![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/07_04/CFCParador2.jpg")
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/CFCParador3.jpg")
En aquest document, els silvicultors manifesten la seva preocupació davant l'estancament i indefinició que travessa la Política Forestal actual. També, recorden el paper destacat de la població rural en la gestió del territori, element bàsic per a la conservació dels boscos. Per recolzar aquesta tasca, consideren del tot necessari incorporar en el pròxim Pla General de Política Forestal un pla estratègic ambiciós pel sector. Aquest pla, fruit d'una anàlisi prèvia, hauria de tenir com a fita principal potenciar la competitivitat dels boscos de Catalunya tant pel que fa a la cadena de transformació de productes forestals com en l'àmbit de la conservació i millora del medi natural. En aquest sentit, els silvicultors reclamen "la concreció d'uns compromisos clars respecte el finançament de les polítiques i mesures necessàries". (veure el text íntegre adjunt de la Declaració de Vic-Sau)
Montserrat Tura i Ignasi de Ribot, nomenats socis honorífics
D'altra banda, i en aquest mateix acte, el Consorci Forestal de Catalunya ha distingit a la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, i a l'advocat Ignasi de Ribot com a socis honorífics de l'associació. Com és tradicional cada any, el President de l'entitat, Josep Maria Vila d'Abadal, els ha fet lliurament de les insígnies que els distingeixen com a tals.
Amb aquest gest, els silvicultors han volgut reconèixer el treball desenvolupat per Montserrat Tura al front del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, particularment en l'adopció de mesures anti-incendis. També, la qualitat de la tasca realitzada per Ignasi de Ribot com a collaborador del Consorci Forestal de Catalunya en qüestions sectorials i mediambientals, dins del camp del Dret Civil.
El CFC crea una fundació
D'altra banda, el Consorci Forestal de Catalunya ha fet un repàs de les actuacions més destacades que ha realitzat en el decurs d'aquest últim any. També, ha informat dels seus projectes immediats, entre els que destaca la creació d'una nova fundació que tindrà per finalitat divulgar aspectes mediambientals i culturals dels boscos i el món forestal en general.
El Secretari General del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, ha presidit l'Assemblea anual del Consorci Forestal de Catalunya, acompanyat del President del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Vila d'Abadal. També eren presents a l'acte el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic, Enric Castellnou (a la mesa); el director general de Medi Natural, Joan Pallisé, i el diputat osonenc d'ERC , Josep Maria Freixanet.
DECLARACIÓ DEL PARADOR DE VIC - SAU
Reunits en Assemblea General a l'entorn singular del Parador de Vic - Sau, els representants dels boscos familiars de Catalunya expressem:
1. La nostra preocupació per la situació d'estancament i indefinició que travessa la política forestal a Catalunya. S'evidencia un contrast preocupant entre l'ambició inicial en matèria forestal, ambició que portà, aviat farà vint anys, a tenir una legislació moderna i pionera a nivell europeu i l'apatia que viu una administració en procés continu de reestructuració i mancada dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar les polítiques que li són pròpies.
2. La nostra perplexitat al veure com Catalunya s'emmiralla en un model conservacionista de despatx que lluny d'enriquir el territori en dificulta la seva gestió, doncs no parteix del consens necessari amb la gent que realment el custodia propietaris forestals i pagesos i oblida que l'economia i la millora de la competitivitat també son part de la sostenibilitat. Aquest oblit afecta a empreses i professionals del sector que poc a poc ens veiem forçats a abandonar la gestió dels nostres boscos. Element bàsic per la seva conservació.
Tenim prop del 30% del país sota diferents figures de protecció, figures que han anat proliferant sense els recursos necessaris pel seu desplegament estenent-se especialment (prop del 80% de la seva superfície) per l'espai forestal.
La millora de la competitivitat és el primer objectiu i el més rellevant del Pla d'Acció Forestal de la UE. Document aprovat recentment i que té per objectiu el desplegament de l'Estratègia Forestal Europea, directriu marc que ha d'inspirar les polítiques de tots els estats membres. Per tant, aquesta ha de ser també la fita principal de l'administració forestal a casa nostra i la nostra constant preocupació.
És a partir d'aquestes consideracions que aquest any fem especial èmfasi també en el nostre compromís, com a professionals del sector, vers la millora d'aquesta competitivitat en el marc d'un model de desenvolupament sostenible que actualment ja està perfectament assumit pel sector. Planifiquem i invertim a llarg termini d'acord amb les directrius que, com a país, ens hem fixat en matèria forestal i de conservació del medi natural però per poder continuar amb aquesta tasca demanem: COHERÈNCIA i COMPROMÍS.
COHERÈNCIA: per passar de les paraules als fets. Catalunya no pot continuar donant l'esquena a una gent, un territori i un sector que és viu i ple de possibilitats. Traiem dels nostres boscos poc més del 10% de la fusta que consumim i gaudim d'un paisatge i d'un entorn natural que, a part de ser la base per una de les primeres indústries del país el turisme és la base per un desenvolupament responsable des del punt de vista social i ambiental.
Per conservar els nostres boscos cal una política ambiciosa, a llarg termini i consensuada amb el sector. El nou PGPF va començar en aquesta línia però s'ha desdibuixat a l'hora de fixar prioritats, pressupostos i fórmules de finançament.
COMPROMÍS: La inversió anual de l'administració forestal en la gestió i millora dels nostres boscos no arriba ni al cost despesa que representa la construcció de 2 km d'autopista. Aproximadament 1/3 del que preveia la mateixa Generalitat ja fa més de 10 anys a través del primer PGPF.
A través de la planificació dels nostres boscos els silvicultors ens comprometem a la gestió i millora d'un espai que en gaudim tots però això implica un esforç i té un cost del que el Govern no se'n pot desentendre. És per això que ara, a les portes del nou PGPF i abans de finalitzar aquest any, demanem l'elaboració d'una anàlisi i d'un pla estratègic pel sector que tingui com a objectiu bàsic la millora de la competitivitat del conjunt de la cadena de transformació i l'assoliment i concreció d'uns compromisos clars respecte al finançament de les polítiques i mesures necessàries tant pel desenvolupament del mateix, com pel desenvolupament de les directrius orientades a la conservació i millora del medi natural.
Compromisos que cal plantejar a llarg termini i que han de garantir l'estabilitat i la viabilitat necessàries per fer possible per part del sector privat, la continuïtat d'inversions que contribueixen a la conservació i millora del patrimoni natural del país i a la creació de riquesa i llocs de treball en el medi rural.
Vic, a 14 d'abril de 2007
