Si Oriol Junqueras hagués aconseguit 111 vots més, aquest mateix dissabte al vespre hauria tornat a ser el president d'ERC. Necessitava el 50% dels vots per recuperar el càrrec que va deixar -momentàniament- després de les europees, últim episodi del cicle descendent republicà, i s'ha quedat amb el 48,3% en una consulta en què la militància, fins i tot més que en la votació sobre el pacte d'investidura de Salvador Illa, s'ha mobilitzat massivament. De la jornada en queden tres conclusions: que Junqueras ha guanyat amb claredat, que té una oposició interna notable, i que -ara sí- haurà de recosir de debò si vol encetar una nova singladura al capdavant del partit.
El resultat té un regust agredolç per a Militància Decidim, el projecte que lidera l'expresident d'ERC amb Elisenda Alamany com a aspirant a la secretaria general i el suport de figures rellevants de l'aparell -Juli Fernàndez o Oriol López Mayolas- i referents mediàtics com Gabriel Rufián i Joan Tardà, a banda de vells coneguts com ara Lluís Salvadó. En l'arrencada de la precampanya, la candidatura no descartava un suport proper al 80%, i fins i tot fantasiejaven amb la idea que Nova Esquerra Nacional, trufada d'afins a Marta Rovira i acompanyada per l'expresident Pere Aragonès, quedés superada per Foc Nou, tercera llista en discòrdia.
El dissabte 14 de desembre, Junqueras s'haurà de batre amb Xavier Godàs, el candidat de Nova Esquerra Nacional, que està en contra de la continuïtat de l'exlíder d'ERC però que presenta diferències estratègiques escasses amb Militància Decidim. La candidatura ha venut optimisme en la primera compareixença -Alamany ha parlat de victòria "aclaparadora" i de resultat "històric"-, però també ha existit certa prudència. Junqueras, per exemple, ha declinat un vocabulari basat en la "responsabilitat", i ha donat per fet que no hi haurà cap mena de trencament. En privat, dirigents del partit donen per feta la victòria en segona volta, perquè -pronostiquen- no perdran suports.
De fet, l'exlíder d'ERC fa mesos que recull i aferma suports arreu del territori. Un terç de la militància el va avalar, i ha obtingut un miler més de vots que suports per escrit, una ràtio que Nova Esquerra Nacional també ha complert. Ara s'obre un període de set dies perquè es produeixin canvis -si es dona al cas- en les llistes. Es podria donar el cas que Xavier Godàs i Alba Camps arribin a un acord amb Foc Nou per garantir-se el suport del 12% dels militants que han votat la tercera via, però ni tan sols així tindrien garantit el triomf. S'ha de preservar el 50% de la candidatura original, i no canviar el presidenciable. En el pols Godàs-Junqueras, és el segon qui no depèn de ningú per vèncer.
El resultat de Foc Nou, amb Helena Solà com a presidenciable i Alfred Bosch com a aspirant a la secretaria general, ha estat escàs en la mesura que pretenia aglutinar els militants contraris a l'acord amb Salvador Illa. En la consulta de principis d'agost, els opositors al pacte amb el PSC -amb la situació convulsa al partit ja al frontispici de qualsevol decisió- van aconseguir aplegar quasi el 45% dels sufragis. Foc Nou ha arribat amb prou feines al 12,6% amb la recuperació de la independència com a objectiu prioritari i la voluntat de celebrar una votació sobre els acords amb els socialistes. En els pròxims dies elevaran les demandes a les altres dues candidatures per veure si hi pot haver acords, però, lògicament, no podran garantir a ningú el sentit del vot dels seus 824 partidaris.
De moment, això sí, Illa haurà d'esperar per conèixer amb qui haurà d'interlocutar en els propers mesos. En campanya, tant Junqueras com Godàs han amenaçat amb "fer caure governs" -tant a Barcelona com a Madrid- si els socialistes no complien amb les enteses signades. El president de la Generalitat tenia previst trucar l'expresident d'ERC encara que no se'n sortís en primera volta, com finalment ha passat. Junqueras tindrà feina a recosir en les dues setmanes vinents i en les que vindran si torna al despatx del carrer Calàbria, on la resignació davant un nou assalt s'ha instal·lat amb un deix d'ironia. Més que plebiscits personals, està en joc el futur sencer del partit.