Jordi Domingo serà el nou president del Consell de la República i prendrà el relleu de Carles Puigdemont. Els inscrits van començar a votar el dissabte i ho han pogut fer fins aquest dimecres al matí de manera telemàtica. La participació ha estat del 9,06% i un 65,6% ha votat a favor del candidat guanyador, que va ser responsable del Consolat de Mar i ha estat apadrinat per figures com Toni Castellà, peça clau de l'entitat des que es va fundar, i ha comptat amb l'aval silenciós de Puigdemont. Domingo s'ha imposat a Toni Comín, fins ara vicepresident del Consell, a qui tant Castellà com l'expresident van demanar que no es presentés a les eleccions. De fet, Comín ha quedat tercer, amb només un 9,19% dels vots -745 en total-, per darrere de Montserrat Duran, segona amb el 22,77%. El Consell, abocat a la irrellevància, espera redreçar el rumb.
La participació, de fet, és indicativa del moment que travessa l'entitat. Tot i que hi havia 89.474 electors convocats, només han emès el vot 8.108 persones, el 9,06% del total. La gran majoria ho ha fet per Domingo, que ha superat àmpliament el principal rival i ha vist com l'exconseller de Salut, fins ara número dos del Consell, ha estat superat per Duran. Comín no ha arribat ni tan sols als mil vots, una xifra especialment minsa per algú que, no fa ni tan sols un any, va ser candidat de Junts a les eleccions europees. Sense la presidència del Consell, el dirigent exiliat perd pes de portes enfora i de portes endins en un moment en què no té garantit ser eurodiputat tot i haver estat escollit a les urnes.
Com s'ha arribat fins aquí? Puigdemont, que ha combinat el lideratge oficial o oficiós de Junts amb el del Consell tots aquests anys, va dimitir per centrar-se en la presidència del seu partit, centrat ara a negociar amb Pedro Sánchez. Amb ell va cessar tota la cúpula. La decisió d'anticipar eleccions no es pot desvincular dels resultats de l'auditoria interna que va encarregar la direcció després dels indicis d'irregularitats que assenyalaven Comín, vicepresident i home fort de Puigdemont al Consell. Durant tota la campanya, l'expresident no ha dit res sobre les eleccions, ni tampoc ha sortit a defensar qui va ser la seva mà dreta a l'entitat a l'exili, ara acusat de presumpte assetjament sexual i laboral.
A través d'un comunicat de la seva candidatura, Comín ha argumentat que hi ha "incidències" han afectat els drets de l'electorat i la "neutralitat exigible" a la consulta interna. "Hem d’analitzar de quina manera elevem aquestes anomalies als responsables del procés electoral", ha afegit l'exconseller, que posa en dubte la "plena transparència" de les eleccions i de l'acció de la sindicatura electoral. L'exeurodiputat ha demanat una auditoria "immediata" i amb totes les "garanties tècniques" per certificar de manera "inequívoca" els resultats.
Reflotar una entitat en crisi
El nou president, que ara haurà de designar el seu "govern", té al davant un repte majúscul: reflotar una entitat nascuda després de l'1-O i que es troba en una crisi profunda. No és clar quin és el seu rol dins de l'independentisme, tampoc ha funcionat el model d'organització que es va plantejar de bon principi (la dissolució de l'Assemblea de Representants va provocar malestar intern) i hi ha un problema de credibilitat i d'expectatives. A tot plegat, s'hi sumen les acusacions de mala gestió contra Comín, que posen en evidència un model de finançament complex i poc transparent.
Un "octubrisme" barallat
El nou president aterrarà al Consell amb un independentisme desorientat. ERC i Junts ja han normalitzat la via de la negociació amb els socialistes, però en els sectors més abrandats del moviment, com ara l'entitat a l'exili o l'ANC, hi aflora la mala maror interna. La crisi al Consell, de fet, ha tingut rèpliques a l'ANC i els crítics ja alcen la veu contra la direcció de Lluís Llach, que va exhibir suport a Comín enmig de les crítiques. Veus com Josep Costa han retret, a més, una actitud "despòtica" de la cúpula de l'entitat. La nova etapa del Consell arrenca amb l"'octubrisme" barallat.
