El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, va afirmar durant la inauguració de l'exposició '1714. El català ahir, avui i demà', que les constants prohibicions que ha patit la llengua catalana a través del segles constataven precisament la seva vitalitat. “Allò que està prohibit, existeix”, va assegurar Alcoberro, un argument que era tan veraç quan el 1700 el rei de França va prohibir parlar el català com al 2014 quan Rajoy vol prohibir la consulta.
Precisament fa pocs dies que a les Illes Balears van decidir prohibir el concepte Països Catalans, adduint a la seva presumpta inexistència, quan és just el contrari, ja que la prohibició demostra que els Països Catalans existeixen i que, a més a més, molesten. I el mateix es pot dir de les senyeres quatribarrades als centres escolars balears, del tancament de les emissores públiques catalanes al País Valencià i de l'exclusió del terme 'català' de la llei de llengües d'Aragó.
Tantes prohibicions, atacs i persecucions demostren la vitalitat de la llengua catalana, de la mateixa manera que si el 1896 es va prohibir parlar català per telèfon podem estar segurs que era perquè s'utilitzava aquesta llengua de forma habitual. Per tant, a més de fracassar històricament, les prohibicions són la perfecta vara de mesurar de l'expansió constant de la llengua catalana i de la voluntat culturicida dels governs espanyol i francès a través de la història. Ara bé, no oblidem que per aquí tampoc som aliens a les prohibicions i l'exemple evident son els toros. Ves que no tingui un efecte contraproduent.
