Al final, la gent

Política

ARA A PORTADA

Política L'estratègia de Jové i Salvadó per doblegar l'«últim de Filipines» Bernat Surroca Albet
Terra Les pluges torrencials descarreguen amb força a Catalunya i deixen una persona desapareguda Pau Espí / Agències
Societat Renfe suspèn la circulació de l’R2 Sud i els Regionals Sud aquesta nit per la previsió de pluges Natàlia Pinyol
Terra Protecció Civil envia un Es-Alert a set comarques i recomana la limitació de la mobilitat Natàlia Pinyol
Butlletí Impacte (Sobre)passats per l'aigua Eloi Sadurní

Redacció

Publicat el 31 d’octubre de 2013 a les 22:59

I va haver de venir Martin Schulz a dir l'obvietat: Europa no té cap solució per a Catalunya. Ni tampoc per a Espanya. El president de l'Eurocambra va confessar que en parla "cada dia" amb altres polítics europeus, però "les institucions comunitàries no poden fer res més que observar el procés català, sense aportar-hi cap proposta". Fi de la discussió.

No hi haurà intervenció europea i tampoc no hi haurà oferta espanyola, per més que la invoquin els misteriosos Moderats, una mena de secta oculta de la qual només se sap que són molt rics... Així que la lògica indica que l'actual enfrontament polític derivarà en conflicte institucional i que, al final, haurà de ser la gent -via mobilització, un altre cop- qui decanti la balança de en favor d'un o altre costat.

A qualsevol poble se'l pot manipular, intimidar o, fins i tot, massacrar. Però no se'l pot substituir. I serà aquesta societat la que haurà de legitimar democràticament qualsevol escenari nou, un cop ha quedat obsolet el vell. O sigui que, manllevant Mao Zedong, totes les constitucions són tigres de paper.

Escull Nació com la teva font preferida de Google