Després de setmanes de feina, els últims dies a contracorrent, la proposta alternativa a Oriol Junqueras per dirigir ERC, Nova Esquerra Nacional, s'ha presentat públicament. Ha estat en un acte en què no s'ha revelat, com estava previst, qui en serà el líder, i és que els impulsors insisteixen a posar l'accent en el projecte i no en "personalismes". El missatge ha sigut clar: ERC ha de "redefinir l'estratègia" i fer una "nova proposta" per reconduir-se i aturar els retrocessos electorals dels últims cicles, ja que consideren que el plantejament actual està esgotat. Tot plegat, amb una nova direcció que ha de ser capaç de fer "autocrítica positiva" de tot allò que ha fallat fins ara.
"ERC ha tancat un cicle polític i el procés congressual ens obre una finestra d’oportunitat immensa pels que volem preservar l'organització i els valors ètics", ha declarat la diputada a Madrid Teresa Jordà, que s'ha erigit en una de les portaveus del moviment que va començar amb un manifest a favor de la renovació de la cúpula, que ja han subscrit més de mil persones. Al costat de Jordà i davant una cinquantena d'impulsors d'arreu del país i amb bagatge municipal, han pres la paraula Alba Camps, diputada al Parlament; Marc Aloy, alcalde de Manresa; i Xavier Godàs, exalcalde de Vilassar de Dalt.
Enmig de la pugna interna, els impulsors han intentat fer un missatge amable davant de Junqueras, a qui han convidat, però, a posar fi a la seva intenció de tornar a conduir ERC després de 12 anys de presidència. "Som molt conscients que a ERC no hi sobra ningú. Hem de preservar el llegat, pòsit i feinada extrema dels que ens han liderat fins ara, especialment Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès. Han de continuar-hi sent, volem que continuïn aportant en aquest projecte, des d’un rol diferent, en un partit renovat, on se sumi l’expertesa i tot el capital humà, perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir-ne", ha declarat Jordà. També ha fet una aposta per una "transició tranquil·la", una idea que ja es recollia en el manifest dels promotors.
Per la seva banda, Aloy ha insistit en la necessitat de "reenfocar el projecte" tenint en compte les necessitats econòmiques i del país, per encetar d'aquesta manera un "nou cicle guanyador", sense perdre la "capil·laritat" arreu. "Cal teixir noves estratègies i formes per relacionar-nos amb la ciutadania. ERC ha de tornar a sintonitzar amb el sentit de la gent", ha apuntat l'alcalde de Manresa.
Camps ha perfilat que la renovació s'ha de basar en els "valors republicans", posant el "benestar de les persones al centre de les propostes". També ha insistit en la necessitat que els nous lideratges siguin més "plurals i diversos". "Nosaltres no naixem al voltant d'un lideratge, sinó entorn d'unes idees i una manera de fer. Els lideratges han d'estar al servei de l'organització, i l'organització no ha d'estar al servei dels lideratges", ha apuntat. Aquesta és una de les principals reivindicacions de la candidatura enfront del fort lideratge de Junqueras, capitalitzat en la seva persona.
Godàs ha explicat el concepte "nacional" del nom de la candidatura, amb una reivindicació de tornar a posar la nació al centre del projecte, amb la llengua catalana com a puntal, i amb una perspectiva republicana i d'esquerres. "Hem de reactivar el catalanisme popular. Si la majoria social prospera i tira endavant, el conjunt de la nació prospera i tira endavant", ha declarat. També ha reivindicat una Catalunya que aculli i on la prosperitat sigui compartida. "El que ens diferencia de la dreta és que volem una nació de base republicana per a tots, no per alguns. La nostra nació no té propietaris", ha conclòs.
