Unes 120 cabres en transhumància, guiades per Daniel Giraldo, arribaven dimecres al migdia a Prats de Lluçanès, per on passar el mil·lenari Camí ramader de Marina, del qual se'n té referència des del segle XI i que uneix Catalunya de nord a sud al llarg de 230 quilòmetres tot passant per la comarca.
La presència del bestiar a Prats s'emmarca dins de la segona edició del projecte Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori que, aquest 2024, travessarà desenes de municipis catalanes al llarg de 100 dies. Pobles i ciutats on es despleguen propostes de tota mena amb l'objectiu de reivindicar l'ofici de pastor, el patrimoni, la tradició o la cultura que s'amaga al darrere d'una pràctica en perill d'extinció.
A Prats de Lluçanès els animals han descansat fins aquest divendres, quan el ramat s'ha posat de nou en marxa direcció a Sant Martí d'Albars. Durant aquests dies, a la capital de la comarca s'han preparat activitats com una munyida tradicional o un taller d'elaboració de formatge.
"El Lluçanès és terra de transhumància" on s'uneixen camins que pugen a la muntanya i a on, tradicionalment, es preparaven els ramats "per enfilar la soledat de les muntanyes", explica el pastor Daniel Giraldo.
A la comarca encara hi ha pastors i pastores que mantenen l'essència del món rural, un patrimoni que inclou un llegat oral que el projecte Camins de Vida també vol conservar: "Treballem per recuperar relats de vida rurals que s'han perdut. Abans tot això no es valorava perquè era quelcom quotidià", apunta Giraldo.
Tradició o comoditat
Reivindicar el patrimoni, la tradició o la cultura del món rural són alguns dels objectius de la iniciativa que, aquest 2024, es desplega per segon any consecutiu. Segons Giraldo, enguany "l'avaluació final" de la del projecte serà analitzar "la dualitat en la qual viu la nostra generació", viure entre comoditats i la recuperació de pràctiques i treballs en perill d'extinció.
"Mantenir la transhumància, la pastura extensiva i recuperar oficis és possible, però cal canviar la forma de viure. El consumisme i les comoditats amb les quals vivim, ho dificulten", reflexiona el pastor.
Camins de Vida és un projecte integral on participen diversos agents amb l'objectiu de recuperar els camins ramaders i tot el patrimoni associat al món rural.
L'ofici de pastor, en perill d'extinció
Cada vegada hi ha menys pastors i pastores i, encara menys, que enfilin el camí de la transhumància amb els ramats. La falta de relleu generacional o la pressió econòmica i burocràtica a la qual està sotmesa el sector, en són alguns motius.
"L'ofici de pastor s'està perdent perquè pot ser sacrificat", admet Daniel Giraldo, que també creu que "hi ha gent que podria ser útil al camp": "A la ciutat hi ha quantitat de nens que els posen l'etiqueta d'hiperactius, però sempre dic que són potencials pastors o pagesos en un context en què no es poden desenvolupar".
Josep Salvans, d'Olost, ha exercit l'ofici de pastor tota la vida. Ara ja està jubilat, i només manté una mica de bestiar per a consum propi. No ha tingut relleu generacional i lamenta que l'ofici s'estigui perdent. "L'administració no dona suport i ho posa molt difícil", insisteix. Tanmateix, creu que la presència de l'os i el llop també dificulta la pràctica: "Als pastors no els protegeix ningú".
En Josep, juntament amb una colla d'amics i companys de professió, han elaborat un mapa dels camins ramaders del Lluçanès, una "feinada" que "ens va portar deu anys", explica. "Els dissabtes i diumenges al matí, abans d'anar a engegar les ovelles, anàvem a descobrir racons del territori, des de Berga, passant per Ripoll, Vic i Manresa", recorda tot esperant que el ramat de Giraldo es posi en marxa direcció a Sant Martí d'Albars.
Pastures, sequera i gestió forestal
Les pluges de les últimes setmanes han estat generoses a Osona i el Lluçanès donant una mica d'aire al territori després d'uns mesos complicats per la sequera que viu el país. Tot i que la falta d'aigua continua sent un problema important, els boscos i la vegetació de la zona han reviscut de nou.
"El Lluçanès està a full, estem pasturant per on normalment no passa ningú i ens trobem camins amb molt menjar", explica Daniel Giraldo, que recórrer el camí de Marina acompanyat del seu germà, voluntaris i persones que s'hi uneixen en alguns trams de la travessa.
El pas del ramat també és una eina clau per a una gestió forestal sostenible i contribueix a minvar el risc d'incendis forestals, ja que les pastures afavoreixen la creació de discontinuïtats de vegetació, compartimentant el paisatge i ajudant a reduir la propagació del foc.