De tots els revesos que s'ha endut Toni Comín al llarg dels últims mesos, n'hi ha un que segur que no oblidarà. Fa tan sols cinc dies, a les 22.20 d'un divendres plujós d'hivern a Barcelona, Toni Castellà va fer el següent tuit: "Benvolgut Toni, saps que està fora de lloc utilitzar la meva imatge i la del president Carles Puigdemont. Et vam demanar que no et presentessis. Ara és el moment de fer un relleu al Consell de la República i passar el testimoni a algú independent. Una nova etapa pel moment d'emergència que viu el país". El missatge era demolidor, perquè Castellà no l'hauria publicat mai sense el permís de Puigdemont. El divorci entre l'expresident i Comín es podia considerar un fet.
El tuit del vicepresident de Junts, enrolat al Consell des del principi -es va posar en marxa el 8 de desembre del 2018 a Brussel·les, quan l'aspiració era aplegar un milió de persones abans de fer-lo funcionar a ple rendiment- certificava la trajectòria descendent de l'exconseller de Salut després de setmanes de sotracs. A les presumptes irregularitats detectades en la gestió de l'entitat establerta a l'exili s'hi va sumar la publicació d'una denúncia per assetjament sexual i laboral per part d'un exassessor al Parlament Europeu, avançada per La Vanguardia. Les accions de Comín cotitzaven a la baixa, com s'ha confirmat amb el resultat de les eleccions al Consell.
L'exconseller, vicepresident de la institució des que es va fundar, només ha recollit 745 vots, un 9,19%. Una xifra que l'ha situat com a tercer, per darrere de Montserrat Duran, una desconeguda per al gran públic, que ha obtingut 1.100 més que ell. Amb aquests números a la mà, no costa d'endevinar que la consigna de l'oficialitat del Consell -sota l'empara de Puigdemont- era votar Jordi Domingo, guanyador dels comicis i nou president, sinó també evidenciar la manca de suports de Comín. Sense liderar l'entitat a l'exili i sense tenir la protecció de l'expresident de la Generalitat, abans còmplice en els anys més durs a Bèlgica, l'exconseller té un altre problema: l'escó al Parlament Europeu.
Va ser triat candidat l'abril de l'any passat amb un 77% dels vots entre la militància de Junts, un percentatge que ja permetia detectar que el suport a Comín -amb passat a ERC, al PSC i a Ciutadans pel Canvi- ja no era monolític com quan, el 2019, Puigdemont el va escollir com a número dos a les anteriors eleccions comunitàries. El resultat als comicis del juny de l'any passat van distar de ser bons, amb 430.000 vots -menys de la meitat que cinc anys abans, amb l'expresident com a cap de cartell- i només un eurodiputat. La situació judicial de Comín li va impedir prometre el càrrec davant la Constitució a Madrid, i per això l'Eurocambra no li ha expedit la credencial com a representant a Brussel·les.
A tot plegat s'hi suma la incertesa sobre l'aplicació de l'amnistia. El Tribunal Suprem s'ha negat a aplicar la norma en els casos de Puigdemont, l'exconseller Lluís Puig -que ha fet costat a Domingo en les eleccions al Consell- i de Comín. El dia 10 de març se celebrarà la vista per avaluar el recurs presentat per tots tres, que encara tenen marge per anar al Tribunal Constitucional (TC). Si Puigdemont disposa de finestra pública amb la presidència de Junts i la capacitat de negociar amb el PSOE, Comín aspirava a liderar una nova etapa al Consell per mantenir protagonisme i influència sobre el moviment. El resultat de les eleccions i els revesos de les últimes setmanes indiquen un final d'etapa.
Un final d'etapa en què continuarà havent-hi sorpreses, com demostra la ràpida reacció de Comín al resultat: demanar una auditoria perquè hi ha hagut "incidències" que han afectat els comicis, en els quals insinua que no s'ha complert amb la "neutralitat interna". Un dels retrets que s'han fet -sempre en privat- a l'exconseller, també a les files de Junts, és que "sempre ha sortit malament" dels llocs on ha estat. Va abandonar el PSC per desavinences amb el rumb nacional, d'ERC es va acabar distanciant d'Oriol Junqueras en rumb a les files de Puigdemont, i al final també ha acabat enfrontat amb l'entorn del líder a l'exili. I el desenllaç de les eleccions al Consell tampoc traça un desenllaç senzill.