Presències i absències
Tot i no haver-se anunciat càrrecs per a la candidatura, les presències i les absències han ajudat a configurar el dibuix de qui ha impulsat Nova Esquerra Nacional. Hi eren presents dirigents com Raquel Sans, vicepresidenta primera del Parlament i exportaveu del partit; Pilar Vallugera, diputada al Congrés; Sara Bailac, cap de files d'ERC al Senat i encarregada d'elaborar programes electorals al partit; Nil Papiol, alcalde d'Hostalric; Dionís Guiteras, vicepresident de la Diputació de Barcelona; Jordi Castellana, regidor a Barcelona; Sílvia Casola, regidora a l'Hospitalet de Llobregat; Marta Vilaret, regidora a Mollet i encarregada de la carpeta antirepressiva a l'executiva; Eugeni Villalbí, exdiputat al Parlament. També dos dirigents del nucli dur d'Aragonès: Helena Ricomà, cap de l'oficina de l'expresident; i Arnau Albert, redactor dels seus discursos.
No ha assistit, però, ni un exconseller del Govern republicà. No és perquè alguns membres de l'executiu -que tot just s'ha acabat amb la investidura de Salvador Illa- no estiguin a favor de la llista, ja que el mateix Aragonès o l'exvicepresidenta Laura Vilagrà s'hi han significat a favor, però els organitzadors pretenien que la seva presència no monopolitzés la fotografia del dia. Tampoc ha existit una àmplia representació de l'executiva nacional. Sense anar més lluny, Rovira, que és partidària de la llista renovadora, no s'ha deixat veure. Tampoc Marta Vilalta, portaveu parlamentària del partit, que malgrat ser partidària d'un canvi a la direcció, ha decidit fer un pas al costat i no participar de la iniciativa de Nova Esquerra Nacional en considerar que calen cares noves.
I ara què? La previsió de la candidatura, que s'ha accelerat aquesta setmana en ple debat sobre el possible avançament del congrés d'ERC, previst per al 30 de novembre, però amb la sol·licitud d'un centenar de consellers nacionals d'avançar-lo, és presentar els lideratges durant el mes de setembre. Mentrestant, Junqueras continua la seva gira que va començar fa mesos arreu del territori per explicar el seu projecte a les bases. El pròxim 21 de setembre, a Olesa de Montserrat, l'expresident d'ERC farà públic el seu equip impulsor.
El xoc per la data del congrés
Ara bé, el calendari es podria accelerar encara més si hi ha un canvi en la data del congrés, que ara mateix és la pugna més tensa entre tots dos bàndols. L'entorn de Junqueras i més d'un centenar de consellers nacionals han demanat avançar la data del 30 de novembre perquè els estatuts del partit apunten que s'ha de fer un congrés tres mesos després que la presidència quedi vacant. Junqueras va plegar el 10 de juny i, per tant, s'hauria de celebrar el 10 de setembre. Ara bé, en una executiva anterior a la dimissió de l'expresident republicà, amb ell present, es va acordar la data de finals de novembre.
Ara totes dues candidatures, que es van reunir dimecres sense èxit, estan pendents d'un informe de la comissió de garanties per acabar de decidir la data. Si s'avancés, es calcula que es podria celebrar a finals d'octubre. La candidatura alternativa considera que no s'hauria d'avançar per "respecte" als espais de decisió, en referència a l'executiva nacional i el consell que van ratificar el 30 de novembre per al congrés. Ara bé, també asseguren que no els fa "por" un avançament perquè estaran "preparats".
Aliances independentistes
Més enllà de la reivindicació d'un equip coral i de la reactivació del catalanisme popular, la candidatura també ha presentat el seu projecte, que en l'àmbit orgànic reivindica un major pes de la militància en les decisions del partit activant nous espais de participació. A nivell de país, després que la candidatura hagi assegurat que entre els impulsors hi ha persones que van votar a favor i en contra del pacte amb el PSC, Nova Esquerra Nacional aposta per "prioritzar" l'aliança estratègica que suposa teixir complicitats entre les esquerres independentistes i sobiranistes. Ha de servir per "guanyar sobirania, provocant xocs amb l'Estat".
També asseguren que tot i l'inici del nou cicle polític, amb hegemonia socialista, la prioritat és recuperar la "capacitat de suma" al país i en l'àmbit internacional per a la "celebració d'un referèndum d'autodeterminació". "Necessitem tornar a fer créixer el moviment, i per això ha de ser atractiu i inclusiu, defugint els retrets, els purismes, els sectarismes i les lluites fratricides que ens han fet cada cop més petits i emprenyats", afegeix el programa publicat a la web de la candidatura.