02
de novembre
de
2018, 14:37
Actualitzat:
04
de novembre,
12:41h
El mateix dia que fa un any de l'empresonament de la meitat del Govern a Estremera -l'endemà del dia de Tots Sants del 2017-, la Fiscalia ha presentat els escrits d'acusació al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional amb la petició de penes als líders del procés i la cúpula dels Mossos d'Esquadra. No hi ha hagut modificacions en el to del relat i tampoc cap rebaixa en la petició de penes.
Tot i el canvi a la Moncloa -Pedro Sánchez va substituir Mariano Rajoy després de la moció de censura- i el relleu de fiscal general de l'Estat -María José Segarra figura ara al capdavant del ministeri públic-, les peticions no han representat cap gest, per molt que l'Advocacia de l'Estat no acusi finalment per rebel·lió, i sí per sedició i malversació. La Fiscalia reclama fins a 25 anys de presó als líders del procés -qui en surt més malparat és Oriol Junqueras- i endureix l'acusació a Josep Lluís Trapero -rebel·lió i fins a 11 de reclusió- en la peça oberta a l'Audiència Nacional.
Com justifica la Fiscalia la rebel·lió amb "violència" dels líders del procés? Els escrits d'acusació dibuixen un pla orquestrat pel Govern, el Parlament i el sobiranisme civil, amb l'ajuda dels Mossos, per declarar la independència amb l'ús de la força "necessària" per fer possible el salt a l'estat propi. Pel ministeri públic, aquesta "actuació convergent" de les institucions catalanes, de les forces polítiques i de les entitats sobiranistes pretenia obviar l'"aplicació de la legalitat constitucional i estatutària".
Un pla amb la col·laboració del carrer i els Mossos
El relat de la Fiscalia és contundent i s'articula a partir de la suposada existència de comportaments violents, descrits tant en les jornades del 20 de setembre -la manifestació davant la conselleria d'Economia- com en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. Segons aquesta descripció, el "pla secessionista preveia la utilització de tots els mitjans que fossin necessaris per assolir el seu objectiu, inclosa -davant la certesa que l'Estat no acceptaria aquesta situació- la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès".
Per argumentar la violència, l'escrit presentat al Suprem estableix que l'independentisme es va valdre de la "força intimidatòria que representava, per una part, l'actuació tumultuosa desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes" per l'independentisme, i per una altra part, "l'ús dels Mossos d'Esquadra com un cos policial armat i integrat per uns 17.000 efectius". La inclusió de la policia catalana en el pla independentista és reiterat al llarg dels escrits d'acusació. La Fiscalia detalla, de fet, que la funció atribuïda als Mossos era "protegir coactivament els objectius criminals" del Govern, els partits i les entitats sobiranistes.
El "setge" del 20 de setembre a Economia
La Fiscalia sosté que el Govern i també la mesa del Parlament, plenament "conscients de la notòria il·legalitat" de la seva actuació, "van adoptar les decisions executives necessàries per garantir la realització del referèndum i afavorir d'aquesta manera la consecució de la independència mitjançant la creació d'un nou estat". En l'escrit presentat al Suprem, es detalla que els presos eren coneixedors de l'"altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents, com els que havien succeït el 20 de setembre" i, malgrat aquest coneixement, van verbalitzar crides a la "mobilització de la ciutadania" per animar-los a votar l'1 d'octubre. En relació a la jornada del referèndum, el ministeri públic afegeix que els Mossos "van anteposar les directrius polítiques rebudes del Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que en prohibia la seva realització".
La construcció del relat de violència elaborat per la Fiscalia, que atribueix una funció capital a Junqueras i papers subalterns a la resta de dirigents polítics i civils de l'independentisme, amb diferent jerarquia de gravetat, pren com a punt de partida el 20 de setembre, una jornada que es titlla de "setge" a les autoritats policials espanyoles.
