Tuberculosi, brucel·losi o pesta porcina africana. Aquestes són algunes de les malalties que es busquen a partir de mostres extretes a cabirols, senglars o cérvols abatuts pels caçadors. És un programa que va néixer fa més d'una dècada impulsat pel Departament d'Agricultura per conèixer la situació d'algunes malalties que són compartides entre animals salvatges i de granja.

La proliferació de fauna salvatge ha fet augmentar el nombre de mostrejos i del 2023 al 2024 van créixer un 18% arribant fins a les 4.607 mostres. Ara, el Gremi de la Pagesia a la Catalunya Central s'ha incorporat de manera voluntària a recollir mostres. "Si sabem les malalties que tenen, com a ramaders podem actuar", explica a l'ACN un dels participants, Ivan Iglesias.

Poder tenir diagnòstics "exactes" dels animals que estan malalts i en quines zones es troben. Aquest és l'objectiu d'un grup de pagesos i ramaders del Gremi de la Pagesia de la Catalunya Central que han decidit unir-se al Programa de vigilància sanitària de la Fauna Salvatge del Departament d'Agricultura. El projecte va néixer l'any 2012 i, des dels seus inicis fins ara, els mostrejos han augmentat més d'un 300% passant dels 1.006 el primer any als 4.607 el 2024.

Els animals que es mostregen són els que s'abaten en les batudes que fan les societats de caçadors durant l'època de caça. Un cop han matat l'animal i s'acaba la jornada de caça, deixen els exemplars en uns tancats delimitats perquè després els diferents agents mostrejadors, s'hi acostin per prendre les mostres de sang i enviar-les a fer les analítiques corresponents. Segons el Departament d'Agricultura, conèixer "la situació de les malalties és important per afrontar el control o l'erradicació d'aquestes".

El programa es nodreix de mostres aportades per diferents actors, entre els quals hi ha els caçadors, agents rurals, guardes de reserva o veterinaris oficials de DARPA i de Salut. Darrerament, alguns membres del Gremi de la Pagesia s'han incorporat al programa perquè tenien interès a incrementar el nombre d'animals investigats que entren al programa. Inicialment, es tracta de pagesos voluntaris de la zona d'Osona, el Lluçanès i el Moianès, però la idea és que s'hi puguin sumar companys d'altres territoris.

"Com a ramaders tenim molta pressió, estem fent controls cada any amb mostres de sang per saber si els nostres animals tenen tuberculosi, brucel·losi o llengua blava, i ens estan obligant a vacunar, amb tota la controvèrsia que ha generat", explica Ivan Iglesias, del Gremi de la Pagesia. Davant d'aquest escenari, el seu interès és conèixer com està la fauna salvatge al territori i poder actuar si cal. "Nosaltres estem vacunant i mostrejant els nostres animals, però a la fauna salvatge ningú ho està fent", alerta.

Tuberculosi, brucel·losi, pesta porcina o llengua blava

Els animals que es monitoren són senglars, cérvols, daines, cabirols, isards, muflons i cabres salvatges. Entre les malalties que es vigilen hi ha la tuberculosi, la brucel·losi, la pesta porcina clàssica i l'africana, la llengua blava, el virus d'Aujeszky i encefalopaties espongiformes transmissibles -malaltia neurodegenerativa-. Segons informació del Departament d'Agricultura, les analítiques més nombroses es fan amb una mostra de sang i són de tipus serològic. És a dir, detecten anticossos que poden haver generat els animals enfront dels patògens de les malalties d'interès.

Disposar de dades per extremar les precaucions

Des del Gremi de la Pagesia expliquen que estan a favor de la biodiversitat que representen totes les espècies de fauna cinegètica, però alerten que en territoris com el Lluçanès on la presència del cabirol està en expansió "cal estar alerta de les malalties contagioses que puguin transportar per evitar problemàtiques". Ivan Iglesias critica que "té molt poc sentit que nosaltres estiguem obligats a vacunar els animals i hàgim de fer tots els sanejaments quan la fauna salvatge està pasturant pels nostres prats i beu de les basses on beuen els nostres animals".

Des del Gremi de la Pagesia s'ha demanat al Departament d'Agricultura poder tenir accés a tots els resultats de les mostres a través d'una aplicació o un enllaç directe des d'on els ramaders puguin consultar de manera actualitzada quins animals estan infectats, de quines malalties i on.

Per la seva banda, el Departament indica que els resultats s'incorporen als informes anuals que es publiquen a la web del DARPA i que són accessibles per a tota la ciutadania. A més, asseguren que aquesta informació també es comparteix amb les diferents àrees de la Generalitat amb competències en gestió d'espècies salvatges i, en segons quins casos, la informació es trasllada directament als caçadors i ramaders.