Amb més de 90 anys d'història, ERC no havia tingut fins al 2024 una dona candidata a la presidència del partit. Helena Solà (Barcelona, 1976) és la líder de Foc Nou, la candidatura que es reivindica com l'alternativa a "l'oficialisme" de les llistes d'Oriol Junqueras (Militància Decidim) i de Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional). Exportaveu d'ERC a l'Ajuntament de Cerdanyola i poc coneguda per al públic general, ha decidit aturar temporalment la seva vida laboral -és mestra de primària- per endinsar-se en la campanya per guanyar el congrés del 30-N al costat de l'exconseller Alfred Bosch, candidat a secretari general. Fa només uns mesos es va plantejar, fins i tot, estripar el carnet del partit.
Mare de tres filles, després de l'entrevista es desplaçar a l'escola per assistir a una festa. Són molts dies de recórrer territori i arribar tard. Es traslladarà a Cerdanyola amb FGC. En aquesta conversa, reivindica que la seva llista és l'única que s'ha expressat nítidament en contra del pacte d'investidura de Salvador Illa. Aposta per refer les relacions entre l'independentisme amb un organisme que incorpori un mediador extern i critica que un dels errors del Govern de Pere Aragonès va ser "aparcar la independència".
Com està anant la campanya? Què és el que més els transmeten les bases durant les trobades?
Estan impactades pels atacs de falsa bandera. Ha sigut un xoc pel que pressuposàvem que és ERC i el que ha acabat fent. També hi ha una part de la militància molt enfadada i desencantada amb la investidura d'Illa. Altres queixes que ens han arribat és sobre els òrgans de participació, perquè la base troba a faltar poder prendre més decisions. Ens han fet arribar els problemes de comunicació que hi ha tant de dalt cap a baix, com de baix cap a dalt. Per aterrar-ho, hi ha una gran part de la militància que encara no sap què s'ha fet durant la legislatura d'Aragonès.
Com explica que en més de 90 anys d’història, vostè sigui la primera dona candidata a la presidència del partit?
Té a veure amb la societat en què vivim. Avui en dia les dones cobrem un 20% menys per fer la mateixa feina que els homes i ocupem només una tercera part dels càrrecs de gestió i direcció de les empreses. Vivim en una societat que encara és molt masclista i hem de continuar trencant sostres de vidre. En política això s'accentua encara més. No hem tingut una presidenta de la Generalitat i això és una anomalia. Pensava que Nova Esquerra Nacional presentaria una candidata, perquè havia generat aquestes expectatives, i en veure que no, va ser un dels motius que em va impulsar a fer un pas endavant.
Es reivindiquen com la candidatura alternativa a l’oficialisme. És negatiu l'oficialisme?
L'oficialisme és el que ens ha portat fins on som avui. Positiu no és, perquè hem perdut diputats i votants, i la gent està rebotada. Tant Militància Decidim com Nova Esquerra Nacional són oficialistes, i representen el mateix. Totes dues llistes tenen membres que van negociar la investidura d'Illa, que van recórrer el territori explicant les bondats del pacte, i que van votar-hi a favor. I nosaltres som els que vam dir que no a la investidura d'Illa, ho vam fer quan tocava i de manera pública. Les dues candidatures són corresponsables del moment actual.
"Junqueras i Godàs són oficialistes, són el mateix, i tots dos són corresponsables del moment actual"
Quina és la seva relació amb Oriol Junqueras, amb Marta Rovira i amb Pere Aragonès?
Amb Aragonès no tinc relació més enllà d'algun contacte puntual a Cerdanyola. Junqueras va venir, per exemple, a la meva presentació com a alcaldable el 2015. A Rovira l'he visitat a Ginebra i m'he reunit amb ella recentment.
Li sap greu com s'ha degradat la relació entre Junqueras i Rovira?
Sí, evidentment. Em sap greu a nivell personal i també polític. La militància vèiem aquests dos líders com una fortalesa del partit i la seva ruptura ha tingut conseqüències polítiques nefastes per l'organització i pel sentiment de pertinença de la militància. Ens ha fet mal i ens ha perjudicat.
"Un dels errors del Govern d'Aragonès va ser dedicar-se a gestionar el mentrestant i aparcar la independència"
Què va fallar durant l'executiu d'Aragonès?
