Els candidats al 12-M han xocat sobre el model econòmic en el primer debat de candidats organitzat per Pimec, que té lloc a la sala Moragues del Born. El model de finançament i les infraestructures, en especial l'aeroport del Prat, han estat dos dels temes més intensos en un encontre que ha transcorregut, en general per paràmetres de moderació. El títol que emmarca l'encontre, moderat per Cristina Riba, ha estat precisament Les pimes, motor de Catalunya,just quan s'ha fet evident aquests dies la pressió del món econòmic de cara al 12-M.. El debat ha aplegat els candidats d'ERC, Pere Aragonès; del PSC, Salvador Illa; dels comuns, Jéssica Albiach, i del PP, Alejandro Fernández, mentre que Junts ha estat representat per Josep Rull, que d'aquesta manera torna al primer pla després de la condemna per l'1-O.
Carles Puigdemont no hi ha estat perquè no pot tornar a Catalunya i ha rebutjat l'oferta de ser-hi present telemàticament, com va oferir Pimec. Junts ha optat per no enviar-hi l'empresària Anna Navarro, número dos de la candidatura, malgrat la seva trajectòria en l'àmbit de les noves tecnologies. Per això qui ha defensat la posició del partit ha estat l'exconseller Rull.
Salvador Illa s'ha referit al context global d'incertesa per reclamar políticques de "tocar de peus a terra" i apostant per l'"estabilitat i la previsibilitat", amb uns serveis d'excel·lència, la "modernització de l'administració" i una "fiscalitat justa", buscant la màxima empatia amb un auditori molt empresariali llignt amb les reivindicacions recents delmón econòmic. .
Aragonès ha invocat "la feina feta", amb l'aposta per la "la reindustrialització, reflectida pel Pacte Nacional de la Indústria". Ha posat en valor l'esforç fet per la formació professional, capítol pel qual s'ha doblat la despesa pública, amb uns resultats positius, ha subratllat lesxifres d'un atur més baix delsdarrers quinze anys, amb més de 3.700.000 persones treballant i el rècord d'exportacions i inversió estrangera. El candidat i president s'ha lamentat que nos'hagin aprovat els pressupostos expansius.
Rull ha reclamat la necessitat d'una administració pública que "col·labori i no entorpeixi" l'activitat econòmica i ha assenyalat que "l'ascensor social no acaba de funcionar". Ha advocat per la col·laboració público-privada, i ha aprofitat l'indret del debat, la sala Moragues, per apel·lar a una "ambició desbordant" de país. El candidat de Junts ha criticat la "lentitud" de l'administració a l'hora de gestionar l'emprenedoria.
Pels comuns, Albiach ha recordat elsorígens familiars vinculats a una família de petits empresaris, i ha proposat un banc català d'inversions, una política contra la morositat, una llei de polígons, una aposta per la transició energètica i un rellançament de la formació professional.
Alejandro Fernández, pel PP, ha esmentat algunes declaracions de la CUP contra els empresaris, amb atacs que només eren contestats pel PP davant del "silenci" de la resta de forces, segons ell, i ha subratllat la necessitat d'anar a una situació d'"estabilitat" i de donar suport al teixit productiu. Ha parlat d'una dècada "perduda" que ha mostrat "que en lloc d'anar a laindpendència,es va a la decadència", i ha denunciat que e sva capauna "societat de funcionaris de partit".
Xoc en finançament
Un tema controvertit ha estat la fiscalitat. Albiach ha subratllat que els comuns són partidaris d'un nou sistema de finançament i ha fet venir bé el tema per escometre contra el Hard Rock, afirmant que "no volem que un casino pagui menys impostos que una pime. Alejandro Fernández ha fet seu el discurs sobre un "infern fiscal" que Foment del Treball va denunciar fa uns dies. El candidat del PP ha dit que el seu partit també vol "un millor finançament però quan s'acabi el procés separatista podem seure tots per millorar el sistema amb realisme i sense fer volar coloms".
