17
d'agost
del
2023
Actualitzat
a les
19:37h
"Buenos días, Bos días, Egun on, Bon dia". Aquestes han estat les primeres paraules de la recentment proclamada presidenta del Congrés dels Diputats, la socialista Francina Armengol, que aquest dijous ha rebut el suport de tot el bloc progressista i dels partits independentistes, que l'han situat en el càrrec. La seva primera intervenció no és casual, i és que d'aquesta manera ha volgut demostrar el seu reconeixement explícit cap a les quatre llengües oficials de l'estat espanyol: català, castellà, gallec i basc.
Així, en el seu discurs ha verbalitzat el seu "compromís" perquè totes quatre puguin ser utilitzades en totes les sessions plenàries de la cambra baixa, un fet històric que no s'havia produït mai abans, i que és un dels compromisos que ERC i Junts han arrencat al PSOE en el marc de les negociacions de les últimes setmanes. Històric ha estat també que Armengol hagi pronunciat des de la cadira presidencial versos de Salvador Espriu en català. Res a veure amb la seva predecessora, la socialista Meritxell Batet, que en reiterades ocasions va impedir l'ús del català a la cambra. La proposta perquè les quatre llengües es puguin fer servir, la va fer el 2 d'agost la líder de Sumar, Yolanda Díaz, i fonts de la formació reivindiquen la seva paternitat.
L'expresidenta balear, en el seu discurs, ha fet un al·legat a favor del model "plurinacional" de l'estat que ha defensat sempre al llarg de la seva trajectòria, com ho va fer al capdavant del govern balear, que va heretar després que el popular José Ramón Bauzá intentés eliminar el català de les escoles. "La pluralitat és la nostra gran riquesa. La convivència de les cultures i les llengües ens fan millors", ha remarcat. I ha demanat a la cambra, en referència al fet de permetre l'ús de totes les llengües al Congrés, que "s'abandonin les pors", escapar de "posicions uniformes que empobreixen" i avançar en el respecte "sense odi i sense insults". A parer seu, l'objectiu ha de ser que la cambra se sembli cada vegada més a una Espanya "real, diversa, i plena de colors".
En les seves primeres paraules també ha assenyalat la "complexitat" del moment per l'erosió de les forces de l'extrema dreta a la democràcia, ha fixat com a principals reptes combatre la desigualtat, "totes les desigualtats", ha remarcat, i especialment la que viuen les dones per la violència masclista. "La pitjor xacra és que en democràcia hi hagi dones assassinades pel simple fet de ser dones. Vull que el meu primer compromís sigui treballar sense descans, perquè unides puguem acabar amb la violència masclista", ha declarat. També ha dedicat unes paraules a altres reptes, com l'emergència climàtica, que ha assenyalat que requereix prendre mesures "urgents i contundents".
Com a mallorquina que és, també ha dedicat unes paraules a l'únic president de la història de la cambra baixa que va ser conciutadà seu, Félix Pons, un mallorquí "exemplar i excepcional" que va remarcar durant el seu temps al càrrec -fa gairebé 30 anys- la necessitat que el Congrés sigui un espai de "màxima proximitat" amb els ciutadans. "El seu objectiu continua sent absolutament vigent: aconseguir que els ciutadans sentin que el Congrés i les institucions democràtiques són importants per elles perquè el que aquí es decideixi els afectarà en el seu dia a dia. I això només serà possible si veuen la política com una cosa útil", ha afegit.
També ha defensat l'espai per al diàleg, perquè "tots els pobles s'entenguin", i que la diversitat, les races i les identitats "no siguin barreres". "Em comprometo a treballar perquè no sigui una anècdota que la presidència del Congrés l'exerceixi una dona, una dona que ve d'unes illes unides al continent pel Mediterrani, una terra fràgil i amb una llengua i cultura pròpies", ha declarat Armengol.
Així, en el seu discurs ha verbalitzat el seu "compromís" perquè totes quatre puguin ser utilitzades en totes les sessions plenàries de la cambra baixa, un fet històric que no s'havia produït mai abans, i que és un dels compromisos que ERC i Junts han arrencat al PSOE en el marc de les negociacions de les últimes setmanes. Històric ha estat també que Armengol hagi pronunciat des de la cadira presidencial versos de Salvador Espriu en català. Res a veure amb la seva predecessora, la socialista Meritxell Batet, que en reiterades ocasions va impedir l'ús del català a la cambra. La proposta perquè les quatre llengües es puguin fer servir, la va fer el 2 d'agost la líder de Sumar, Yolanda Díaz, i fonts de la formació reivindiquen la seva paternitat.
Meritxell Batet i Francina Armengol, aquest dijous al Congrés. Foto: EP
L'expresidenta balear, en el seu discurs, ha fet un al·legat a favor del model "plurinacional" de l'estat que ha defensat sempre al llarg de la seva trajectòria, com ho va fer al capdavant del govern balear, que va heretar després que el popular José Ramón Bauzá intentés eliminar el català de les escoles. "La pluralitat és la nostra gran riquesa. La convivència de les cultures i les llengües ens fan millors", ha remarcat. I ha demanat a la cambra, en referència al fet de permetre l'ús de totes les llengües al Congrés, que "s'abandonin les pors", escapar de "posicions uniformes que empobreixen" i avançar en el respecte "sense odi i sense insults". A parer seu, l'objectiu ha de ser que la cambra se sembli cada vegada més a una Espanya "real, diversa, i plena de colors".
En les seves primeres paraules també ha assenyalat la "complexitat" del moment per l'erosió de les forces de l'extrema dreta a la democràcia, ha fixat com a principals reptes combatre la desigualtat, "totes les desigualtats", ha remarcat, i especialment la que viuen les dones per la violència masclista. "La pitjor xacra és que en democràcia hi hagi dones assassinades pel simple fet de ser dones. Vull que el meu primer compromís sigui treballar sense descans, perquè unides puguem acabar amb la violència masclista", ha declarat. També ha dedicat unes paraules a altres reptes, com l'emergència climàtica, que ha assenyalat que requereix prendre mesures "urgents i contundents".
Com a mallorquina que és, també ha dedicat unes paraules a l'únic president de la història de la cambra baixa que va ser conciutadà seu, Félix Pons, un mallorquí "exemplar i excepcional" que va remarcar durant el seu temps al càrrec -fa gairebé 30 anys- la necessitat que el Congrés sigui un espai de "màxima proximitat" amb els ciutadans. "El seu objectiu continua sent absolutament vigent: aconseguir que els ciutadans sentin que el Congrés i les institucions democràtiques són importants per elles perquè el que aquí es decideixi els afectarà en el seu dia a dia. I això només serà possible si veuen la política com una cosa útil", ha afegit.
També ha defensat l'espai per al diàleg, perquè "tots els pobles s'entenguin", i que la diversitat, les races i les identitats "no siguin barreres". "Em comprometo a treballar perquè no sigui una anècdota que la presidència del Congrés l'exerceixi una dona, una dona que ve d'unes illes unides al continent pel Mediterrani, una terra fràgil i amb una llengua i cultura pròpies", ha declarat Armengol.