María José Català, alcaldessa de València, acaparava les mirades més intrèpides. Amb un rostre seriós, però sense ser de circumstàncies, seguia fil per randa la intervenció del president de la Generalitat Valenciana, el seu correligionari popular Carlos Mazón. Català és l'única figura de pes que ostenta la banqueta del PP valencià per si la direcció estatal vol emprendre un relleu de l'actual comandant en cap del Consell, encara que és molt qüestionable que vulga deixar la batllia de la capital valenciana per una cadira que, en aquests moments, socarra carreres polítiques.
Mazón encara és el cap del govern valencià, però la seua situació és delicadíssima. Està sota el focus de les televisions, les ràdios i les capçaleres estatals per la seua gestió de la DANA -un dels símptomes més preocupants per a qualsevol polític valencià- i el carrer va assenyalar-lo com a responsable en una massiva manifestació el cap de setmana passat. Amb l'ombra dels tribunals a sobre, el baró valencià ha exhibit en la seua compareixença a les Corts Valencianes d'aquest divendres capacitat de resiliència i ha jugat quasi la seua última carta per allargar la seua aventura com a màxim representant dels valencians.
El cap del Consell ha volgut transmetre la sensació d'haver fet autocrítica, d'assumir errades comeses i, fins i tot, ha demanat "disculpes" en nom de la Generalitat Valenciana. Ara bé, s'ha escudat en "l'excepcionalitat" de la DANA per transmetre la idea que la catàstrofe era inevitable, que va actuar-se d'acord amb unes previsions que haurien volat pels aires per l'adveniment d'un fenomen climàtic absolutament inèdit.
Un tallafoc a la seua gestió imprudent que s'ha combinat amb un trasllat de la responsabilitat a la Conferència Hidrogràfica del Xúquer per "l'apagada informativa" que va produir-se en el període d'ascens vertiginós del cabal del barranc del Poio, causant d'inundar l'Horta Sud. O dit d'una altra manera: una derivació de la responsabilitat d'aquest desastre de magnitud devastadora cap a un organisme dependent del Ministeri de Transició Ecològica que encapçala la socialista Teresa Ribera, al punt de mira del PP a la cambra parlamentària europea.
El baró valencià ha eludit en el seu relat el dinar privat que va mantenir amb una periodista per oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública valenciana À Punt mentre ja hi havia pobles inundant-se. No debades, ha traçat una cronologia dels esdeveniments ben singular per espolsar-se la culpabilitat i assenyalar el president Pedro Sánchez. I no només: ha tractat de reactivar una carrera política quasi esmorteïda amb el cop d'efecte de la remodelació del govern valencià.
Intentar vendre una nova etapa
Sense conèixer encara les seues noves incorporacions i els consellers que poden caure —encara que tothom apunta a la consellera d'Interior i Justícia, la popular Salomé Pradas, o a la conselleria de Turisme, Núria Montes—, Mazón ha intentat vendre la sensació de l'inici d'una nova etapa política fonamentada en la recuperació. O cosa que és equivalent: s'empara a un baló amb poc oxigen. De fet, hi ha una frase que mostra la seua debilitat: "Si no soc capaç de liderar la recuperació, assumiré la meua responsabilitat política i no em presentaré a la reelecció".
Mazón penja d'un fil. Més concretament, de la decisió de la direcció estatal del PP, de la voluntat d'Alberto Núñez Feijóo per mantenir-lo amb el càrrec. Amb encara comptabilitzant-se morts, fang als carrers i unes pobles amb un paisatge gens habitual, qualsevol moviment per apartar-lo sembla imprudent. Ara bé, i quan aquesta etapa haja passat? És la pregunta que ressona a la política valenciana, així com hi ha la consciència que la jugada per apartar Mazón no seria una operació fàcil per part de Gènova. I l'actual capitost de la formació de la gavina al País Valencià, com s'ha vist, no compta amb cap intenció de marxar.
El dirigent conservador s'ha aferrat a l'art de la fugida cap endavant, com s'ha evidenciat a la sessió d'aquest divendres a les Corts Valencianes, i confia que amb el pas del temps, tot i la magnitud de la desfeta a la Ribera Alta, la Plana d'Utiel-Requena i, especialment, l'Horta Sud, el temporal polític escampe. Que el focus estatal s'allunye de la seua figura i retorne cap a una altra qüestió. Resiliència és la paraula que encapçala la seua estratègia política. Al més pur estil de l'expresident de la Generalitat Valenciana, el popular Francisco Camps.
Amb aquesta perspectiva, Mazón ha intentat trobar la complicitat dels seus antics socis governamentals de l'extrema dreta Vox. La seua actitud amb els ultradretans ha estat més condescendent en comparació amb Compromís, qui ha demanat reiteradament la seua dimissió, i el PSPV, que ha oferit al PP els seus vots incondicionals a canvi del nomenament d'una figura tècnica i transitòria al capdavant de la Generalitat Valenciana. "Mai els exclouré", ha dit a la recerca de pactes pressupostaris amb l'extrema dreta, tot i que els socialistes van prometre donar suport als comptes de la reconstrucció que presente el Consell.
L'intent de Mazón per tirar endavant la legislatura xoca amb un Vox que no és autònom i depèn, com va observar-se amb la ruptura governamental del passat estiu, dels interessos electorals del seu líder estatal, Santiago Abascal. El baró valencià del PP vol jugar a resistir, però, de moment, és un president en respiració assistida des de Gènova 13, seu estatal dels populars.
València