Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) parteix com a favorit en el debat congressual a ERC, que el 30 de novembre ha de decidir qui pilotarà la nova etapa al partit, marcada per les successives desfetes electorals i l'agitació interna. L'expresident de la formació i candidat de Militància Decidim defensa, en aquesta entrevista amb Nació, la seva proposta per fer robust el projecte republicà, i planteja que el partit sigui més exigent en el compliment dels acords que van permetre investir Pedro Sánchez i Salvador Illa.
Junqueras concreta en què creu que ERC hauria de collar el govern espanyol ara que afronta la negociació dels pressupostos generals de l'Estat. En relació a la discussió al partit, l'aspirant a la presidència mostra la seva perplexitat per no haver comptat, després del seu pas per la presó, amb el mateix suport que ha gaudit Arnaldo Otegi a Bildu o Carles Puigdemont a Junts. La conversa, mantinguda mentre al País Valencià creixia el nombre de víctimes mortals pels efectes de la DANA, arrenca amb una reflexió sobre la gestió del temporal.
El País Valencià ha viscut una tragèdia. Més enllà de les mesures estructurals que cal prendre per fer front al canvi climàtic en àmbits com l'urbanisme o la gestió dels rius, sembla evident que el govern de Carlos Mazón va badar amb les alertes. Hauria de dimitir? Comparteix que també el govern espanyol hauria d'assumir responsabilitats?
Sembla evident que el País Valencià no només ha estat víctima d'una catàstrofe natural sinó també d'una catàstrofe d'origen polític. La catàstrofe d'una gestió política nefasta, tant pel que fa a la prevenció com a l'actuació durant els moments més durs del fenomen, com també en la gestió posterior. La incapacitat mostrada per part del govern del PP al País Valencià, però també per part del govern socialista espanyol a l'hora d'ajudar les víctimes i reparar danys, així com d'aportar béns de primeríssima necessitat als afectats, és una demostració escandalosa d'aquesta responsabilitat política. És evident que el govern del País Valencià hauria d'assumir responsabilitats pel que fa als seus màxims dirigents, però també hauria d'assumir-les el govern espanyol.
Centrem-nos en el debat a ERC. Està content amb la campanya que està fent?
La campanya permet parlar amb la gent i això sempre és un plaer. Molta gent em pregunta si no em canso d'anar sempre amunt i avall, perquè cada dia fem una o dues comarques, però no me'n canso. M'ho passo bé, és un plaer i estic content.
Ha aconseguit “reconnectar” amb les bases, com va plantejar des d’un inici?
Tots hauríem de tenir l'objectiu de reconnectar permanentment. I per molt connectat que estiguis, sempre convé connectar més i amb més gent. És una tasca importantíssima la recuperar i reclamar el sentit de col·lectivitat i comunitat, especialment en moments en què hi ha una certa desorientació o quan s'imposa l'individualisme.
Quanta gent està implicada a Militància Decidim?
Aproximadament el 60% dels alcaldes ens dona suport. També hi ha unes 400 persones als grups de treball que tracten qüestions com el municipalisme, el feminisme o la sostenibilitat.
També ha aconseguit el suport de diferents sectors de la federació d'ERC Barcelona.
No és una qüestió de sectors sinó de persones. En tot cas, és molt bo que hi hagi molta gent que tingui ganes de tirar endavant i fer coses. Celebro que hi hagi quatre candidatures , però és bo que tothom intenti actuar amb la màxima honestedat, bona fe i transparència possible.
"Un pacte contra Junqueras? Nosaltres no temem res. Com més ultrapassem el 50% dels vots, millor"
La clau del congrés del 30 de novembre serà si un dels candidats supera el 50% dels vots, imprescindible per ser president d'ERC. Vostè parteix com a favorit. Si no rep el suport necessari en primera instància, tem un escenari d'un pacte contra Junqueras?