L'escrit detalla minuciosament la funció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -a qui s'acusa de mantenir la protesta davant la conselleria d'Economia fins a la mitjanit d'aquell 20 de setembre- i lamenta que els Mossos no despleguessin els efectius necessaris ni el dispositiu adequat. "Ni van ser enviades unitats especialitzades, ni es va adoptar cap mesura per protegir qui estava complint amb el mandat judicial", es detalla, en referència a la suposada desprotecció de la Guàrdia Civil. Sobre el paper dels Jordis i el pretès "pacifisme de la mobilització", en el text fins i tot s'expressa que Cuixart "va apel·lar a la determinació mostrada en la Guerra Civil -utilitzant l'expressió 'No passaran!").
El relat de l'1 d'octubre per la Fiscalia: "Tensió, enfrontament i violència"
"Una massa organitzada de persones, convocades pels acusats, van ocupar col·legis electorals, tancant-s'hi amb la finalitat d'oferir resistència a l'actuació que havia estat acordada per ordre judicial". Així enceta la Fiscalia la descripció dels fets de l'1 d'octubre. Segons el ministeri públic, els dirigents independentistes "van assumir continuar amb l'estratègia d'incomplir el mandat judicial, trencar la legalitat, i celebrar a tota costa la jornada valent-se de la població civil".
La Fiscalia torna a posar el focus en l'actuació dels Mossos. Subratlla que la policia catalana va mobilitzar uns 7.000 agents "quan, en jornades electorals normals, se'n mobilitzaven uns 12.000". "Les forces policials es van repartir de manera ineficaç, les pautes d'actuació previstes eren manifestament dilatòries i tolerants amb la votació, a més d'incomplir deliberadament els acords assolits a les reunions prèvies de coordinació mantingudes amb les autoritats judicials", afegeix el text del ministeri públic. Lamenta que les parelles d'agents desplegades al territori van ser "absolutament passives" i que, en alguns centres de votació, els propis Mossos es van "enfrontar" a la Guàrdia Civil i la Policial Nacional.
A partir d'aquesta descripció, la Fiscalia conclou que l'"auxili i la col·laboració dels Mossos d'Esquadra va ser determinant per a la celebració del referèndum i la producció dels greus successos que finalment van ocórrer". La inacció dels Mossos, segons la Fiscalia, va fer indispensable les càrregues policials de la resta de forces de l'ordre. El relat sosté que als col·legis electorals va haver-hi "actes d'agressió causants de lesions, llançament d'objectes, tanques metàl·liques i pedres, insults, i resistència greu al compliment del mandat judicial per les forces policials".
Els comandaments dels Mossos se "sumen" al pla de Puigdemont
Per assolir l'objectiu independentista, la Fiscalia assegura que els Mossos d'Esquadra van formar part, de forma clara i premeditada, del "pla secessionista" de Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes. La implicació del cos policial, relata en el seu escrit d'acusació a l'Audiència Nacional, va començar quan l'expresident de la Generalitat va realitzar "profunds canvis" en el si dels comandaments de la policia catalana. A través d’aquests va col·locar dirigents "lleials" al cos, i va nomenar el major Josep Lluís Trapero, així com el llavors secretari general d'Interior, Cèsar Puig, i el director dels Mossos, Pere Soler.
Segons la visió de la Fiscalia, tots ells -conjuntament amb la intendent Teresa Laplana- van posar els Mossos "a disposició" de l’objectiu independentista, ja fos a través de les seves accions, o bé informant els impulsors del procés de les actuacions d'altres cossos policials. D'aquesta manera, la policia catalana va aconseguir impedir que la policia espanyola i la Guàrdia Civil poguessin portar a terme amb èxit les instruccions del ministeri fiscal i les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La policia catalana, còmplice dels fets
La cooperació "decisiva, conscient i intencionada" dels comandaments dels Mossos en el "pla" independentista s'explica, per part de la Fiscalia, a través de l'actuació dels agents els dies 20 de setembre -davant de la Conselleria d'Economia- i durant la jornada de l'1 d'octubre. Pel que fa al primer, el ministeri públic relata que van ser Laplana i Trapero qui van treballar per "impedir el desenvolupament de la diligència judicial" a través de la "deliberada passivitat" dels agents durant les concentracions convocades per Òmnium i l'ANC.
