La bretxa oblidada: el xoc camp-ciutat en l'Europa que ve

• Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
• El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS

L'entrada de més de 2.000 tractors a Barcelona el febrer passat, dins de l'onada de protestes pageses, va entroncar les mobilitzacions produïdes a diversos països de la UE amb la situació de la pagesia a Catalunya. La revolta del camp es va començar a covar al llarg del 2023 i té causes molt profundes. Ara, han tornat les mobilitzacions, tot i que en el cas de Catalunya, Unió de Pagesos no s'hi ha adherit en aquesta ocasió.

A Europa, les protestes van sorgir a l'est, a països com Polònia, Romania o Bulgària, davant el que es va considerar competència deslleial dels productes cerealístics ucraïnesos. Després, es van estendre al centre: Alemanya, França, Bèlgica. La Política Agrària Comuna ha estat durant dècades una gran conquesta pagesa. Però l'increment dels preus energètics i l'entrada massiva de productes de tercers sense passar tots els filtres fitosanitaris exigits al pagès europeu van fer esclatar la protesta. 

En el fons, batega la pèrdua de pes específic d'una població agrària que se sent bandejada. Parlar de la bretxa camp-ciutat ja s'ha convertit en un tòpic a Brussel·les. La Comissió Europea, en un informe del 2021 elevat al Parlament Europeu amb el títol Una visió a llarg termini per a les zones rurals, encenia els llums d'alarma sobre la situació del sector rural. Però, fins al moment, no sembla que s'hagin atès les reivindicacions de l'Europa agrària i les protestes han tornat. 

El pròxim Parlament definirà la nova PAC

"El distanciament entre el camp i la resta de la societat cada vegada és més notori", assegura Raquel Serrat, responsable de Dones i Medi Rural d'Unió de Pagesos (UP). El sindicat no s'ha afegit aquest cop a les mobilitzacions d'aquesta setmana perquè no ho fa mai en campanyes electorals, per no interferir ni ser utilitzats. Serrat es mostra crítica amb una Política Agrària Comuna (PAC) que ha estat "molt més ambientalista que proagrícola" i avisa de la rellevància que tindrà la composició del nou Parlament Europeu, que ha de debatre la nova PAC que entrarà en vigor el 2027. 

Aquest serà un dels grans debats de la política europea i els sindicats agraris hi volen ser escoltats. De moment, les grans mobilitzacions pageses han aconseguit alguns retocs en el Pacte Verd Europeu: "S'ha aconseguit revertir la prohibició de molts fertilitzants que són imprescindibles per a l'explotació agrària. En això França ha estat dels països que més ha pressionat per aconseguir-ho".  

Com aconseguir que l'agricultura aixequi el cap? Raquel Serrat denuncia que "els estats usen la producció alimentària com a moneda de canvi en les seves relacions comercials i ens trobem que entren al mercat europeu productes que no compleixen amb la normativa fitosanitària. Nosaltres apostem per la seguretat alimentària, però volem jugar en igualtat de condicions". També referma que "el sector que s'ha de protegir, l'empresa familiar arrelada al territori, ha de competir alhora amb els lobbies de les grans explotacions agràries".

Els sindicats s'estan coordinant de cara al nou mapa polític. Unió de Pagesos acaba d'acordar una declaració conjunta amb la Confederació Pagesa Occitana i Catalana que insisteix en el fet que "l'agricultura europea no ha millorat" i reclamen el cessament immediat de les negociacions sobre tractats de lliure comerç i la sortida de les normes vigents de l'Organització Mundial del Comerç per a l'agricultura i l'alimentació. Mentre això no sigui factible, demanen posar fi a la "competència deslleial" mitjançant la implantació d'eines de regulació del mercat, identificant clarament la traçabilitat en l'etiquetatge. 

Els sindicats també volen una revisió del repartiment de les ajudes directes de la PAC, que creuen ha de ser més equitativa, amb una distribució de les ajudes a persones i no només a zones o caps de bestiar, la defensa d'un model de ramaderia europea basat en granges familiars, una simplificació administrativa i, especialment, afrontar un dels grans reptes per al camp europeu: dissenyar una política a llarg termini per a la instal·lació massiva d'agricultors joves en tots els sectors de producció, que garanteixi el relleu generacional i una autèntica sobirania alimentària.

Realment hi ha un xoc camp-ciutat?

La bretxa territorial és un fet a Europa. Però des del pensament geogràfic hi ha veus que creuen que parlar d'una confrontació entre camp i ciutat és erroni. El geògraf Oriol Nel·lo ho explica a Nació: "El que hi ha és una dinàmica de difuminació de les diferències entre camp i ciutat". El professor de la UAB assenyala els trets d'aquest procés: una ampliació de les àrees urbanes, la dispersió de la urbanització sobre tot el territori i una integració creixent del territori, que fa que pràcticament cap espai deixa d'estar interconnectat. 

Per Nel·lo, les mobilitzacions pageses estan carregades de raó, però ja no responen a un conflicte camp-ciutat: "De fet, fins i tot si mirem les zones rurals, veiem com l'ocupació agrària cada cop és menor. Al Pirineu, queden uns 2.400 pagesos i escaig, i s'ha convertit en una gran zona de serveis. Ara mateix, la gran contraposició no és entre un pagès de la Conca i la gent de la ciutat, sinó entre les petites explotacions i els grans circuits de producció".     

En tot cas, no deixa de ser una gran paradoxa que sigui precisament en un dels àmbits on s'ha dut a terme una política veritablement de dimensió europea on s'ha expressat una de les majors protestes enfront del projecte comunitari. La resposta de Brussel·les a la primera onada de mobilitzacions -que va incloure l'ocupació amb tractors del barri europeu de la capital belga- va ser ràpida i es van suavitzar alguns aspectes del Pacte Verd Europeu. Ursula von der Leyen va voler mostrar empatia amb l'Europa camperola. Però han passat els mesos i la pagesia no percep millores substancials. Diumenge vinent es vota i l'Europa del camp es vol fer escoltar.