La directora de la Casa Museu Verdaguer, Carme Torrents, ha fet balanç a l'ACN del 50è aniversari de l'equipament. En primer lloc, ha destacat el canvi d'imatge de l'ens que ha servit per "ordenar" tot allò que representa la Casa Museu Verdaguer i que calia renovar, "d'acord a la voluntat actual". Una altra de les actuacions que s'han realitzat aquest any ha estat el fet de destinar cada planta del museu a un llibre de Jacint Verdaguer. Com a exemple, la primera planta, dedicada a la vida quotidiana, concretament s'ha associat al llibre La Pomerola, descobert l'any 1995. "El museu havia viscut més amb una visió molt etnogràfica i potser la part literària havia quedat més de banda", ha assenyalat Torrents, i amb aquesta iniciativa s'ha intentat corregir.
Una altra de les novetats que s'han donat a conèixer en aquest 50è aniversari ha estat el Premi Verdaguer, en col·laboració a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, "que ha de marcar l'estela del que haurien de ser els propers anys del museu, un centre dedicat al públic, però també abocat a la recerca". La Casa Museu Verdaguer també ha fet un esforç per explicar la figura del poeta amb una exposició que va tenir molt bona acollida sota el títol Verdaguer, Segrestat.
Per Carme Torrents, un dels aspectes més importants d'aquest any ha estat la signatura del conveni de col·laboració amb el Museu d'Història de Barcelona - Vil·la Joana, Casa Verdaguer de la Literatura per poder organitzar conjuntament i per primera vegada la Festa Verdaguer. Els actes es van repartir en els dos escenaris: Folgueroles i Barcelona. Per la directora, aquesta unió ajuda a donar "la dimensió nacional" a la feina de difusió de la figura i l'obra del poeta.
Carme Torrents, a l'exposició «Verdaguer segrestat», en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
De cara al futur, Carme Torrents veu que cal que la Casa Museu Verdaguer acompleixi tres funcions bàsiques: conservació, internacionalització de l'obra i la figura de Jacint Verdaguer i recerca al voltant de la seva obra. Els tres aspectes estan "embastats", el de la conservació el més consolidat, i, per tant, els esforços en els propers anys se centraran en la internacionalització i la recerca. En aquest sentit, ja s'està treballant per a traduir el web i l'exposició permanent al francès. Segons ha explicat Carme Torrents, darrerament un gruix important de públic de la Catalunya Nord s'ha interessat per conèixer la Casa Museu i saber qui era Verdaguer. En el camp de la recerca, Torrents opina que també hi ha molt camp per recórrer, sense oblidar que la Casa Museu Verdaguer també té l'editorial que ha de publicar tot allò s'investiga al voltant del poeta de Folgueroles.
Carme Torrents opina que serà bàsic saber-se explicar "sense complexos" al món, "qui és Verdaguer i què representa per a la cultura catalana". "Creiem que Verdaguer continua sent un eix important a Catalunya", ha afegit. De fet, el passat 20 de setembre, davant la Conselleria d'Economia i en d'altres concentracions del moviment independentista es va cantar 'El Virolai'. Doncs bé, aquesta cançó religiosa, d'un moment determinat, "demostra que Verdaguer continua sent un element que explica qui som i d'on venim", i per això Torrents defensa que "Verdaguer ens serveix".
Un dels problemes que resta latent des de fa un temps és l'espai que ocupa la Casa Museu Verdaguer. L'espai se'ls ha quedat petit i, entre d'altres, els caldria una recepció més gran per quan arriben grups nombrosos o un espai per poder muntar exposicions temporals.