Aragonès ha posat sobre la taula la seva proposta de "finançament singular", que inclou que la Generalitat recapti el 100% dels impostos que es tributen a Catalunya i també una caixa de solidaritat, però ha destacat que tot canvi en el sistema de finançament s'ha de plantejar "des de la sobirania".
Illa ha assegurat que en els darrers anys "no s'ha fet res en finançament", ha assenyalat que cal "desplegar l'Estatut: per què no posem en marxa el consorci tributari que hi és previst?". El candidat socialista ha denunciat, apuntant clarament a la Comunitat de Madrid, el dumping fiscal i ha cridat a no generar "frustracions".
Josep Rull ha denunciat que l'any 2022, per cada 100 euros pressupostats, l'Estat n'ha executat 32. "Dèficit fiscal, dèficit d'inversions", s'ha queixat Rull, tot dient que "no pot ser que l'única manera de guanyar ingressos sigui incrementar impostos". "És impossible parlar de pressió fiscal mentre tinguem un triple dèficit". I ha fet un advertiment: "No aprovarem uns pressupostos de l'Estat si no es compensa el dèficit fiscal i d'inversió a Catalunya".
Després que Rull hagi estat crític amb el paper negociador d'ERC a Madrid, Fernández ha retret a Rull que "vostès han governat a Catalunya entre el 2010 i el 2022, alguna responsabilitat tindran".
Illa s'ha mostrat favorable a més compliments per part de l'Estat, "però també de la Generalitat". "Jo no he governat encara", ha afegit el candidat del PSC, qui ha defensat que el govern espanyol ha gestionat bé els fons europeus, "donats a fons perdut".
Aragonès ha posat en valor els avenços en la negociació amb l'Estat, subratllant especialment la condonació parcial del FLA, i ha citat la reducció de temps en els pagaments a proveïdors. El candidat d'ERC ha assenyalat que "hi ha un elefant a l'habitació, que és el finançament". Ha afirmat que no vol deixar la sort del finançament català en un àmbit multilateral, "amb totes les comunitats governades pel PP". "Sempre que hem avançat en finançament ha estat en un marc bilateral", ha assegurat el president.
Aeroport: governança versus ampliació
En el capítol d'infraestructures, Aragonès ha afirmat que el primer objectiu ha de ser "culminar el traspàs de Rodalies", reblant l'acord signat amb l'Estat, retreient Junts de "no tenir-lo com a prioritat". Ha recordat la proposta feta fa uns dies sobre el Prat per incrementar la capacitat de vols sense afectar la Ricarda, tot incidint en lanecessitat que es gestioni a Catalunya. Ha posat en valor que el Govern ha reprès les obres de la L9, després d'anys de bloqueig. Aragonès ha destacat que el metro i Ferrocarrils de la Genefalitat "funcionen bé i és perquè es gestionen des de la proximitat".
Rull ha parlat d'una estructura en xarxa i ha al·ludit a la gestió pròpia de l'aeroport com a punt essencial. "O tenim el control i la governança de l'aeroport o no serà competititu.Necessitem competir amb Madrid i Aena ho impedeix". Albiach ha prioritzat les obres del Corredor Mediterani i l'aposta pel ferrocarril, amb el desplegament de set trens-trams. Ha explicat que elmodeldelscomuns és "una capital, tres aeroports" i que es poden tenir vols intercontinentals sense ampliar l'aeroport. El candidat del PP ha criticat que ja fa anys que Catalunya té "paralitzades" totes les infraestructures:"Amb governants com els actuals, no tindríem ni C-32 ni AP-7 ni Port Aventura".
"Estem en favor de l'ampliació del Prat, i la podem fer amb respecte al medi ambient", ha clamat Illa. "L'economia catalana necessita estar connectada al món i l'aeroport és el sisè d'Europa. El problema del Prat no és de governança, és d'ampliació. No fugim d'estudi". Ha defensat el Quart Cinturó, "que està finançat pel govern espanyol". Aragonès ha considerat "inviable" el Quart Cinturó, que no creu que sigui essencial per millorar els problemes de mobilitat, com sí que farà la culminació del traspàs de Rodalies.
