Tret de sortida al curs escolar 2023-2024. Un curs que, segons ha assenyalat la directora dels Serveis Territorials (SSTT) d'Educació a la Catalunya Central, Gemma Boix, es presenta "més tranquil" que els anteriors: "Entre la pandèmia i la polèmica de l'any passat per la jornada intensiva de setembre, enguany la percepció és que tot plegat comença més calmat", ha explicat en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí de dimecres a l'escola La Serreta de Santpedor, en què també hi ha estat present la delegada del govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol.

[noticia]70269[/noticia]
Al llarg de l'hora i mitja que ha durat la compareixença (els mitjans teníem moltes preguntes), Boix ha recalcat que amb l'inici d'aquest nou període acadèmic "es consoliden les novetats del curs passat" d'avançament del calendari i de reducció de ràtios tant a I3 com a I4, a vint alumnes per docent, tot i que "en la majoria de poblacions mitjanes de la Catalunya Central, la xifra és inferior". En total, són 3.139 alumnes els que enguany s'incorporen a I3 a les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Bages, el Moianès, l'Anoia, el Solsonès i el Berguedà.

Encara referint-se a l'educació infantil, la directora dels SSTT ha exposat que arran de la posada en marxa de la gratuïtat d'I2, "les matriculacions s'han incrementat de manera substancial no només a la pública, sinó també a la privada". Percentualment, aquest creixement és d'un 8,3%, una dada que des del Departament celebren: "Esperem que la dinàmica es mantingui".
 

Ensenyament infantil i primari

Aquest any, a les comarques centrals, cursaran infantil i primària un total de 35.392 alumnes, gairebé un miler i mig menys que l'any passat. Aquesta tendència a la baixa és general a tot el principat, degut, essencialment, a la baixada de la natalitat.

Si analitzem les dades a Osona, observem que a P3 aquest curs hi ha 75 grups configurats per 1.241 alumnes; a Infantil, 226 grups i 4.168 alumnes; i a Primària, 473 grups i 9.964 alumnes. El còmput global per aquest 2023-2024, doncs, és de 699 grups i 14.132 alumnes.

Pel que fa al Lluçanès, a P3 hi ha 3 grups i 44 alumnes; a Infantil, 10 grups i 139 alumnes; i a Primària 22 grups i 313 alumnes. Aquestes dades representen un total de 32 grups i 452 infants.
 

Ensenyament Secundari Obligatori i Batxillerat

Pel que fa a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), el biaix d'alumnes entre l'any passat i aquest, a tota la Catalunya Central, és força més discret. Aquest curs, s'han incorporat a l'institut 4.569 alumnes que, sumats als que ja hi havia, donen un total de 19.187 estudiants, un centenar menys que el curs passat.

A Osona, en el total de cursos de l’ESO hi ha 288 grups i 7.903 alumnes, mentre que al Lluçanès 10 grups i 263 alumnes. Pel que fa al Batxillerat, Osona suma 72 grups i 2.043 alumnes, i el Lluçanès, 2 grups formats per 53 estudiants.
 

No s'han reduït: les hores dels vetlladors s'han "redistribuït"

Un dels punts que ha generat més debat entre els claustres dels diversos centres educatius amb els quals ha pogut parlar Nació ha estat el de la disminució de les hores de les vetlladores i vetlladors, que són les persones encarregades d'acompanyar, dins de l'aula ordinària, l'alumnat amb necessitats educatives especials. Segons els centres entrevistats, "és impossible treballar per a una educació inclusiva si se'ns retalla constantment la presència d'aquesta figura clau". 

Davant d'aquest descontent, Gemma Boix ha volgut aclarir que "en cap cas", les hores de les vetlladores i vetlladors s'han reduït: "S'han mantingut; el que passa és que les hem redistribuït perquè han augmentat els casos d'alumnes que requereixen atenció especial". En total, aquest curs 2023-24, al SSTT han registrat 150 infants nous amb dificultats d'aprenentatge, la majoria al Bages (que és on hi ha més alumnes en total): "El que hem fet, doncs, ha estat modificar les hores en què els vetlladors van a cada centre tenint en compte aquests nous casos", ha matisat la directora. 

