Catalunya ha assolit els 8 milions d'habitants durant les darreres setmanes, segons les últimes dades publicades per l'Idescat. Un creixement que no ha estat igual –ni tan pronunciat- arreu del país. En el cas d'Osona i a tall d'exemple, l'any 1717, Vic tenia una població de 4.911 habitants, una xifra que ha anat variant –amunt i avall- al llarg dels segles. El 1857 vivien a la ciutat 14.343 persones, mentre que fins a principis del segle XX, la capital d'Osona va experimentar un descens poblacional. A partir del 1920 és quan comença a créixer progressivament altra vegada, fins a arribar als 47.545 habitants l'any 2022.

En el cas de Manlleu, les dades sí que mostren un creixement sostingut al llarg dels segles: el 1717 la població a la capital del Ter no arribava als 1.000 habitants –hi residien 885 persones-, mentre que 140 anys després, el 1857, la població va augmentar considerablement fins als 4.220 habitants. Els darrers cent anys s'ha passat dels 5.985 als 20.883 habitants del 2022.

Al Lluçanès, l'augment poblacional és més tímid: l'any 1717 vivien a Prats de Lluçanès 359 persones; el 1857, 2.170 habitants; el 1877 hi ha una davallada important amb 1.752 habitants; i no és fins al 1981 que Prats assoleix els 2.266 habitants. L'any 2022 hi vivien 2.627 persones.

D'aquesta manera, es constata que el creixement no ha estat homogeni, i molts pobles rurals han perdut població els darrers cent anys. És el cas, per exemple, de Tavertet –mentre que el 1920 hi vivien 412 persones, l'any 2022 hi havia 116 habitants-, Rupit –l'any 1920 la població era de 727 persones, mentre que el 2022 de 279 habitants- o Alpens -437 habitants residien en aquest municipi del Lluçanès l'any 1920, mentre que el 2022 ho feien 281 persones-.

Anàlisi completa de les dades dels darrers tres segles, de Cayetano Manchón, a Nació:

[noticiadiari]2/265691[/noticiadiari]