobrar cada any per les preferents. En complir-se els 10 anys, venç el préstec, sense que s’hagi hagut de pagar un euro i La Caixa es queda els 30.000 euros de les preferents. En aquest tracte, les úniques pèrdues que assumeix el client són els 200 euros a l’any que ha de pagar a Hisenda, que sumen un total de 2.000 euros en 10 anys.

Aquesta opció, però, també comporta alguns dubtes als afectats. La Clara i en Josep han reclamat que els signin per escrit que al cap de 10 anys el preu de les preferents coincidirà amb el del préstec i el banc s’hi ha negat. “Pot ser que d’aquí uns anys ens diguin que els interessos del préstec s’han apujat i que els beneficis de les preferents s’han abaixat. I ja ens han tornat a fotre”, es tem en Josep. “Res. Això és deute subordinat, d’alt risc, i d’aquí 10 anys pagaran el que voldran”, assegura la Clara, que ja es considera ella mateixa una “lletrada” de la matèria. Potser l'haurem d'escoltar, doncs.