Fa prop de vuit anys que el PP no celebra un congrés ordinari. Una anomalia que queda més en evidència després del conclave que acaba de celebrar el PSOE a Sevilla. Va ser el febrer del 2017 quan el PP va reunir-se en una cita congressual ordinària. En aquell moment la formació conservadora estava al poder i el president i líder del partit era Mariano Rajoy, que va ser reelegit. Els dos darrers conclaves celebrats pel partit conservador han estat extraordinaris, pensats per elegir un nou líder després de la renúncia de l'anterior. Ara, Génova allunya fins al 2026 la convocatòria d'un nou congrés. De què té por Alberto Núñez Feijóo?
L'article 31 dels estatuts del PP estableix clarament que "els congressos ordinaris se celebraran cada quatre anys". L'article 32.3 assenyala això: "La vigència dels òrgans i acords sorgits dels congressos extraordinaris serà l'establerta per als congressos ordinaris". A això s'aferra la direcció per continuar. Els arguments donats per Génova són que el PP porta anys guanyant les eleccions i no necessita un debat d'idees, que Feijóo va ser elegit l'abril del 2022 per un mandat de quatre anys i que, per tant, té corda fins al 2026. Però això, malgrat ser cert, no explica tots els motius reals d'un congrés que no es convoca.
Congressos només per elegir líder
Fa quasi vuit anys que al PP no hi ha un veritable debat ideològic. Un fet inusual, i més davant les transformacions que s'estan produint a la societat, des de la irrupció de la IA als reptes geopolítics, i enmig de l'ascens del populisme d'extrema dreta. El juliol del 2018, es va convocar congrés després de la pèrdua del poder per Rajoy, que va renunciar al lideratge. Es va obrir un període de primàries i Pablo Casado va ser elegit davant de Soraya Sáenz de Santamaría.
Menys de quatre anys després, els compromissaris van tornar a ser convocats d'urgència. El partit vivia una de les crisis més greus de la seva història després del xoc frontal entre Casado i Isabel Díaz Ayuso, que va culminar en un veritable motí del PP madrileny i la sortida d'escena de Casado. Feijóo va ser cridat precipitadament per quedar-se amb el timó en un congrés celebrat, precisament, a Sevilla.
Sense córrer riscos
El "problema" dels congressos ordinaris és que impliquen el debat d'unes ponències i poden plantejar modificacions d'estatuts. Però anar a un debat ideològic o sobre estratègies polítiques és vist amb temor a Génova. "L'únic debat que monopolitza l'actuació del PP és fer president Feijóo", explica de manera molt gràfica un dirigent del partit. Els conservadors tenen tan interioritzat que l'únic objectiu de l'organització és reconquerir la Moncloa que fins i tot un debat ideològic és vist com una distracció. I, alhora, com un risc.
Ni tan sols s'ha optat per un debat en el marc més controlat del que són les convencions. L'article 42 dels estatuts defineix que cada any -tret de quan se celebri congrés- s'ha de celebrar una Convenció Nacional, que té caràcter consultiu, per "oferir orientacions, fer suggeriments i fer balanç" de la línia del partit. Les convencions estan integrades per la direcció, els parlamentaris de totes les cambres legislatives, els alcaldes de poblacions de més de 15.000 habitants i un nombre d'afiliats definit per la direcció. Implica, per tant, un control més directe per part de la cúpula. Però res d'això s'ha fet.
Evitar escenificar divisions
Un congrés ordinari podria mostrar les tensions internes al PP. Com a gran escenari de la formació, faria inevitable la demostració de forces dels diversos barons, especialment de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso. El debat sobre la ponència política podria desembocar en tonalitats diferents sobre les aliances que el PP ha tancat amb Vox en diverses comunitats. I hi ha alguns temes en què ha estat evident que no hi ha cohesió interna. És el cas de temes morals i socials, com l'eutanàsia i l'avortament.
La llei d'eutanàsia va ser aprovada fa dos anys i tant PP com Vox s'hi han mostrat contraris i l'han recorregut al TC. Però en el cas de Feijóo, deixant la porta oberta a una revisió consultant amb "experts de bioètica". Pel que fa a l'avortament, el PP continua adoptant una posició ambigua. Ho ha demostrat la cimera de Red Política de valores, plataforma antiavortista que inclou membres de l'extrema dreta europea i que té entre els seus impulsors l'exministre Jaime Mayor Oreja. El Senat, amb majoria absoluta del PP, ha acollit la trobada, però amb una representació pròpia de sostre baix. Quan no es tracta d'ungir-lo com a líder, Feijóo no està per congressos.