La vista sobre el recurs d'apel·lació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar-los la llei d'amnistia se celebrarà el proper 10 de març al Tribunal Suprem, segons ha avançat l'Ara i ha confirmat Nació. En aquest tràmit, la Fiscalia i la defensa es mostraran partidàries d'aplicar la norma a l'expresident i als exconsellers, exiliats des de la tardor del 2017, però és poc probable que el Suprem es mogui del criteri ja mostrat per Marchena. Un cop el tribunal resolgui sobre la qüestió, tots tres podran elevar el cas al Tribunal Constitucional (TC), que té a les seves mans aplicar mesures cautelars per afavorir el retorn de Puigdemont, Comín i Puig.
La malversació és al centre de totes les mirades. "Van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost del procés", remarcava la interlocutòria amb la qual el Suprem va decidir no aplicar la norma -aprovada al Congrés dels Diputats després d'un tràmit tortuós- i entrava al xoc amb el poder legislatiu. Una vegada decaigut el delicte de sedició, la malversació és la pedra a la sabata de cara a l'amnistia. Per aquesta raó encara perviuen les ordres de detenció vigents contra els exiliats. Puigdemont va tornar de manera fugaç a principis d'agost sense ser detingut, però des d'aquell moment no ha desafiat la justícia espanyola i el seu escó al Parlament continua buit.
I per què no es pot aplicar l'amnistia a la malversació als que ja van ser inicialment indultats pel govern espanyol? La interlocutòria, de la qual va ser ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, assenyala que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa van obtenir un "benefici personal de caràcter patrimonial". La mateixa llei exclou la malversació en cas que es doni aquest supòsit. Així, afegeix també que els líders de l'1-O van destinar diners públics al servei d'un interès polític -el referèndum-, cosa que va fer que no haguessin d'aportar diners propis. I és això el que suposa un benefici personal de caràcter patrimonial, segons la visió de Marchena.