Errejón coneix bé l'entrellat de Catalunya. Fins i tot, es podria considerar que va viure dins del seu mecanisme estructural durant un temps. Una subcultura forjada des de les organitzacions juvenils, amb el moviment estudiantil com a porta d'entrada, i que s'ha fet gran amb el temps i l'embranzida de la CUP. En aquesta cursa de fons, Errejón va compartir nits i cerveses amb l'independentisme i, de passada, també hi va fer bons amics.
Alternativa Estel
De fet, el secretari polític de Podem va arribar a Catalunya per la seva implicació dins l'Associación Universitaria Contrapoder de la Universitat Complutense de Madrid, que llavors teixia vincles internacionalistes amb l'Alternativa Estel, que més tard confluiria amb la CEPC i esdevindria el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Unes relacions que van començar com “bilaterals” segons ha explicat el llavors militant i més tard portaveu del SEPC, David Carmona, i que van fer-se més fortes a mesura que es mantenia el contacte Madrid-Barcelona.
Això va portar Errejón a realitzar diverses xerrades dins l'entorn de l'esquerra independentista i, amb els anys, es va anar convertint en una persona de confiança, un ponent afí i un comodí per fer lluir als actes universitaris, com el que es va fer el febrer del 2007 a la Pompeu Fabra, o a les sessions de formació interna, com ara la 8a Trobada d'Estudiants dels Països Catalans que es va organitzar el 2011 a Celrà. En aquestes, el membre de Podem transmetia els seus coneixements sobre el procés revolucionari a Bolívia, país en què va centrar la seva tesi doctoral, i la construcció de l'hegemonia, al mateix temps que s'amarava de llengua i cultura.
Però el lligam més important amb Catalunya va venir després, quan per desenvolupar la seva tesi, va realitzar llargues estades a Girona. La va acabar publicant el 2012 i, en un clar i perfecte català, mencionava als agraïments: “Als Països Catalans vaig tenir sempre una terra d'acolliment. Allí vaig comprendre la importància de les arrels, la identitat i els seus acompanyants necessaris; vaig sentir enveja, calor i emocions...”.
Però les emocions que el vinculaven a Catalunya encara no van parar. El 2013 i el 2014 va participar en xerrades sobre l'autodeterminació i la sobirania al segle XXI, així com en altres explicant les experiències internacionals dels processos participatius. Moltes d'elles, organitzades per la CUP.
El trencament
Però què va passar? Quin va ser el punt de discòrdia? Segons el seu company de militància i amic personal, Arnau Mallol, cap. I és que, tal com ha defensat en declaracions a NacióDigital, Errejón “entén la complexitat de Catalunya”, tot i que concep un model diferent, que és el del plurinacionalisme de l'estat espanyol. No obstant això, admet que potser té “més pell fina" que altres perquè ha viscut a Catalunya, i d'aquí un discurs més amable i conciliador amb l'esquerra independentista.
Sigui com sigui, Errejón ha tornat a casa, i molts poden sentir-se decebuts. Amb ell, alguns han marxat, i l'esquerra independentista n'ha hagut de prendre nota. Un desertor? N'hi ha que l'hi consideren, tot i que el jove polític espanyol mai s'ha sentit un acèrrim català. Durant els darrers anys, Podem s'ha fet gran, igual que una CUP cada vegada més forta i madurada. I és que, en el camí, potser aquests dos partits tenen més punts en comú del que es pensen.
La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital
Totes les notícies de Catalunya Sí que es Pot de les eleccions del 27-S
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?
Enquesta: què votaràs el 27-S?
La porra del 27-S: reparteix els 135 diputats del Parlament
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions
