Quan es parla d'habitatge social, d'aquelles llars construïdes i promogudes per entitats o empreses públiques, protegides per la legislació i destinades a sectors de població de renda baixa o mitjana, són pocs els que no veuen que aquest tipus de propostes són, avui dia, imprescindibles per mirar d'arreglar el greu problema que afecta tants sectors de la societat, i a la població més jove en particular.

A poc a poc es van prenent mesures des de les administracions per mirar d'arreglar el problema i, dels 21.289 habitatges públics projectats pel Govern de la Generalitat, a Osona hi hauria previstos 279 habitatges en 21 solars disponibles, mentre que al Moianès, el Govern s'ha compromès a construir-hi quatre habitatges en un solar disponible.

Tot això és una bona notícia que caldria també complementar amb uns sistemes de construcció respectuosos amb el medi ambient, fets amb una mirada de llarg recorregut i que contemplin totes aquelles mesures innovadores i ja actives de construcció sostenible, i que facin d'aquests nous parcs d'habitatges tan necessaris, també un símbol d'ètica mediambiental i una declaració d'intencions de com volem que el present i futur de la construcció es presenti: com un sector respectuós, sensible al canvi climàtic i que, amb mesures sostenibles, segueix fent aquella tasca tan necessària i pedagògica de sensibilitzar-nos a tots plegats que no és només important què fer, sinó també com fer-ho.

Per aconseguir aquests objectius, cal posar en valor la feina del col·lectiu d'arquitectes tècnics cap a la societat en un moment tan delicat i necessari com aquest, vetllant per una construcció de qualitat, lligada a la cultura sostenible i el convenciment que tot plegat ha de ser una estratègia que afecti tant institucions públiques com a empreses privades perquè no sigui difícil poder disposar d'una llar.