Nosaltres no temem res, entre altres coses perquè hem tingut diverses ocasions al llarg de la vida d'entrenar-nos per no tenir por de res, i encara menys dels vots de la gent. Creiem que les nostres propostes són molt bones i, com més majoritàries siguin, millor. Per tant, com més ultrapassem el 50% dels vots, millor.
En el cas que no superés aquest 50% dels vots i fos vostè qui es plantegés pactar, de quina de les candidatures es veu més a prop, Nova Esquerra Nacional o Foc Nou?
Em sento molt proper a tothom o a gairebé tothom, perquè per alguna cosa compartim projecte i partit, i estic segur que a partir de l'1 de desembre tindrem ocasió de treballar plegats en un projecte de país. El principal repte que tenim no és el de cosir-nos entre nosaltres, que estic segur que ho superarem amb escreix, sinó connectar-nos amb la societat catalana, amb el món dels pagesos, els treballadors de la indústria, la comunitat educativa, els sanitaris, els autònoms, els botiguers i els transportistes. Aquest és el repte que tenim com a organització en la mesura que volem ser una organització útil al país.
Costa trobar diferències estratègiques, ideològiques i organitzatives entre les diferents candidatures que opten a dirigir el partit. Que no hi hagi un debat sobre aquestes qüestions i se centri en qui guanya, no empobreix la campanya?
Per això nosaltres intentem aportar moltes consideracions en l'àmbit ideològic i estratègic. Donem molta importància a parlar d'habitatge, seguretat, immigració, model productiu o sostenibilitat, i en la immensa majoria de les xerrades que tenim arreu del territori les converses són sobre estratègia, ideologia i realitat del país. No són sobre debats interns.
Vostè parla de fer un partit gran i Nova Esquerra Nacional aposta per no “agradar a tothom” i preservar l’eix nacional. Es pot eixamplar la base i continuar en una lògica d’acords amb els socialistes sense perdre la reivindicació netament independentista?
Celebro que hi hagi molta gent que vulgui reivindicar netament l'independentisme. En això ningú ens guanyarà. I és absolutament compatible amb totes aquelles polítiques econòmiques i socials d'habitatge, de dignitat de salaris i de feina. És indestriable. Ningú em convencerà que és incompatible ser independentista i defensar un habitatge digne per a tothom. O som capaços de tirar endavant polítiques de prosperitat econòmica, justícia social i sostenibilitat ecològica, o és impossible construir les majories necessàries per fer un país independent, de la mateixa manera que és impossible garantir polítiques econòmiques, socials, i ecològiques si no disposem de totes les eines d'un estat.
Parlava d'habitatge. Com s'han de regular els lloguers de temporada?
Aquesta és la primera vegada a la vida en què un lloguer és més car que una hipoteca, i la pregunta és per què hi ha gent que opta pel lloguer i no per la hipoteca. La resposta és perquè per accedir a la hipoteca hi ha una barrera d'entrada d'un 20%. Per tant, la gent es veu obligada a pagar un lloguer. I el lloguer es converteix així en una eina de cronificació de la insuficiència financera de la família i de la pobresa d'aquella família. És evident que hem d'intervenir en el mercat immobiliari. També en la construcció d'obra nova, però és una opció clarament insuficient, perquè hi ha molts llocs del nostre país, especialment a l'àrea metropolitana, on és impossible construir obra nova perquè el sòl està molt saturat. Per això calen altres eines, com un pla de rehabilitació massiva.
En el cas de Barcelona, singularment, hi ha una pressió externa que no neix de la demografia del país sinó des de fora i que cristal·litza amb els lloguers de temporada. En algun país europeu es prohibeix que hi hagi un percentatge determinat d'habitatges que no siguin dedicats a primer habitatge.
Li preguntàvem pels lloguers de temporada perquè el Govern de Pere Aragonès va fer una proposta que el PSC va tombar. I, pel que explica, el pla de construcció de 50.000 nous pisos socials proposat per Salvador Illa li sembla insuficient.