"Laplana va ser plenament conscient de la necessitat de la intervenció", argumenten els fiscals. No obstant això, la intendent va optar per "desestimar" l'ajuda que se li havia demanat per part de la Guàrdia Civil quan, per altra banda, "l'actitud dels manifestants era cada vegada més agressiva". Les trucades telefòniques que hi va haver durant aquell vespre entre Laplana, Trapero, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ho demostren, assegura la Fiscalia. De fet, "la conscient inactivitat va evitar acabar amb un greu problema d'ordre públic" que, a més, va impedir "la normal activitat de la comitiva judicial".
Els fets de l'1 d'octubre, segons la Fiscalia, impliquen una actuació encara més premeditada que la del 20 de setembre. Havent estat anunciada la convocatòria del referèndum, la Fiscalia Superior de Catalunya va reunir el major dels Mossos amb altres representants dels cossos policials -el 12 de setembre i el 25 de setembre- per donar-los les "instruccions" per impedir la realització del referèndum. Aquestes, però, van ser incomplertes per part del cos policial català, apunta el ministeri fiscal, ja que Trapero, amb la col·laboració de Puig, Soler i el conseller Forn van idear un "pla fraudulent" que permetia "aparentar el compliment de les ordres rebudes", però de manera "deliberadament ineficaç".
Enfrontament entre Mossos i policia estatal
D'aquesta manera, consideren els fiscals, es va promoure la "inacció i desistiment" de les funcions dels agents, i es va permetre que la mobilització ciutadana portés a terme, de forma majoritària, el referèndum en la major part del territori. El "pla d'actuació fraudulent" dels Mossos, precisa la Fiscalia davant l'Audiència Nacional, es va concretar a través del Pla Operatiu Àgora, que va impulsar un paper "voluntàriament passiu” dels agents, i sense col·laboració amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "Fins i tot, en algunes ocasions es van produir enfrontaments amb els agents del Cos Nacional de la Policia i amb la Guàrdia Civil per impedir o dificultar que aquests complissin amb allò ordenat per l'autoritat judicial", precisen.
La Fiscalia també manté que els comandaments dels Mossos van donar ordres perquè els agents acudissin als col·legis "sense cascos i evitant l'enfrontament", no es van activar en cap cas les unitats d'antidisturbis i la cadena de comunicació, coordinació i transmissió d'informació va ser "intencionadament inoperant i complicada", amb l’objectiu de permetre la votació. Amb tots aquests elements, apunten els fiscals, la policia catalana tenia el propòsit d'endarrerir l'actuació dels agents espanyols i "dificultar una resposta àgil i eficient" contra la votació.
Una declaració d'independència que "no era merament simbòlica"
Per justificar el delicte de malversació, la Fiscalia imputa col·lectivament al Govern la implicació en els preparatius del referèndum. Expressa que els dirigents independentistes van destinar-hi "fons públics" amb els quals poder sufragar la seva "execució", que implicava l'ús de material electoral, la convocatòria de campanyes de publicitat, l'articulació d'aplicacions informàtiques i l'habilitació de locals. En aquesta utilització de recursos també s'hi inclou la tasca del Diplocat i la contractació d'observadors internacionals.
La Fiscalia argumenta que, després de la celebració de l'1 d'octubre i fent realitat el full de ruta establert amb anterioritat, el Parlament "va declarar la independència de Catalunya i la seva constitució com un nou estat en forma de República". Pel ministeri públic, aquesta declaració "no era merament simbòlica", ja que les autoritats catalanes "tenien preparat -per a la seva aprovació immediata- tot un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la República, el desplegament de les estructures administratives necessàries per al funcionament del nou estat, i un pla per garantir que els Mossos d'Esquadra assumissin la seguretat de totes les infraestructures i el control efectiu de tota el territori". Aquests fets, però, mai no van arribar a cristal·litzar.
Tot i el canvi a la Moncloa -Pedro Sánchez va substituir Mariano Rajoy després de la moció de censura- i el relleu de fiscal general de l'Estat -María José Segarra figura ara al capdavant del ministeri públic-, les peticions no han representat cap gest, per molt que l'Advocacia de l'Estat no acusi finalment per rebel·lió, i sí per sedició i malversació. La Fiscalia reclama fins a 25 anys de presó als líders del procés -qui en surt més malparat és Oriol Junqueras- i endureix l'acusació a Josep Lluís Trapero -rebel·lió i fins a 11 de reclusió- en la peça oberta a l'Audiència Nacional.
