El govern espanyol va plantejar recentment l'arribada d'una mesura per prohibir les compres d'habitatge per part dels residents extracomunitaris -de fora de la Unió Europea- i ho va presentar com una mesura contra l'especulació, per protegir els compradors locals. La proposta, però, no va comptar amb el suport públic ni de les forces d'esquerres ni dels col·lectius pel dret a l'habitatge.
Des de llavors, el batibull que s'havia originat al voltant d'aquella iniciativa va començar a posar sobre la taula altres exemples internacionals, i aquí és on ERC ha acabat fent un pas endavant a l'Ajuntament, tot proposant que Barcelona reclami a l'Estat activar les normes necessàries per prohibir totes les compres que els estrangers vulguin fer a la ciutat quan no siguin per viure-hi. El govern del PSC ha demanat aigualir lleugerament la proposta, i ha votat a favor a canvi que es plantegi "estudiar" aquesta possibilitat. El text ha tirat endavant amb el suport de BComú, també, que malgrat això ha lamentat que la mesura quedi "curta", ja que només es dirigeix als estrangers, i això deixa marge als fons d'inversió nacionals.
Sigui com sigui, aquest gest polític xoca amb les competències municipals, ja que les normatives que caldria retocar són estatals, assenyalen els impulsors de la mesura. Tanmateix, el pas aprovat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge planteja un lideratge barceloní per explorar aquest camí. "Que l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb les altres administracions competents, estudiï impulsar les eines legislatives necessàries per prohibir la compra d’habitatge per part de tots els fons d’inversió i de les persones (físiques o jurídiques) no residents al país, si no és per a ús residencial propi o d’un familiar directe", estableix el plantejament d'ERC.
Un sistema similar està funcionant a ciutats com Amsterdam o Utrecht, ha assenyalat la regidora republicana Eva Baró, en la seva exposició. En aquelles ciutats, amb una normativa diferent, se les ha permès aplicar la condició que per comprar un habitatge s'ha de contemplar viure-hi els anys posteriors a l'adquisició. Almenys en el parc d'habitatge amb un valor inferior a uns 600.000 euros, aproximadament. "Mentre no fem com Amsterdam, Utretch o algunes ciutats de Dinamarca Barcelona seguirà en mans del millor postor", ha reblat Baró.
En la seva exposició, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, ha agraït que ERC s'hagi avingut a retocar el text mínimament i ha marcat perfil regulador. "Les llars no poden servir com un actiu financer o un mer dipòsit", ha destacat, abans d'afegir que la inversió que vol la ciutat és "productiva" i "no merament especulativa.
Junts, que ha titllat la mesura de "regulació impossible" per les dificultats tècniques d'aplicar-la, PP i Vox hi han votat en contra.