Es van fer moltes coses i molt positives, però no es van saber comunicar. També va haver-hi errors en múltiples aspectes, com en l'àmbit educatiu. Com a mestra d'escola pública vaig viure en primera persona el descontentament que hi havia, perquè no es va entendre el context de post-pandèmia a les aules i les necessitats que teníem. Un altre dels errors és que vam aparcar la independència. Ens vam dedicar a gestionar el mentrestant i la independència va quedar aparcada.
Si aconsegueix presidir ERC, què és el primer que farà l’endemà?
Endreçar la casa i refer el partit. S'han d'avaluar els òrgans que tenim i revisar els estatuts, perquè molts espais participatius no estan funcionant, com el consell nacional, que és un òrgan on es fan sessions de moltes hores, on parlen principalment dues o tres persones, i en el qual el torn dels consellers és molt limitat. En l'últim consell jo estava intervenint i em van interrompre per dir-me que portava dos minuts parlant quan era la meva segona intervenció en dos anys. A més, el consell nacional, damunt del paper, és el màxim òrgan de representació i de presa de decisions del partit, però això no és real. Les decisions venen donades. Un exemple va ser l'entrada al govern de la Diputació de Barcelona.
A nivell de país, hem de recuperar la independència i posar-la al centre. Tenim dret a decidir, volem un estat propi per una qüestió d'identitat i de drets, però també perquè pensem que la independència és un mitjà, perquè si esdevenim un estat propi viurem millor, tindrem millor qualitat de vida, millor qualitat democràtica i un país més avançat.
Quan van començar a mobilitzar-se per presentar una tercera llista, els va contactar algú de les altres candidatures per arribar a un pacte?
No, hem parlat amb gent de Nova Esquerra Nacional i Militància Decidim, però no se'ns ha proposat cap pacte.
"Si hem de pactar amb una altra llista, definirem molt bé les nostres propostes: ni atacs de falsa bandera, ni pactes sistemàtics amb el PSC i camí cap a la independència"
Si cap dels candidats supera el llindar del 50% dels vots, s’obririen a pactar amb una de les altres dues candidatures? Per quina senten més simpatia?
Per cap. Són el mateix i si s'han dividit és per temes més personals que polítics. Després del 30 de novembre veurem quin escenari tenim i en tot cas, a l'hora d'entrar en negociacions, definirem molt bé les nostres propostes: no es pot tornar a passar mai més un atac de falsa bandera, s'ha de fer net, arribar fins al fons i restituir el mal fet. També que els pactes sistemàtics amb el PSC s'han acabat i s'ha de fer el camí cap a la independència. Per últim, volem que ERC deixi de ser una ETT per col·locar gent. A la llista de Foc Nou, a diferència de les altres, tots tenim la nostra pròpia feina. Quan hi ha persones que porten molts d'anys vivint de forma directa o indirecta d'ERC, es genera toxicitat.
Endinsem-nos amb el pacte per investir Illa. Què hauria fet vostè, si hagués estat presidenta del partit, després de les eleccions del 12-M? Hauria obert una negociació amb el PSC?
La política comporta negociació, però la sensació que tenim és que ERC ha estat molt interessada a negociar amb el PSC. Li ha anat molt al darrere i l'ha perseguit. Això no ho entenem. Una cosa és que et vinguin a fer una proposta que pots escoltar de forma més activa o passiva, però l'altra és que tu vagis a perseguir aquest acord. En aquest cas hauria estat honesta. Hauria fet la lectura que teníem una situació complicada, sense candidat amb el pas al costat d'Aragonès, i en crisi pels atacs de falsa bandera. Era evident que patiríem un vot de càstig. Però, tot i això, no hauríem d'haver entregat la clau de la Generalitat a Illa. I potser fent això, hauríem pogut revertir una mica els resultats.
"Hauria anat a una repetició electoral per coherència amb el discurs de campanya. Vam passar de dir que Illa era un delegat de la Moncloa a entregar-li la clau de la Generalitat"
És a dir, que creu que s'hauria d'haver anat a una repetició electoral.
Sí, jo hauria anat a una repetició electoral, per valentia i per coherència amb el discurs de campanya, en què dèiem que Illa era un delegat de la Moncloa. Vam passar d'aquest discurs a entregar-li la clau, i això és el que el nostre votant no entén.
Com valora el procés participatiu de la militància vers l'acord?
No és correcte fer únicament una campanya pel sí, explicant les bondats del pacte sense detallar els riscos. La direcció va explicar una cara de la moneda i no va donar veu a les persones crítiques. La gent de Junqueras i Godàs representen qui ha negociat, signat i defensat el pacte amb el PSC, són els del sí. Nosaltres som els del no a Illa.