Com justifica la Fiscalia la rebel·lió amb "violència" dels líders del procés? Els escrits d'acusació dibuixen un pla orquestrat pel Govern, el Parlament i el sobiranisme civil, amb l'ajuda dels Mossos, per declarar la independència amb l'ús de la força "necessària" per fer possible el salt a l'estat propi. Pel ministeri públic, aquesta "actuació convergent" de les institucions catalanes, de les forces polítiques i de les entitats sobiranistes pretenia obviar l'"aplicació de la legalitat constitucional i estatutària".
Un pla amb la col·laboració del carrer i els Mossos
El relat de la Fiscalia és contundent i s'articula a partir de la suposada existència de comportaments violents, descrits tant en les jornades del 20 de setembre -la manifestació davant la conselleria d'Economia- com en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. Segons aquesta descripció, el "pla secessionista preveia la utilització de tots els mitjans que fossin necessaris per assolir el seu objectiu, inclosa -davant la certesa que l'Estat no acceptaria aquesta situació- la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès".
El ministeri públic sosté que l'independentisme es va valdre de la "força intimidatòria" de les mobilitzacions del carrer i de l'ús dels Mossos d'Esquadra
Per argumentar la violència, l'escrit presentat al Suprem estableix que l'independentisme es va valdre de la "força intimidatòria que representava, per una part, l'actuació tumultuosa desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes" per l'independentisme, i per una altra part, "l'ús dels Mossos d'Esquadra com un cos policial armat i integrat per uns 17.000 efectius". La inclusió de la policia catalana en el pla independentista és reiterat al llarg dels escrits d'acusació. La Fiscalia detalla, de fet, que la funció atribuïda als Mossos era "protegir coactivament els objectius criminals" del Govern, els partits i les entitats sobiranistes.
Una pancarta demana la llibertat d'Oriol Junqueras durant la manifestació del 20 de setembre Foto: Adrià Costa
El "setge" del 20 de setembre a Economia
La Fiscalia sosté que el Govern i també la mesa del Parlament, plenament "conscients de la notòria il·legalitat" de la seva actuació, "van adoptar les decisions executives necessàries per garantir la realització del referèndum i afavorir d'aquesta manera la consecució de la independència mitjançant la creació d'un nou estat". En l'escrit presentat al Suprem, es detalla que els presos eren coneixedors de l'"altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents, com els que havien succeït el 20 de setembre" i, malgrat aquest coneixement, van verbalitzar crides a la "mobilització de la ciutadania" per animar-los a votar l'1 d'octubre. En relació a la jornada del referèndum, el ministeri públic afegeix que els Mossos "van anteposar les directrius polítiques rebudes del Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que en prohibia la seva realització".
En l'escrit presentat al Suprem es detalla que els presos eren coneixedors l'1 d'octubre de l'"altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents, com els que havien succeït el 20 de setembre"
La construcció del relat de violència elaborat per la Fiscalia, que atribueix una funció capital a Junqueras i papers subalterns a la resta de dirigents polítics i civils de l'independentisme, amb diferent jerarquia de gravetat, pren com a punt de partida el 20 de setembre, una jornada que es titlla de "setge" a les autoritats policials espanyoles.
L'escrit detalla minuciosament la funció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -a qui s'acusa de mantenir la protesta davant la conselleria d'Economia fins a la mitjanit d'aquell 20 de setembre- i lamenta que els Mossos no despleguessin els efectius necessaris ni el dispositiu adequat. "Ni van ser enviades unitats especialitzades, ni es va adoptar cap mesura per protegir qui estava complint amb el mandat judicial", es detalla, en referència a la suposada desprotecció de la Guàrdia Civil. Sobre el paper dels Jordis i el pretès "pacifisme de la mobilització", en el text fins i tot s'expressa que Cuixart "va apel·lar a la determinació mostrada en la Guerra Civil -utilitzant l'expressió 'No passaran!").
