Aquest juny ha fet un any que van finalitzar els treballs de restauració de la font de la Mare de Déu de Manlleu, unes actuacions que van tenir tres mesos de durada. On està situada? De quin any data? De quin estil arquitectònic és? Qui es cuida del seu manteniment? Quins elements conté? A continuació, algunes curiositats d'aquest cèntric i magnífic conjunt arquitectònic de la capital del Ter.
Una joia del barroc tardà
La font de la Mare de Déu de Manlleu és un conjunt arquitectònic d'estil barroc tardà. De planta rectangular i coberta amb volta de canó, va ser construït l'any 1722 per garantir l'abastiment d'aigua a la població.
El "melic" de Manlleu
La font s'ubica al centre de la vila de Manlleu, al carrer de la Font número 4, sota la plaça de Dalt Vila i és un punt de referència que uneix la part antiga de la ciutat amb Baix Vila que, al segle XVIII, tot just s'estava urbanitzant.
Un "nou" brollador
La font compta amb quatre brolladors d'aigua, un dels quals va ser descobert durant els recents treballs de restauració d'aquest indret. Es tracta d'un cap de lleó de fosa de ferro que es trobava cobert de calç a causa del deteriorament del pas del temps.
Tanmateix, els restauradors també van recuperar tres brocs frontals originals i alguns relleus –unes ales d'àngel i un possible escut floral- que, tot i no tenir-ne referències històriques ni visuals, fa pensar que les fonts lluïen brocs amb representacions d'animals o, fins i tot dels evangelistes.
La fornícula i l'escultura de la verge
La fornícula –l'espai que sosté la Mare de Déu- i l'escultura de la verge llueixen imponents custodiant la font. Però no sempre ha estat així i, abans de la restauració, es trobaven en un procés de degradació important. La fornícula, de pedra calcària, recuperava l'aspecte original després d'una neteja exhaustiva, mentre que en la representació de la verge, el gran problema era la gran capa de restes de cera dels ciris, i per això, durant la restauració es van dedicar moltes hores a retirar-ho perquè tornes a lluir.
Les pabordesses
Un col·lectiu de dones de Manlleu, moltes veïnes properes a la font, han tingut cura, al llarg dels segles, del manteniment del conjunt. Elles són les pabordesses i, sense la seva incansable i silenciosa tasca, potser aquest indret farcit d'història no s'hauria conservat. Són "l'anima" de la font que, generació rere generació, s'han dedicat a conservar el conjunt i la devoció per la Mare de Déu.
Un llibre pels 300 anys
La font de la Mare de Déu. L'aigua que sadollava Manlleu és la publicació que es va presentar pels 300 anys del conjunt arquitectònic i, també, en homenatge a les pabordesses. L'obra, un treball de recerca de l'especialista en religiositat popular i gran coneixedor de la història local de la capital del Ter, Joan Arimany, explica com s'ha abastit històricament d'aigua la ciutat, així com la simbologia d'aquest bé tan preuat, la història de la font i la devoció que s'ha teixit al seu voltant.