Aquest estiu els nivells d’ozó a Catalunya s’han situat dins la tendència dels últims anys. Des de l’any 2000, aquest contaminant ha tendit a estabilitzar-se, degut al descens dels contaminants precursors que intervenen en la seva formació, tot i que s’han produït superacions del llindar d’informació a la població, en la línia dels països de l’Europa mediterrània.

Tot i aquestes dades positives, cal destacar que la pitjor zona de qualitat de l’aire ha estat la plana de Vic, que és la que  presentat més superacions del llindar d’informació a la població (180 mg/m3 en 1 hora), amb 47 hores durant 15 dies en total. L’estació de Vic ha tingut 13 dies amb superació, sis dies la de Tona i cinc dies la de Manlleu.

La plana de Vic és una de les zones que pateixen més habitualment episodis d’ozó, en trobar-se a sotavent de les grans fonts d’emissió de precursors, l’àrea de Barcelona i el Vallès – Baix Llobregat.

L’ozó troposfèric
 
L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament per una font a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques, activades per la llum solar, entre contaminants primaris. Concretament, l’ozó es crea quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), emesos bàsicament per la indústria i el trànsit, compostos orgànics volàtils (COVs) i una radiació solar intensa durant un temps prou llarg. Els nivells d’aquest contaminant són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació està directament relacionada amb la meteorologia. Els anys amb més superacions són els de més calor i radiació solar.
 
En funció de la concentració i la durada de l’episodi, l’ozó pot causar diferents efectes: tos, irritacions a la faringe, irritació al coll o als ulls, sensació de gola seca, disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar, cansament, mal de cap o decaiguda. Els símptomes varien en funció de cada persona. Les persones que poden resultar més afectades són els malalts de cor i de pulmó i, en segon lloc, els nens, els malalts, i la gent gran.

Com a sistema de prevenció, cal evitar fer esforços a l’aire lliure durant les hores de més incidència de l’ozó, entre les 10 i les 16 hores (hora solar).

Més informació i dades concretes