El relat de l'1 d'octubre per la Fiscalia: "Tensió, enfrontament i violència"
"Una massa organitzada de persones, convocades pels acusats, van ocupar col·legis electorals, tancant-s'hi amb la finalitat d'oferir resistència a l'actuació que havia estat acordada per ordre judicial". Així enceta la Fiscalia la descripció dels fets de l'1 d'octubre. Segons el ministeri públic, els dirigents independentistes "van assumir continuar amb l'estratègia d'incomplir el mandat judicial, trencar la legalitat, i celebrar a tota costa la jornada valent-se de la població civil".
La Fiscalia torna a posar el focus en l'actuació dels Mossos. Subratlla que la policia catalana va mobilitzar uns 7.000 agents "quan, en jornades electorals normals, se'n mobilitzaven uns 12.000". "Les forces policials es van repartir de manera ineficaç, les pautes d'actuació previstes eren manifestament dilatòries i tolerants amb la votació, a més d'incomplir deliberadament els acords assolits a les reunions prèvies de coordinació mantingudes amb les autoritats judicials", afegeix el text del ministeri públic. Lamenta que les parelles d'agents desplegades al territori van ser "absolutament passives" i que, en alguns centres de votació, els propis Mossos es van "enfrontar" a la Guàrdia Civil i la Policial Nacional.
El text remès al Suprem subratlla la passivitat dels Mossos durant l'1-O: "Les forces policials es van repartir de manera ineficaç, i les pautes d'actuació previstes eren manifestament dilatòries i tolerants amb la votació"
A partir d'aquesta descripció, la Fiscalia conclou que l'"auxili i la col·laboració dels Mossos d'Esquadra va ser determinant per a la celebració del referèndum i la producció dels greus successos que finalment van ocórrer". La inacció dels Mossos, segons la Fiscalia, va fer indispensable les càrregues policials de la resta de forces de l'ordre. El relat sosté que als col·legis electorals va haver-hi "actes d'agressió causants de lesions, llançament d'objectes, tanques metàl·liques i pedres, insults, i resistència greu al compliment del mandat judicial per les forces policials".
Més d'un centenar d'agents van participar en les càrregues de l'1-O a la Ràpita. Foto: Sofia Cabanes
Els comandaments dels Mossos se "sumen" al pla de Puigdemont
Per assolir l'objectiu independentista, la Fiscalia assegura que els Mossos d'Esquadra van formar part, de forma clara i premeditada, del "pla secessionista" de Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes. La implicació del cos policial, relata en el seu escrit d'acusació a l'Audiència Nacional, va començar quan l'expresident de la Generalitat va realitzar "profunds canvis" en el si dels comandaments de la policia catalana. A través d’aquests va col·locar dirigents "lleials" al cos, i va nomenar el major Josep Lluís Trapero, així com el llavors secretari general d'Interior, Cèsar Puig, i el director dels Mossos, Pere Soler.
Segons la visió de la Fiscalia, tots ells -conjuntament amb la intendent Teresa Laplana- van posar els Mossos "a disposició" de l’objectiu independentista, ja fos a través de les seves accions, o bé informant els impulsors del procés de les actuacions d'altres cossos policials. D'aquesta manera, la policia catalana va aconseguir impedir que la policia espanyola i la Guàrdia Civil poguessin portar a terme amb èxit les instruccions del ministeri fiscal i les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La policia catalana, còmplice dels fets
La cooperació "decisiva, conscient i intencionada" dels comandaments dels Mossos en el "pla" independentista s'explica, per part de la Fiscalia, a través de l'actuació dels agents els dies 20 de setembre -davant de la Conselleria d'Economia- i durant la jornada de l'1 d'octubre. Pel que fa al primer, el ministeri públic relata que van ser Laplana i Trapero qui van treballar per "impedir el desenvolupament de la diligència judicial" a través de la "deliberada passivitat" dels agents durant les concentracions convocades per Òmnium i l'ANC.