La proposta és insuficient des d'un punt de vista quantitatiu, perquè 50.000 habitatges no resolen el problema de l'habitatge, i també és insuficient perquè és una solució a molt llarg termini. És evident que hem de defensar aquesta mesura, però també moltes d'altres. Per exemple, és impossible una política d'habitatge efectiva sense una política de transport públic de qualitat. Catalunya, malauradament, i en gran part per les decisions preses per governs socialistes, no ha construït ni un sol quilòmetre nou de ferrocarril que depengui de Renfe, tot i haver passat de cinc a vuit milions d'habitants. Això sense tenir en compte la insuficiència del manteniment, que nosaltres intentem corregir amb un acord que esperem que es compleixi . I, si no es compleix, haurem de fer-li notar amb totes les nostres forces que no té la nostra confiança i que, per tant, no mereix continuar.
"Hem d'utilitzar totes les eines que tinguem al nostre abast per defensar la societat catalana. I els governs són difícils de sostenir si no tenen el nostre suport"
Si guanya el congrés d'ERC i torna a ser president, quines seran les seves primeres decisions? Acaba de dir que si no es compleixen els acords, els diran als governs de Sánchez i d'Illa que no mereixen continuar.
És evident que hem d'utilitzar totes les eines que tinguem al nostre abast per defensar els nostres objectius, el nostre programa i la societat catalana. I els governs són difícils de sostenir si no tenen el nostre suport. Per tant, si els governs no fan allò que és útil per a la societat, no mereixen continuar.
Aquesta serà la seva prioritat? Avaluar si aquests governs ha de continuar?
La nostra prioritat és la societat catalana i hem de defensar totes les famílies del país amb totes les eines que tinguem. I si els governs no són útils per al país i per a les famílies, és evident que no mereixen continuar.
Com s'ha d'afrontar la decisió sobre l'entrada d'ERC al govern de Jaume Collboni?
L'any 2007 vaig encapçalar com a independent una llista d'ERC a Sant Vicenç dels Horts. Algunes persones de la direcció d'ERC d'aquella època van venir a dir-nos que havíem de pactar amb el PSC. La nostra resposta va ser que nosaltres teníem clar que no volíem pactar amb el PSC i que defensaríem l'autonomia municipal. Al cap de quatre anys vam guanyar l'alcaldia. Defensem l'autonomia municipal i també que les decisions les ha de prendre la militància. Espero que la militància doni suport als bons acords i que no voti a favor dels mals acords.
Aquest deuria ser un bon acord, perquè la seva candidata a secretària general, Elisenda Alamany, el defensava.
Segur que si ella el defensava, devia fer-ho perquè considerava que era un bon acord. Però, en tot cas, el que és rellevant és que ho consideri la militància. M'agradaria recordar que, en relació a la investidura d'Illa, em vaig pronunciar amb tota claredat. Vaig dir que em semblava que hi havia moltes raons per votar "no" a aquell acord. Una d'elles és la poca confiança que tenim amb el grau de compliment de l'acord. També vaig dir que, si finalment sortia que "sí" , hauríem d'abocar totes les forces a obligar-los a complir. Per tant, la meva posició era molt clara. I aquest compromís no només afecta a un possible acord de finançament sinó a molts d'altres pendents, com la condonació del deute del FLA, un deute que no hauria d'haver existit mai.
"Pressupostos generals de l'Estat? Si el govern espanyol no compleix els compromisos, com el deute del FLA, no ha de tenir cap suport d'ERC"
Si el govern espanyol no condona el deute del FLA, que ERC va pactar per la investidura de Sánchez, el partit no hauria de donar suport als pressupostos del govern de coalició?
Si el govern espanyol no compleix els seus compromisos, no ha de tenir cap suport d'ERC. I espero que això sigui compartit per tots els militants d'ERC.
Què més projecta per a la nova etapa d'ERC?
