L'executiva d'ERC s'ha ratificat aquest dilluns en el calendari escollit per al congrés del partit, que se celebrarà definitivament el 30 de novembre. Aquest era el posicionament inicial, que va ser objecte de debat -els afins a Oriol Junqueras apostaven per avançar-lo al setembre- i ha motivat reunions internes en els últims dies, i ha acabat de cristal·litzar després de l'informe jurídic -avançat diumenge al vespre per Nació- avalés el dia fixat. "L'executiva ha considerat que no hi ha motius d’oportunitat política per un avançament que només podria ser de tres setmanes per tal de complir amb els terminis de la convocatòria", han indicat els republicans en un comunicat.
Fonts properes a la candidatura de Junqueras sostenen que s'ha "impedit" el debat sobre la data a través de la via dels "fets consumats", però no emprendran cap moviment per qüestionar el calendari. "Ens conjurem a treballar de valent per fer possible la real renovació d'aquest partit partint del respecte escrupulós als drets de la militància, amb voluntat de servei al país, d’una manera oberta, honesta i generosa", ressalten les mateixes fonts.
L'informe jurídic, signat per Josep Ramon Mut i Bosque, tenia transcendència per les diferents posicions que hi ha al partit sobre la data en què s'ha de materialitzar el congrés, qüestió que ja va motivar que un terç dels consellers nacionals d'ERC firmessin una petició per avançar-ne la data. L'informe deixava clar que la "modificació de l'acord i el reglament" de la cita congressual dels republicans l'"haurien de dur a terme els mateixos òrgans que van prendre, respectivament, els anteriors acords".
L'òrgan jurídic també destacava que la comissió no pot "propiciar o impedir la celebració d'un congrés". "A aquest òrgan jurisdiccional intern del partit no li pertoca pronunciar-se ni incidir sobre decisions que prenen els diferents òrgans de direcció política", s'afegeix en el text . El raonament de la comissió de garanties s'explica perquè, tal com es detallava en l'informe, en les consultes rebudes en les darreres s'apuntava la possibilitat que fos aquest òrgan qui "establís unes instruccions, indicacions i unes ordres que no li corresponen", sentenciava el dictamen, enviat als militants que van demanar l’avançament i també als membres de l’executiva, i que respon totes les peticions formulades.
Candidatures en marxa
Els moviments a ERC se succeeixen després d'una setmana, la passada, en què hi ha va haver novetats de les dues candidatures que aspiren a presidir el partit en el congrés de finals d'any. Fa uns dies, l'equip que s'agrupa entorn de Junqueras, amb el nom Militància Decidim, va avançar que es presentarà en públic en un acte el 21 de setembre a Olesa de Montserrat, amb la presència els exconsellers Raül Romeva i Bernat Solé, l'eurodiputada Diana Riba o Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis.
Al seu torn, la candidatura alternativa a Junqueras, amb el nom Nova Esquerra Nacional, va fer el primer pas en públic dijous, amb una convocatòria a Barcelona per comunicar les línies mestres del projecte en la qual van participar la diputada al Congrés i exconsellera Teresa Jordà; l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; la diputada al Parlament Alba Camps; i Xavier Godàs, exalcalde de Vilassar de Dalt.