- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Dimitirà Pedro Sánchez? S'inventarà un nou gir de guió ara com ara imprevisible? El president del govern espanyol té la política espanyola i la campanya catalana a l'expectativa de la decisió que prendrà aquest dilluns. L'hermetisme és absolut, ha passat les darreres hores tancat a la Moncloa amb la seva família, i ni tan sols la cúpula del PSC sap a hores d'ara què farà el líder del PSOE. El moviment que faci tindrà un impacte evident a l'Estat, però també a Catalunya, on els partits -també els socialistes- intenten que la conversa de la campanya no sigui únicament sobre què passa a Madrid. Per ara, sabem que el president espanyol compareixerà a les onze del migdia d'aquest dilluns a la Moncloa, en una declaració institucional que no admetrà preguntes ni la presència de la premsa. Primer, des del govern estatal, havien anunciat a les dotze, però quan faltaven deu minuts per les deu del matí han avançat la compareixença una hora. El rei Felip VI ja coneix la decisió, perquè li ha comunicat el líder del PSOE a la Zarzuela.
L'anunci de Sánchez, dimecres al vespre, va agafar tothom per sorpresa. Ni el seu entorn ho sabia, ni tampoc el PSC, que tenia plantejada una campanya que ha saltat pels aires. Es desconeix quin efecte pot tenir el terratrèmol provocat pel president espanyol. Mobilitzarà els votants socialistes? Activarà vots que no participen en unes catalanes? A favor de qui? Aconseguirà canviar el marc de la campanya i convertir el 12-M en un nou 23-J? Són preguntes que ara com ara no tenen una resposta clara.
Les mirades se centren a la Moncloa. El PSOE ha activat tota la maquinària per mirar de convèncer Sánchez, però la dimissió és una opció que està sobre la taula. Què passarà si el president anuncia que plega? Aquests són els escenaris possibles.
Dimissió
Sánchez pot anunciar que dimiteix. En aquest cas, el govern continuaria en funcions, amb la capacitat d'actuació limitada. El rei hauria de proposar un candidat després d'una ronda de consultes amb els grups, i s'hauria de convocar un nou ple d'investidura que funcionaria de manera habitual. El candidat necessitaria majoria absoluta en primera volta o bé majoria simple. Hi ha un precedent com aquest: la dimissió d'Adolfo Suárez el 1981. Durant el ple que havia d'escollir Leopoldo Calvo-Sotelo quan es va produir l'intent de cop d'estat.
Sense un candidat socialista a la presidència, la situació seria de bloqueig, cosa que abocaria Espanya a noves eleccions al cap d'uns mesos. El PP podria intentar de nou jugar la carta de Feijóo, però no tindria el suport. Sense el suport de Vox no hi ha majoria possible, i l'extrema dreta és incompatible amb els vots de Junts o el PNB, que en algun moment han flirtejat amb la possibilitat de donar suport al candidat conservador. Si el PSOE proposés un candidat, necessitaria teixir de nou la complexa aliança que va aconseguir Sánchez.
Convocatòria d'eleccions (amb condicions)
Sánchez també podria anunciar que convoca eleccions, però això hauria de ser amb condicions. Com que encara no fa un any de la darrera convocatòria, hauria d'esperar fins al 29 de maig per dissoldre el Congrés i cridar els ciutadans, de nou, a les urnes. Les eleccions s'haurien de celebrar entre els 54 i els 60 dies posteriors i una data que compliria els requisits seria el diumenge 28 de juliol. La llei d'amnistia estaria en risc, perquè quan es convoquen eleccions les lleis que s'estan tramitant decauen.
Revalidar la confiança del Congrés
Una altra opció és sotmetre's a una qüestió de confiança al Congrés, per mirar de forçar una imatge d'unitat de les forces progressistes i reforçar la seva legitimitat al capdavant del govern espanyol davant la dreta i l'extrema dreta. Això obligaria els partits a posicionar-se i, especialment, als independentistes, que també podrien intentar apujar el preu del seu suport obrint un segon round negociador proposant reformes al poder judicial, el ministeri de l'Interior o el CNI a més d'assumptes com el finançament singular o el referèndum. Ara com ara, l'amnistia continua bloquejada al Senat i encara no s'ha aprovat definitivament, cosa que també limita el marge de maniobra d'ERC i Junts.
Resistir a la Moncloa
Després de cinc dies de reflexió, de consultar-ho amb el seu entorn més proper i de veure les mostres de suport rebudes, Sánchez també pot anunciar que "val la pena" continuar a la Moncloa. Seria l'exercici de "resistència" que li ha demanat el PSOE, que hauria d'anar acompanyat d'explicacions. Sánchez i el seu govern continuarien necessitant el suport de tots els grups progressistes i la pressió de la dreta i l'extrema dreta s'incrementaria. Tot plegat, a l'espera de veure què passa amb la causa judicial contra Begoña Gómez, la guspira que, si més no oficialment, ho ha sacsejat tot.