En aquest sentit, ha recordat que en el pressupost que la Generalitat ha destinat aquest 2023 a l'escola inclusiva s'ha ampliat 25 milions d'euros; que enguany "hi ha hagut un desplegament important de SIEI (Suport Intensiu d'Escolarització Inclusiva)", i que s'han dotat els SSTT de més treballadors en favor de la inclusió.

Amb tot, Boix entén la sensació dels centres de sentir que "no arriben a tot" i és per això que "des de la Conselleria d'Educació s'està treballant amb la d'Economia perquè de cara al 2024 aquests recursos encara siguin majors". Així mateix, també assegura que al llarg d'aquest any escolar, els recursos s'aniran ampliant segons les demandes que hi hagi.  

La segregació als primers cursos de primària i ESO

Durant la roda de premsa, Gemma Boix ha posat de manifest que enguany hi ha hagut un "augment considerable" de la detecció d'alumnes en situació de vulnerabilitat a la Catalunya Central. En concret, el curs 2022-2023 es va detectar un 16% d'alumnes vulnerables, mentre que aquest nou curs la xifra ha pujat al 23%. En aquest sentit, ha recordat que, en el marc del Pla contra la segregació escolar, enguany la Generalitat ha destinat 80 milions d'euros (gairebé el doble que l'any passat) per a l'alumnat amb risc d'exclusió social d'I3, I4 i 1r i 2n d'ESO.

Dintre d'aquest pla, ha explicat, també s'hi troba l'anomenat Decret d'Admissió, que va posar-se en marxa fa dos anys i que busca garantir "un repartiment més equitatiu de l'alumnat, establint, per exemple, una proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques per centres d'una mateixa zona o la limitació de l'escolarització de matrícula viva a centres d'alta complexitat". 

En aquest sentit, doncs, Boix diu que per veure els resultats d'aquest decret, "hem de tenir paciència", perquè té una vida molt curta. Sigui com sigui, ha assegurat que la seva posada en marxa ha fet que la segregació escolar a Manresa entre l'alumnat d'I3, I4 i 1r i 2n d'ESO s'hagi "equilibrat" entre les diverses escoles i instituts.
 

Nou Protocol de violències

Boix ha explicat que aquest curs també es posa en marxa un nou Protocol de violències que unifica els que hi havia fins ara. En aquest sentit ha assenyalat que l'any passat van passar diferents episodis, com el suïcidi d'una menor a Sallent, i ha admès que això "va fer palesa la necessitat d'unificar els protocols i així s'ha fet". Una de les mesures que s'ha pres a nivell català, per exemple, és la creació de la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional. Són docents que formen part de la plantilla del claustre i que en aquests moments s'estan formant per convertir-se en referents.

Pel que fa al cas concret de Sallent, Boix ha dit que durant el curs passat un Tècnic d'Integració Social (TIS) va estar treballant amb les famílies i els alumnes i aquesta figura es mantindrà per aquest nou curs. Boix ha explicat que es tracta d'una figura que només s'implanta als centres de màxima complexitat i, tot i que l'Institut Llobregat de Sallent no compleix aquest requisit, es va decidir instaurar-la de forma "temporal". Boix també ha dit que Inspecció ha fet un acompanyament al centre amb tot el procés per instaurar una nova direcció, després que l'anterior director dimitís a l'últim trimestre del curs passat.

D'altra banda, també ha avançat que des d'Educació es van presentar a l'institut de Sallent diferents propostes de programes i que s'ha implementat una proposta que porta per nom Fil a l'Agulla i que consisteix en diverses sessions de formació sobre el benestar emocional dirigides al professorat. Un cop finalitzin aquestes sessions, ha dit Boix, la direcció del centre i el professorat "decidirà quin programa específic acaben implementant, ja sigui la iniciativa Enfocament Restauratiu, Aquí Prou Bullying, entre d'altres".

Boix també s'ha referit al cas de Berga en què una família va demanar un canvi de centre de la seva filla de 10 anys, ja que van denunciar que era víctima d'assetjament. Inicialment el Departament va denegar la sol·licitud dels pares i els va assignar l'escola Sant Joan de Berga on la menor hauria patit l'assetjament. Finalment, però, s'ha comunicat a la família que podrà cursar sisè de primària al municipi d'Olvan, ja que els pares han presentat l'empadronament de la menor en aquest poble.