Al final, la gent

Política

ARA A PORTADA

Política Gabriel Rufián i la seva història de classe a Madrid Ferran Casas i Manresa
Política Gabriel Rufián, el vers lliure que traspassa fronteres Lluís Girona Boffi
Política Sánchez contraposa a València la dimissió de Puente a la permanència de Mazón: «Hem donat la cara» Pau Espí Solé
Política 29-N, hi ha partit Ferran Casas i Manresa | Roger Pi de Cabanyes
Política El DAFO de Vox pel 29-N: entre l'impuls antisanchista i l'ocàs trumpià Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 31 d’octubre de 2013 a les 22:59

I va haver de venir Martin Schulz a dir l'obvietat: Europa no té cap solució per a Catalunya. Ni tampoc per a Espanya. El president de l'Eurocambra va confessar que en parla "cada dia" amb altres polítics europeus, però "les institucions comunitàries no poden fer res més que observar el procés català, sense aportar-hi cap proposta". Fi de la discussió.

No hi haurà intervenció europea i tampoc no hi haurà oferta espanyola, per més que la invoquin els misteriosos Moderats, una mena de secta oculta de la qual només se sap que són molt rics... Així que la lògica indica que l'actual enfrontament polític derivarà en conflicte institucional i que, al final, haurà de ser la gent -via mobilització, un altre cop- qui decanti la balança de en favor d'un o altre costat.

A qualsevol poble se'l pot manipular, intimidar o, fins i tot, massacrar. Però no se'l pot substituir. I serà aquesta societat la que haurà de legitimar democràticament qualsevol escenari nou, un cop ha quedat obsolet el vell. O sigui que, manllevant Mao Zedong, totes les constitucions són tigres de paper.

Escull Nació com la teva font preferida de Google