"Foc Nou va néixer del 'no' a la investidura. És un pacte tòxic, perquè ens arrossega i condiciona"
En qualsevol cas, el pacte es va fer efectiu. Si dirigeixen el partit, el revertiran?
Foc Nou va néixer del no a aquesta investidura. Però també ens acompanyen persones que van votar a favor de l'acord i que se s'han penedit, o persones que van votar que sí, però que defensen una regeneració al partit. Llavors, què pensem fer? L'acord no diu que hàgim de donar suport als pressupostos del Govern, però que passarà si no ho fem? Segurament el PSC dirà que no pot desenvolupar els acords d'investidura. És un pacte tòxic perquè ens arrossega i condiciona a donar uns suports no escrits. El PSC hauria de complir sense el nostre suport als pressupostos, però clar, quan un pacte s'ha fet com aquest, després van sortint bolets. El que proposem és que passat un temps, i com a molt un any del pacte, posem negre sobre blanc i la militància decideixi si continuem o no amb l'acord.
Però si guanyen, negociaran els pressupostos?
No ens agrada l'acord, però ens hipoteca. Fins a on? Això és el que ha de decidir la militància. No només hem de fer polítiques d'esquerres, hem d'avançar cap a la independència. I el PSC d'ara és molt espanyolista. Esquerra ha d'obrir els ulls i ser realista.
També existeix la carpeta de l’entrada al govern de Jaume Collboni. El pacte està segellat i només falta que voti la militància. Mantindrà la postura en contra, com amb la investidura d'Illa?
Soc contrària d'entrar al govern de Jaume Collboni. El que passa és que jo no visc aquí i no votaré, però en cas que estigui al capdavant de l'executiva, faré campanya pel no.
I a Madrid? Si Sánchez no compleix, ERC fins on ha d’arribar? L'ha de deixar caure, amb el perill que governin el PP i Vox?
El pes d'aquesta responsabilitat no és nostra. És un error que a ERC ens autoresponsabilitzem del futur d'Espanya i de què no pugi la dreta.
"Ha d'haver-hi un pacte de no-agressió entre els partits i entitats independentistes"
Junts fa valdre més que ERC el seus diputats a Madrid?
El que estem cometent amb Junts és un error estratègic pel que fa a la independència. ERC i Junts tenim molts punts de divergència perquè ells són de dretes i nosaltres d'esquerres. No ens posem d'acord, ni ens hem de posar d'acord, amb qüestions com el Quart Cinturó, el Hard Rock, l'aeroport i l'habitatge. Però si volem arribar a la independència, ens hem d'entendre. No només amb Junts, sinó també amb la CUP, amb les entitats i la societat civil. I aquí sí que ha d'haver-hi un pacte de no-agressió. Per què no pot ser que ERC surti amb la taula de diàleg, Junts digui que no serveix per a res, i que després faci el mateix.
Com es refà la unitat independentista?
Necessitem un òrgan on hi hagi una representació de les diferents forces amb una figura que faci de mediadora i que no sigui de part. Els debats i discussions s'han de fer de manera discreta i en un espai intern per no generar desafecció, i les decisions que surtin d'allà han de ser consensuades.
Godàs defensa posar al centre del partit l’eix nacional, mentre que Junqueras aposta per fer d’ERC un partit gran i central, que eixampli la base. I vostès, on se situen?
Nosaltres som una candidatura netament, clarament i nítidament independentista. I no perquè ho diguem ara. Som els únics que hem dit que no al pacte d'Illa. Junqueras i Godàs no ho han fet. Nosaltres ens basem en fets i no en una estètica de posar quatre estelades en un acte.
Què va fallar l’1-O?
Van fallar els dies posteriors i no ens hem sabut refer. En lloc de fer-nos més forts, ens ha debilitat.
En aquell 1 d'octubre Puigdemont era al capdavant de la Generalitat i ara ha tornat al capdavant de Junts. Què li sembla la seva decisió?
Els lideratges, perquè siguin bons, no han de ser excessivament llargs. Els canvis de cicle són sans i saludables per a les organitzacions, per les administracions i per a un mateix.
Com es recupera el pols independentista, tenint en compte que les principals institucions del país estan en mans d’un partit que no defensa el referèndum i que parla de normalització?
Illa té quatre anys per davant. Hem d'intentar-ne treure la part positiva i aprofitar aquest temps per refer-nos com a partit i força sobiranista.