Espero que sigui una Esquerra que connecti amb la societat catalana, que sàpiga guanyar-se les confiances que ha perdut. Segur que hem fet moltes coses bé i les hem de reivindicar, però és evident que hem de fer més, hem d'arribar més lluny, explicar-ho millor i guanyar-nos la confiança de la gent. Tenim un repte descomunal. Fa poc sortien dades sobre atur juvenil i són especialment doloroses. Tenim un atur juvenil que és més alt entre els que tenen estudis mitjans i no entre els que no tenen estudis. No pot ser. No podem tenir un model productiu que el missatge que doni a la societat és que és millor no estudiar.
Només cal veure les dades d'abandonament dels estudis a l'FP per part dels alumnes que no han disposat de plaça.
Les dades de l'FP són preocupants. Necessitem un model productiu que es basi més en la qualitat i el valor afegit que no en l'increment il·limitat del número de persones que treballen. Tenim una economia que està batent rècords en l'àmbit de les exportacions, les inversions i l'ocupació, i totes aquestes dades són importants i positives, però són compatibles amb el fet que hi ha molta gent que percep que la seva situació personal i familiar està empitjorant. Hem de fer un pas endavant. No es tracta de créixer i prou, es tracta de créixer bé. I necessitem un compromís que va més enllà de les candidatures a presidir un partit. Exigeix un gran pacte de país. Un pacte de rendes, perquè si no és molt difícil que ens en sortim.
El molesten les reflexions que diuen que, si vostè es converteix de nou en president d'ERC, el seu hauria de ser un mandat de transició? Joan Hortalà, exdirigent del partit, li recomanava en una entrevista a Nació que nomenés un successor com més aviat millor.
Gens, al contrari. Quan reps una crítica, és una oportunitat per millorar. I estic convençut que hi deu haver poca gent que, ara mateix, tingui tantes oportunitats de millorar com tinc jo. Agraeixo les crítiques, perquè estic segur que ho fan tots amb la millor bona fe del món i per donar-me l'opció de fer-ho millor.
A vostè li arriben comentaris com aquest, però a la vegada és el favorit al congrés del 30-N.
És irrellevant si soc el favorit. El que és important és que la gent d'ERC voti el 30 de novembre amb el millor criteri possible. Com més clara sigui la nostra victòria, més eines tindrem a l'hora de cosir. Hi ha gent que ens diu que, sobretot, hem de cosir. I jo els responc que no ens faltin agulles i fil a l'hora de cosir. I esperem que ningú estripi més del compte, ni ara ni després, perquè si algú cus i algú estripa, no acabarem mai. Espero que tothom es comporti amb sentit comú.
"No se m'hauria acudit mai que algú li hagués dit a Francesc Macià o Lluís Companys: 'Ara que ja fa temps que corres pel món, deixa-ho estar'"
No se m'hauria acudit mai que algú li hagués dit a Francesc Macià o Lluís Companys: "Ara que ja fa temps que corres pel món, deixa-ho estar". O que els hagués dit: "Ara que has passat per la presó o per l'exili, deixa-ho estar". Ningú ho ha fet, en termes històrics. No ho han fet els bascos amb Arnaldo Otegi, just al contrari. No ho ha fet Junts, amb Jordi Turull o Carles Puigdemont, just al contrari.
Li agradaria que a ERC el tractessin com Bildu ha tractat Arnaldo Otegi?
A mi el que m'agradaria és que ERC reconnecti amb la societat catalana. Aquest és el nostre repte. I, sobretot, tractar-nos tots tan bé com sigui possible.
Què farà si no guanya?
Com que és un escenari poc probable, hi hem de dedicar poca estona. Faré el que pugui, atenent que continuo inhabilitat i no puc fer classes a la universitat.
En el període precongressual s'ha parlat molt de l'estructura B del partit. Entén que hi hagi qui el faci també responsable d'això pel fet d'haver estat el president del partit?
El que sé és el que he llegit a la premsa.
Ho ha dit repetidament.
