Ha estat un debat crispat, que a estones, per les intervencions de Juan Carlos Girauta -ara a Vox- i de Jordi Cañas -Ciutadans-, s'ha convertit en un camp de batalla poc edificant. La confrontació entre candidats organitzada aquest dijous per TV3 i Catalunya Ràdio ha tingut en l'amnistia, la guerra a Ucraïna i el conflicte entre Israel i Palestina els principals punts de fricció entre els vuit aspirants que s'han citat als estudis de Sant Joan Despí. Aquest és l'1x1 del debat que marca la recta final de la campanya.
Aleix Sarri (Junts): didàctic
"No som un estat de la UE, no tenim un seient al Consell. L'única manera de tenir pes són els vots", ha indicat Sarri, que ha ocupat la plaça del candidat exiliat Toni Comín. Número tres de la llista, ha posat l'accent en la repressió i en el mèrit d'haver obtingut l'amnistia, però també de qüestions del dia a dia, entre les quals ha situat el català com a llengua oficial al continent. En clau geopolítica, s'ha apropat a Ucraïna i ha esquivat el conflicte a Palestina. Ha vingut amb les lliçons apreses sobre els revesos judicials de l'Estat.
Diana Riba (ERC): ascendent
La candidata dels republicans ha optat per entrar poc al xoc quan el to ha estat més tens, i només ha tret una mica de caràcter quan ha debatut lleis aprovades en l'anterior legislatura amb el número tres de Junts. Ha demanat, després de la pausa per la publicitat, que el to del debat fos més constructiu. En el segon tram ha estat més ràpida, com quan ha retret a Asens que retirés el Hard Rock com a línia vermella per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. També ha buscat el xoc amb Girauta a l'hora de defensar el combat contra la violència masclista. El candidat de Vox, amb mig somriure, ha posat en dubte que l'avortament sigui un dret de les dones.
Javi López (PSC): desdibuixat
De la ronda inicial de preguntes, el candidat socialista n'ha hagut de respondre quatre, senyal que seria un dels més exigits de la nit. Així ha estat. Moderadament incòmode amb l'amnistia -l'ha defensat sense estridències ni entusiasme-, en tot moment ha volgut posar el focus en Europa i en el risc dels pactes entre la dreta i l'extrema dreta. Desdibuixat pel to crispat de la dreta, ha intentat treure pit de la feina feta per Pedro Sánchez en clau europea, com ara l'excepció ibèrica o els ERTE.
Jaume Asens (Comuns Sumar): atacat
Asens, amic personal de Comín, ha recordat que el candidat de Junts no podia ser presencialment al debat, i s'ha compromès a "deixar-se la pell" per defensar l'amnistia a Europa i perquè el català sigui oficial. Amable en les formes, ha buscat el cos a cos amb el PP, però també amb el PSOE, amb qui competeix pel vot de l'esquerra. "Amb el lawfare, una mica de memòria", ha determinat en direcció als socialistes, atabalats pel cas Begoña Gómez. En tot moment s'ha vist atacat -i provocat- per Ciutadans i Vox, que l'han acusat d'ajudar "pròfugs" i d'assessorar "delinqüents". Una cita de Machado sobre el feixisme ha fet saltar Girauta, i Asens ha clarificat que només li estava dient que era d'extrema dreta.
Jordi Cañas (Ciutadans): vitaminat
L'únic amb corbata de tot el debat, ha desplegat el poder de la seva oratòria -sempre al límit del fora de joc- per carregar amb duresa contra l'independentisme contra Asens, a qui ha acusat de "redactar lleis per a delinqüents", i també contra l'espai convergent, a qui es va expulsar del grup liberal per "corruptes". El manual de Ciutadans fins a les últimes conseqüències. Ha tingut una enganxada forta amb Montero per la guerra a Ucraïna: l'ha acusat de tenir una visió geopolítica pròpia d'una pel·lícula de Disney. Després ha acusat Sarri de ser "aliat de Putin", just el dia que s'ha aturat la causa de la trama russa. Abans de la pausa de publicitat ja s'havia desfondat al terreny de joc.
Irene Montero (Podem): pacifista
En la primera intervenció ha volgut demanar disculpes per no parlar en català, i s'ha mostrat incisiva en la pregunta a López, el més exigit en el tram inicial. Desdibuixada en el tram sobre Catalunya, en tot moment ha intentat portar el debat cap a la necessitat d'aturar l'escalada militar entre l'OTAN i Rússia. "Cal una veu forta per la pau", ha determinat, al mateix temps que denunciava el "genocidi" a Gaza, qualificatiu que li ha costat reaccions irades de la dreta extrema i l'extrema dreta.
Eva Poptcheva (PP): tòpica
Enrolada al PP després de ser eurodiputada per Ciutadans, ja ha deixat clar per on anaven els trets quan ha indicat que a Catalunya "no s'hi pot parlar castellà". Després ja ha entrat en l'ofensiva habitual dels populars contra el presumpte tracte especial del PSOE a Puigdemont. "S'amnistia la corrupció i el terrorisme", ha indicat. Després ha quedat en segon terme davant del vigor mostrat per Cañas i Girauta, units, alegres i combatius contra tot i contra tothom. Sectorialment, no s'ha mogut de l'argumentari.
Juan Carlos Girauta (Vox): irascible
El candidat de la ultradreta, bregat en mil debats i polèmiques, ha començat despistat, llegint unes paraules del canceller alemany de manera dubitativa, com si arrossegués les paraules. En el primer tram pràcticament ni se l'ha vist. La resta, els hits habituals: l'amnistia és una "baixada de pantalons" de Sánchez davant dels "colpistes". "No és un insult, és un fet", ha dit abans d'acusar el moderador de "trucar" els temps. Aquí ha notat la germanor de Cañas. Després s'ha indignat davant les acusacions de "genocidi" a Israel, moment en què s'ha posat a cridar i a assenyalar Asens amb el dit i a acusar de "terrorista" el posicionament de Montero. Ínfules de debat de la golden era d'Intereconomía.