Cadascuna va a la seva, però totes juntes estan alineades en el que consideren que és essencial: garantir l'estabilitat política i promoure la competitivitat fiscal i la productivitat deixant de banda el conflicte polític i una de les seves conseqüències més temudes, la inestabilitat. Amb pocs dies de diferència, les principals organitzacions econòmiques del país han mogut fitxa de cara a les eleccions. Va obrir el foc Foment del Treball dimarts passat al presentar les conclusions del seu Llibre Verd sobre fiscalitat, que definia la situació a Catalunya com un "infern fiscal". Una afirmació rotunda que el Govern va rebatre dient que no se sosté en les dades i que és un debat que no es pot "deslligar" d'un dèficit fiscal que la gran patronal tendeix a obviar.
Per la seva banda, aquest dilluns, la patronal Pimec organitza el primer debat de candidats, que estarà centrat en l'economia, la retenció de talent, uns poders públics que siguin aliats de l'emprenedoria i una major competitivitat. Pimec està donant els darrers retocs a la seva proposta de mesures adreçada als partits que concorren el 12-M. Però no desentonaran amb el que és la lletra i la música que ara sona en el conjunt del poder econòmic.
Vade retro, d'impostos
Suprimir definitivament l'impost sobre el patrimoni, reducció dels tipus marginals màxims per a tots els tipus de renda, situant-los al nivell del que la patronal qualifica com "les comunitats més dinàmiques" (del 47,5% per a les màximes i el 18,5% per a les mínimes), supressió de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni, supressió de l'impost sobre begudes ensucrades envasades... Foment del Treball no s'hi ha posat per poc.
Aquest dijous, l'organització que presideix Josep Sánchez Llibre va fer públiques les seves propostes econòmiques de cara a les eleccions. La patronal insisteix en el que són els grans temes del seu discurs, l'impuls a la reindustrialització (amb la fita que representi un 25% del PIB el 2030), la col·laboració público-privada i l'ampliació de l'aeroport.
Cecot, la patronal vallesana, que es mou sempre a prop de Foment, també va elevar les seves propostes als partits, insistint en "l'estabilitat política i jurídica" com a requisit per "promoure l'activitat econòmica". En aquest cas, la primera prioritat és l'agilització administrativa, incloent-hi fins i tot la creació d'una conselleria de Simplificació. Però també s'alineava amb Foment en política industrial i competitivitat. Des de l'arribada de Xavier Panés a Cecot, la patronal terrassenca ha reforçat l'ancorament en una línia de "despolititzar i millorar el país a través de les empreses", com va explicitar en una entrevista a Nació.
El Cercle d'Economia, per la productivitat
En la presentació de les Jornades anuals que farà el maig, el Cercle d'Economia va subratllar que "el país té molta necessitat de gestió" i va cridar a afrontar els problemes de fons, de l'estat de la qualitat educativa a les infraestructures. Les Jornades d'aquest any, precisament, estaran centrades en bona part en la productivitat, una altra de les preocupacions de la casa, que d'aquesta manera enfoca el seu interès envers l'estat de l'economia. El Cercle, sempre amb una mirada més política que la resta d'organitzacions econòmiques, combina els seus neguits per la marxa de l'economia amb una aposta per refer el pacte territorial i avançar cap a un nou model de finançament que, per l'entitat, podria arribar fins a un pacte fiscal bilateral similar al de les comunitats forals.
Aquesta setmana, el mateix president del Cercle, Jaume Guardiola, va deixar molt clara la seva posició després que el president Aragonès presentés la seva proposta de finançament singular amb pocs dies de diferència que anés al Senat a defensar el referèndum. Per Guardiola, "ara no toca" plantejar un referèndum. El president del Cercle, molt proper a Artur Mas i que no fa una mala valoració de la feina sectorial del Govern d'ERC, va assenyalar el que molts repeteixen al món econòmic: la dificultat de fer compatible una aposta seriosa per la gestió i un millor sistema de finançament alhora que es reclama un referèndum d'autodeterminació. Una tesi en la qual coincideixen els candidats del PSC i del PP, tal com va fer evident Alejandro Fernández divendres.
El Cercle sol ser l'entitat que millor reflecteix l'opinió dels sectors més sensibles de l'elit econòmica quan es tracta de temes polítics. Des dels anys fundacionals, quan va néixer influïda pel pensament de Vicens Vives, ha somiat en un cert encaix entre Catalunya i l'Estat i en un creixement econòmic de la mà de la modernització i la reforma, també en el pla polític. D'aquí que el Cercle defensés els indults primer i l'amnistia després tot i que ara s'oposi a un nou moment constituent. I en això expressa un sentiment molt majoritari entre l'elit econòmica.