Sí. El que han explicat tots els mitjans. Hi havia una estructura B, que s'autoanomenava "Pa amb tomàquet" i que tenia com a objectiu prendre decisions al marge del president del partit i també al marge de l'executiva nacional i el consell nacional. Aquesta estructura existia pràcticament des del primer moment d'estar a la presó. I va continuar existint. He vist publicades als mitjans informacions que deien, a partir de transcripcions de les converses d'aquest grup, que era important que determinades coses l'Oriol Junqueras no les sapigués. No cal que ho expliqui jo.
"Amb la Marta Rovira segur que tindrem ocasió de trobar-nos abans del congrés"
En aquesta atribució de responsabilitats creuades sobre l'estructura B hi ha intervingut Marta Rovira. Quan es va començar a esquerdar la seva relació?
Hi ha moltes coses que no sé. Una de les coses que no sé és perquè hi ha gent que està enfadada. En tot cas, jo no ho estic. Ni tan sols amb els que feien grups que es deien "Pa amb tomàquet". Ara bé, crec que és millor que els partits polítics no facin cartells sobre l'Alzheimer, no facin ninots i no facin mariachis. I com que estic convençut que això no hauria d'haver passat mai, hem de fer tot el que calgui perquè no torni a passar. Jo haig de parlar bé de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Pere Aragonès, Natàlia Mas, Natàlia Garriga, Roger Torrent... I en parlo bé i vull entendre-m'hi tant com sigui possible. De mi només sortiran paraules amables cap a tota aquesta gent, fins i tot cap al meu amic Xavier Vendrell. A tots els desitjo millor.
Li agradaria trobar-se amb Marta Rovira abans d'aquest congrés? No ho fan des que l'actual secretària general va tornar de l'exili.
Segur que tindrem ocasió de trobar-nos i de parlar-nos, com faig amb tothom. Pensi que no faig altra cosa que parlar amb tothom, cada dia en una comarca diferent. Qualsevol persona que vulgui parlar amb mi sap que és molt fàcil, per telèfon o presencialment. No han de patir per això.
Quan temps fa que no parla amb Pere Aragonès?
Parlo amb tothom. Però segur que entendrà que seria molt estrany que ara féssim un llistat de persones amb les que he parlat. I trencaria el principi de discreció.
Junts ha ratificat el lideratge de Carles Puigdemont, ara com a president del partit. Vostè aspira al mateix a ERC. Considera que és comprensible que al conjunt de l'independentisme hi hagi un debat sobre la renovació de lideratges?
Em semblen molt bé totes les reflexions. A mi m'agrada molt parlar amb la gent, fins a l'últim racó del país. I no em canso mai de fer-ho. És una de les coses que puc aportar. Em sento molt capaç de fer aquesta feina, de reconstruir discurs i confiança, i d'anar a parlar amb el món del treball i amb el món rural, amb el de la universitat i el de la cultura. Me'n sento molt capaç perquè ho he fet sempre. Puc aportar això. I en tinc moltes ganes, moltes.
"Presidir ERC? Em sento molt capaç de fer aquesta feina, de reconstruir discurs i confiança"
Antoni Castellà, nou vicepresident de Junts, deia aquesta setmana en una entrevista a Nació que Carles Puigdemont ha volgut refer la unitat. És així?
En tot cas, ell més que jo no. Si ell l'ha volgut refer, ho celebro. I jo també. I això és el que ens hem dit en les ocasions en què hem parlat i ens hem vist presencialment. Tota la predisiposició del món a reconstruir ponts. Per això defensem un partit gran i que interpel·li gent diferent. I per això volem adreçar-nos a les majories socials i polítiques d'aquest país. Els acords amb partits són importants, però encara ho són més els acords amb la societat catalana. Els acords polítics només es podran implementar si hi ha un gran pacte de país.
Amb en Carles Puigdemont, en Jordi Turull, en Joaquim Forn o en Josep Rull tenim una relació bastant cordial, entre altres coses perquè hem compartit moltes aventures junts, de les quals ens sentim molt orgullosos. I és bo que ho posem al servei del país. Trobaran amb nosaltres una interlocució sempre honesta i sincera, i ben predisposada. I això ho hem de portar encara més enllà.