- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- La campanya del 12-M passa a Nació: recupera les entrevistes als candidats
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
La CUP sap que té una aritmètica difícil per davant després de les eleccions del 12 de maig, amb una majoria independentista complicada d'assolir i amb un xoc de models econòmics que s'ha anat evidenciant al llarg de la campanya amb un dels socis eventuals dels anticapitalistes per l'eix nacional: Junts. Conscients d'aquesta realitat, la formació assembleària ha tancat la campanya fent equilibris entre la crida a concentrar el vot en les seves files per assolir un Parlament més d'esquerres i independentista i el reconeixement d'una realitat interna delicada, després de dues conteses electorals a la baixa, les municipals i les estatals. Per refer-se'n, la CUP ha comptat amb dues figures clau com són David Fernàndez i Anna Gabriel a l'acte de tancament de campanya, al Born de Barcelona. L'exdiputada s'ha referit a aquesta última realitat, reivindicant la capacitat de la CUP per "escurçar els mal moments i anticipar els bons". També ha demanat defugir "el pessimisme". Com a resposta elèctrica, cloent l'acte, la cap de files cupaire en aquestes eleccions, Laia Estrada, ha promès batallar contra "l'autonomisme pusil·lànime" a la propera legislatura. Fernàndez i Gabriel, atents, assentien, beneïnt la nova fornada parlamentària.
En el mateix sentit, ha estat especialment crítica amb el refredament de la idea de la unilateralitat. "Aquells que diuen que l'única forma de guanyar els drets naiconals és pactant amb Madrid acaben formant part dels obstacles cap a la independència", ha afegit, mentre ha esperonat l'electorat sobiranista a fer costat a la seva candidatura.
Amb una aposta dialèctica contundent i carrega d'emotivitat, la número dos per Barcelona, Laure Vega, ha fet una defensa aferrissada dels drets socials i laborals, i de sensibilitat vers les persones travessades per la precarietat: ja sigui un acomiadat a la feina o una desnonada. En aquesta mateixa línia, ha advertit Junts i PSC -els partits que les enquestes situen com a més ben posicionats- del perfil ferm que mantindrà la CUP en l'eix social, també. "No hem vingut a escollir retallades en català convergent o en castellà sociata", ha reblat.
Una campanya contra els tòpics
Aquest és el punt i final d'una campanya en què la CUP ha anat endurint el to a mesura que avançava el camí electoral. Una de les claus de la proposta anticapitalista és que ha evitat entrar en la pugna de les línies vermelles post-electorals. Mentre els comuns posaven sobre la taula l'ambició de governar i ho condicionaven a mesures com que es regulin els lloguers de temporada o es trenquin relacions amb Israel, els cupaires han insistit que tenen ambició de governar però només si és per fer "el contrari del que s'ha fet fins ara", ha resumit en diverses ocasions Estrada. Feia referència a un final de legislatura marcada excessivament per la dependència política de Madrid i per les negociacions de pressupostos d'ERC amb un PSC que fixava l'arribada del Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport entre les seves prioritats.
La CUP s'ha esforçat també a capgirar relats. D'entrada, s'ha regirat contra les acusacions de manca de compromís en la governabilitat del país en un moment en què encara hi havia majoria independentista al Parlament. La cap de files cupaire ha recordat sovint que Pere Aragonès va ser investit president -potser la votació més important d'una legislatura- amb els seus suports. A banda, la formació anticapitalista ha bregat per espolsar-se de sobre el mantra que els atribueix "ser els del no" a les iniciatives de canvi. Aquest és un enfocament viciat pels sectors econòmics dominants, argumenten. Laia Estrada ha presentat el seu espai com "els del sí" a propostes que ampliïn el debat. En aquesta línia, ha reivindicat el seu positivisme vers propostes pròpies -com ompir l'AP-7 de plaques fotovoltaiques o crear una distribuidora que controli el preu dels aliments bàsics- però també de compartides, com la de retirar el suport a l'escola concertada, implantar la Renda Bàsica Universal o buscar grans acords per marcar la transició energètica dels pròxims anys respectant el territori.