"Laplana va ser plenament conscient de la necessitat de la intervenció", argumenten els fiscals. No obstant això, la intendent va optar per "desestimar" l'ajuda que se li havia demanat per part de la Guàrdia Civil quan, per altra banda, "l'actitud dels manifestants era cada vegada més agressiva". Les trucades telefòniques que hi va haver durant aquell vespre entre Laplana, Trapero, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ho demostren, assegura la Fiscalia. De fet, "la conscient inactivitat va evitar acabar amb un greu problema d'ordre públic" que, a més, va impedir "la normal activitat de la comitiva judicial".
La Fiscalia titlla el paper dels Mossos de cooperació "decisiva, conscient i intencionada" per dur a terme el "pla" traçat per l'independentisme
Els fets de l'1 d'octubre, segons la Fiscalia, impliquen una actuació encara més premeditada que la del 20 de setembre. Havent estat anunciada la convocatòria del referèndum, la Fiscalia Superior de Catalunya va reunir el major dels Mossos amb altres representants dels cossos policials -el 12 de setembre i el 25 de setembre- per donar-los les "instruccions" per impedir la realització del referèndum. Aquestes, però, van ser incomplertes per part del cos policial català, apunta el ministeri fiscal, ja que Trapero, amb la col·laboració de Puig, Soler i el conseller Forn van idear un "pla fraudulent" que permetia "aparentar el compliment de les ordres rebudes", però de manera "deliberadament ineficaç".
Enfrontament entre Mossos i policia estatal
D'aquesta manera, consideren els fiscals, es va promoure la "inacció i desistiment" de les funcions dels agents, i es va permetre que la mobilització ciutadana portés a terme, de forma majoritària, el referèndum en la major part del territori. El "pla d'actuació fraudulent" dels Mossos, precisa la Fiscalia davant l'Audiència Nacional, es va concretar a través del Pla Operatiu Àgora, que va impulsar un paper "voluntàriament passiu” dels agents, i sense col·laboració amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "Fins i tot, en algunes ocasions es van produir enfrontaments amb els agents del Cos Nacional de la Policia i amb la Guàrdia Civil per impedir o dificultar que aquests complissin amb allò ordenat per l'autoritat judicial", precisen.
La Fiscalia també manté que els comandaments dels Mossos van donar ordres perquè els agents acudissin als col·legis "sense cascos i evitant l'enfrontament", no es van activar en cap cas les unitats d'antidisturbis i la cadena de comunicació, coordinació i transmissió d'informació va ser "intencionadament inoperant i complicada", amb l’objectiu de permetre la votació. Amb tots aquests elements, apunten els fiscals, la policia catalana tenia el propòsit d'endarrerir l'actuació dels agents espanyols i "dificultar una resposta àgil i eficient" contra la votació.
Un any de la declaració d'independència al Parlament Foto: Josep Maria Montaner
Una declaració d'independència que "no era merament simbòlica"
Per justificar el delicte de malversació, la Fiscalia imputa col·lectivament al Govern la implicació en els preparatius del referèndum. Expressa que els dirigents independentistes van destinar-hi "fons públics" amb els quals poder sufragar la seva "execució", que implicava l'ús de material electoral, la convocatòria de campanyes de publicitat, l'articulació d'aplicacions informàtiques i l'habilitació de locals. En aquesta utilització de recursos també s'hi inclou la tasca del Diplocat i la contractació d'observadors internacionals.
El ministeri públic atorga credibilitat a la declaració d'independència: "Tenien preparat -per a la seva aprovació immediata- tot un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la República"
La Fiscalia argumenta que, després de la celebració de l'1 d'octubre i fent realitat el full de ruta establert amb anterioritat, el Parlament "va declarar la independència de Catalunya i la seva constitució com un nou estat en forma de República". Pel ministeri públic, aquesta declaració "no era merament simbòlica", ja que les autoritats catalanes "tenien preparat -per a la seva aprovació immediata- tot un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la República, el desplegament de les estructures administratives necessàries per al funcionament del nou estat, i un pla per garantir que els Mossos d'Esquadra assumissin la seguretat de totes les infraestructures i el control efectiu de tota el territori". Aquests fets, però, mai no van arribar a cristal·litzar.