L'1x1 del debat de La Sexta: qui en surt reforçat i qui en surt perjudicat?

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El segon debat televisat de candidats -aquest cop a La Sexta- ha tornat a consolidar la visió que el més important dels comicis no és tant què passi el 12-M, sinó l'endemà. La confrontació entre els vuit representants -Salvador Illa, Pere Aragonès, Josep Rull, Laure Vega, Jéssica Albiach, Carlos Carrizosa, Alejandro Fernández i Ignacio Garriga- ha servit per consolidar la idea de bloqueig de cara als pactes, i també per exemplificar fins a quin punt la gestió s'ha imposat al procés com a marc principal de la política catalana. Aquest és l'1x1 del debat per saber qui en surt reforçat i qui en surt perjudicat de cara a la setmana decisiva de la campanya electoral.

Salvador Illa (PSC): previsible

L'amenaça de bloqueig és persistent en funció del resultat, i és un dels principals hàndicaps que té el favorit en les enquestes. Només ha trigat dues intervencions, amb to moderadament molest, a treure la carta de l'extrema dreta de Sílvia Orriols i Aliança Catalana. Després ha insistit en la idea que "millorarà" el finançament, sense concrecions. Més enllà de la "dècada perduda", l'argumentari ha estat el previsible, propi de qui té més a perdre que a guanyar. Ha fet costat explícit al traspàs de Rodalies reclamat per ERC, ara negociant-se amb el PSOE. Debat previsible per un candidat previsible, inclosa la negativa -també previsible- al referèndum.

Pere Aragonès (ERC): trencagels

"Vigili que no se li quedi cara d'Alberto Núñez Feijóo. L'important és articular majories", ha indicat el candidat a la reelecció, que ha buscat el cos a cos de manera immediata amb Illa sense descuidar la frontera amb Junts, a qui ha acusat de "predicar" la unitat sense practicar-la i d'haver tombat els pressupostos. Aquesta última part també l'ha imputat als comuns, perquè el fracàs dels comptes va comportar eleccions. El missatge fonamental és que hi ha mesures en risc si ERC perd la presidència. En tindrà prou amb ser el candidat de les propostes per remuntar? S'ha reivindicat com a impulsor del diàleg, i ha donat la benvinguda a Junts en aquest marc, també en clau de finançament singular i el referèndum.

Josep Rull (Junts): càlid

Amb el to amable que el caracteritza, Rull ha buscat la polarització entre Junts i el PSC -i el PSOE-, entre Carles Puigdemont i Illa. Sense moure's del guió preestablert, només ha buscat el cos a cos amb Aragonès en les respostes -l'ha acusat de no complir el pacte de Govern signat el 2021-, però amb to suau, demanant refer la unitat independentista. Gràcies a un exabrupte del PP sobre Puigdemont, ha pogut tenir un slot de discurs antirepressiu. En clau social, ha estat crític amb la regulació del preu de lloguers. Amb formes moderades, ha representat amb tots els matisos el gir ideològic de Junts cap a la gestió i cap a la negociació amb l'Estat. La confrontació, en aquest sentit, no ha aparegut. 

Laure Vega (CUP): discreta

En la primera pregunta, la número dos de la CUP ja ha deixat clares les prioritats de cara a la legislatura: serveis públics i cap horitzó immediat d'independència. La prioritat nacional és l'autodeterminació, però el llenguatge ha variat respecte de les últimes campanyes electorals. "Hem de ser humils: hem avançat quan les institucions han escoltat el poble", ha indicat, citant casos com l'avortament o el servei militar. Ha parlat més de desnonaments que d'independència. Especialment discreta en els primers compassos, només ha aixecat el to per criticar les polítiques de la dreta en matèria fiscal, o per intentar tallar l'extrema dreta quan s'ha obert la carpeta de les agressions sexuals.

Jéssica Albiach (Comuns Sumar): tripartita

Com és habitual en Albiach, les crítiques a Convergència han trigat poc en aparèixer, ja sigui per les retallades, pel suport de Jordi Pujol a Puigdemont, per la posició favorable a l'escola concertada o bé a la "sanitat privada". L'única carta que juga la candidata és la del tripartit, de manera que ha pressionat ERC i el PSC per no entendre's amb Junts després de les eleccions. La resta, previsible, amb l'oposició al Hard Rock i a l'ampliació del Hard Rock com a emblemes. Res que no s'hagués escoltat abans. Se li ha notat un cert malestar amb Aragonès pel desenllaç dels pressupostos, potser perquè el 12-M acabaran pagant a les urnes la precipitació del final de la legislatura.

Carlos Carrizosa (Ciutadans): crepuscular

Absent en els primers minuts, els dards els ha repartit entre Illa i Sánchez, i només aixecava la veu quan es parlava del 2017. Que s'ha gestionat malament la sequera? "S'han obert ambaixades", ha remarcat, traient els clàssics de l'últim calaix de l'armari. Efectiu el 2017, caricatura set anys després. Ha parlat de sueldazos, de TV3, de la condemna per malversació als líders del procés i dels impostos "ridículs" que fixa la Generalitat. Només li queda el debat de la televisió catalana, aquest dimarts, per un last dance televisiu. No ha desaprofitat l'oportunitat per qualificar Puigdemont de "fugat", a diferència dels "exiliats de debò", exhibició de fotos incloses. En aquell moment es parlava d'infraestructures.

Alejandro Fernández (PP): vigorós

Discret al principi, no ha trigat en disparar contra Illa per "no dir res més que mentides", perquè segons ell els pactes es decidiran des de Madrid, amb Sánchez com a protagonista. Quan el candidat del PSC l'ha collat pels contactes del PP amb Junts, ha indicat que no s'ha negociat res. "No permetrem que Puigdemont torni a liar-la", ha alertat. En clau econòmica, ha plantejat suprimir successions -per "saquejador"- i patrimoni, així com també abaixar l'IRPF i treure figures ambientals. Se l'ha vist gaudir acusant Junts d'haver-se "moderat" després d'haver actuat com a "cupaires" durant el procés. El "quissoflautisme contemplatiu" no ha faltat a l'hora de parlar d'infraestructures.

Ignacio Garriga (Vox): encarcarat

Sense corbata, com Rull i Carrizosa, Garriga ha perdut l'efecte novetat respecte del 2021. No ha sumat, de fet, cap novetat als hits: immigració, delinqüència, fiscalitat massa alta, persecució del castellà i "islamització" de l'escola catalana. Ha intentat confrontar amb la moderadora -"si fos per vostè, no hi seríem"- en un intent quasi trumpista de protestar. Fins i tot parlant d'infraestructures ha volgut parlar de les agressions sexuals al metro de Barcelona i també dels presumptes delictes comesos per menors no acompanyats.