L'ampliació del dret a vot per a les persones de més de setze anys no és un ítem prioritari per a moltes persones, però progressa lentament al govern espanyol. Un avenç social defensat pels partits d'esquerres —amb el PP i Vox en contra, i el PSOE amb debats interns—, que alhora es miren amb neguit un possible efecte advers: que aquests nous electors, que formen part de la generació més de dretes del moment, votin massivament l'extrema dreta. Els partidaris al·leguen que el context no haurien de condicionar els drets polítics, però això no atura que molta gent es pregunti: si els joves de setze anys votessin, l'extrema dreta en sortiria beneficiada?

Probablement, l'efecte electoral seria mínim. És un cas hipotètic i, per tant, només s'hi poden fer aproximacions, però una estimació elaborada per Nació indica que la inclusió de joves de més de setze anys pràcticament no alteraria la intenció de vot global, tant al Parlament com al Congrés. El càlcul s'ha fet a partir de les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de Catalunya i del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) estatal i assumint que aquesta nova franja d'edat es comportaria davant les urnes d'una manera similar a la resta de joves. 

El motiu és senzill: el cens electoral, que a Catalunya el conformen uns 5,3 milions de persones majors d'edat i amb nacionalitat espanyola, tan sols s'ampliaria en un 2,8% —unes 150.000 persones més— si es rebaixés el límit legal. A més, les persones més joves tendeixen a quedar-se més a casa en jornades electorals, si bé alguns estudis internacionals constaten que el fet de cridar menors a les urnes fa créixer la seva participació política.

Canvis mínims en la intenció de vot

Les enquestes electorals, com el baròmetre del CEO i el del CIS, només entrevisten a persones majors de divuit anys per a poder estimar els resultats d'unes eleccions. Aquesta limitació dificulta poder preveure què farien els joves de setze si se'ls deixés participar. Però altres enquestes catalanes, com la longitudinal o la sociopolítica —amb mostres a partir dels setze— deixen entreveure que la població actual d'aquesta franja no és gaire diferent que la que té uns quants anys més. Els més joves mostren un interès similar per la política, si bé s'autodeterminen una mica més feministes i lleugerament més favorables als drets LGTBI i del col·lectiu migrat. Aquestes diferències, però, són pràcticament insignificants tenint en compte els marges d'error.

Així, simulant la inclusió de les persones de 16 i 17 anys al cens electoral, la intenció de vot de tota la població amb dret a sufragi gairebé no canviaria. Afegint menors a la mostra, i assumint que es comportarien igual que la resta de la seva generació, el PSC retrocediria tímidament i Vox avançaria molt lleugerament, unes diferències estadísticament insignificants i perfectament atribuïbles al mostreig de les enquestes.

Els resultats es mantenen si s'estudia la intenció de vot de tot l'Estat espanyol en unes suposades eleccions al Congrés, amb un petitíssim creixement de Vox i algunes pèrdues estadísticament irrellevants del PSOE.

Lluitar contra l'exclusió política

Les franges d'edat més joves són les més abstencionistes, segons les successives enquestes del CEO. Això explicaria, en part, el baix impacte que tindria la seva incorporació al cens electoral, en termes de vot. Però també és un indicador del seu desinterès per la vida política. "Molta gent jove no se sent escoltada per les institucions", apunta el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Pau Casanovas, vinculant-ho amb el creixement de l'extrema dreta.

Reduir l'edat mínima per votar podria ajudar a combatre part d'aquest desencant. Els estudis que s'han fet en països que ja ho han aplicat constaten que els joves d'entre 16 i 18 anys registren nivells de participació més elevats que els que van ser convocats per primera vegada havent complert la majoria d'edat. Algunes investigacions, a més, apunten que aquest major compromís amb les urnes es manté anys després. 

Votar cada quatre anys, però, és una part molt petita de la participació política i no hi ha evidències que ampliar el dret al sufragi condueixi la gent jove a organitzar-se més, implicar-se en assemblees o manifestar-se. En aquest sentit, Casanovas considera que aquesta reforma de la llei electoral "ha d'anar acompanyada de polítiques de formació democràtica" i un acostament de les institucions a la població més jove.

Desvincular les circumstàncies del debat polític

Part del neguit de les esquerres, principals defensores d'ampliar el dret a vot, és que això pugui beneficiar electoralment l'extrema dreta. "Entenem la preocupació, però no pot ser que aquest debat estigui condicionat pel que puguin votar els joves en un context circumstancial", lamenta el president del CNJC, comparant-ho amb els càlculs electorals que es van fer abans d'aprovar el sufragi femení.

La plataforma d'entitats juvenils va aprovar el passat cap de setmana el seu nou posicionament al respecte, en el qual denuncia una "discriminació" per part de l'ordenament jurídic. "Sí que reconeix la capacitat per treballar, cotitzar, pagar impostos o casar-se" de les persones de més de setze anys, però no els permet votar. "No té sentit que això no vaig acompanyat d’un dret tan bàsic com el sufragi".