La cultura de l'esforç i l'absentisme ha propiciat un dels moments més intensos del debat. Fernández ha atacat les forces sobiranistes i el PSC per no haver fet prou per esperonar la cultura de l'esforç i no haver retingut el talent. Albiach ha aprofitat per etzibar contra elcandidat delPP i li ha demanat que "això li diu a la senyora Iabel Díaz Ayuso i a la seva parella". Fernández ha bandejat la referència a Ayuso i ha afirmat que "a la feina s'hi ha d'anar. No parli d'Ayuso". Illa ha lluït haver estat "constructiu i haver estès la mà" al Govern durant la passada legislatura.
La formació i la retenció de talent, una administració que acompanyi l'emprenedoria i la competitivitat han estat els grans blocs temàtics del debat. Un debat que es produeix just després de diversos posicionaments del món econòmic adreçats als responsables polítics. En els darrers dies, com hem anat informant, Foment del Treball ha reclamat canvis sensibles en política fiscal (va arribar a parlar, dilluns passat, d'"infern fiscal"), mentre que el Cercle d'Economia alertava sobre els dèficits en productivitat i deixava clar que "ara no toca" parlar de referèndums.
El president de Pimec, Antoni Cañete, s'ha referit a l'activisme empresarial com a valor d'una patronal que "vol estar al pont de comandament" i ser "la veu pròpia de les pimes". Ha reclamat que els governants legislin en favor del creixement del teixit productiu, amb "una legislació que pensi primer amb els petits i que tant Govern com oposició treballin pensant en això". Cañete ha exposat que les empreses demanen tenir personal tecnificat, no patir per traves administratives,una fiscalitat competitiva, que no sigui "extractora", i que es disposi d'una bona xarxa en infraestructures.
Preguntes creuades
Els candidats han fet un seguit de preguntes creuades als seus adversaris després d'un sorteig. Rull ha preguntat Albiach sobre la seva visió dels empresaris i l"animadversió" per la col·laboració público-privada que ha mostrat Yolanda Díaz. Albiach ha defensat el paper de Díaz en el diàleg social i ha lloat "la majoria d'empresaris, conscienciats d'unes bones condicions laborals". Ha criticat el discurs de Foment sobre l'"infern fiscal": "Les retallades d'impostos d'avui ho són dels drets socials de demà".
Albiach ha preguntat a Aragonès si ERC es va equivocar contra la reforma laboral del govern espanyoliha retret que el conseller Campuzano hagués votat en favor de la reforma del PP. Aragonès ha lluït el "dinamisme" de l'economia catalana,ha qualificat d'"excel·lent" el conseller Campuzano i ha assegurat que si els comuns haguessin votat els comptes ja s'estarien aplicant moltes mesures que ara els comuns vindiquen.
Fernández ha preguntat a Illa si els comuns, que han "paralitzat" Catalunya segueixen sent els seus socis prioritaris. Illa ha subratllat el paper del govern de coalició per respondre a la pandèmia, recordant que PSC i comuns governen en molts municipis. Tan sols ha posat el veto a cap acord "amb Vox i Orriols". Fernández li ha recordat els acords amb Ada Colau. El dirigent socialista ha respost que la seva aposta és "arribar a acords i tirar el país endavant".
A Illa li ha tocat Alejandro Fernández, a qui ha preguntat si no creu que falta més esperit de col·laboració en política.Fernández ha dit que sí i ha elogiat l'organització de la Conferència de Madrid del 1991, "que ara seria impossible perquè Pedro Sánchez és home de murs, i que amb Israel ha trencat la tradició de pacificació". Illa ha retret al PP que no s'hagi afegit a grans acords a Catalunya.
Aragonès ha preguntat a Rull -lamentant no haver pogut debatre amb Puigdemont- pel cost que suposa pel país no haver aprovat els pressupostos, que implicava una rebaixa important de l'IRPF. Rull ha afirmat que és una "anomalia" que sigui ell al debat però que "algú que ha de ser sensible a aquesta absència ha de ser el president". Sobre pressupostos, Rull ha dit que "la seva aprovació no és un tema d'adhesió". Aragonès ha respost que el Govern ha fet concessions per assolir acords.