Les últimes setmanes d'alt voltatge polític culminades amb la investidura del socialista Salvador Illa han suposat una treva en la pugna interna per liderar ERC, endurida després de l'episodi dels cartells contra l'Alzheimer dels germans Maragall. El retorn de l'exili de la secretària general, Marta Rovira, i la consulta a les bases sobre l'acord amb el PSC, han monopolitzat la vida interna, però els preparatius pel congrés es reprenen aquests dies. Ara la cúpula del partit espera que el que queda de mes d'agost serveixi perquè la militància assimili i s'assereni, però afins a l'expresident Oriol Junqueras plantegen una qüestió: la data del congrés -finals de novembre- és correcta segons els estatuts del partit?
Apunten que el reglament és molt clar i estableix que el congrés s'hauria de celebrar el setembre, mentre que els afins a Rovira reivindiquen que la decisió de l'executiva reunida el maig -amb el vistiplau posterior del consell nacional- va fixar el 30 de novembre. La qüestió té a veure amb el grau de maduració de cada opció. Oriol Junqueras fa setmanes que fa campanya interna per explicar la seva alternativa i que prepara un equip per dirigir el partit mentre que el sector de Rovira i Aragonès busca i encara no troba un lideratge alternatiu al de Junqueras. Fa setmanes que van promoure un manifest d'un miler de quadres reivindicant la línia del partit i demanant renovar els lideratges, però res més. Un avançament sobtat de la data els obligaria a pitjar l'accelerador.
Què diuen els documents? L'article 72 dels estatuts, que regula la figura de la presidència, exposa que en "cas de dimissió, incapacitat o defunció" de la persona que ocupa aquest càrrec, la secretaria general "s'ha d'encarregar d'impulsar la celebració d'un congrés nacional extraordinari per escollir una nova executiva nacional en el termini de tres mesos des del moment en què s'hagi produït la vacant". Junqueras va dimitir el 10 de juny, l'endemà de les eleccions europees, i per tant segons aquest article, Rovira hauria de fixar una celebració del congrés a tot tardar el 10 de setembre.
Ara bé, un altre article dels mateixos estatuts, el 54, fixa que la convocatòria "es pot ajornar per acord de l'executiva nacional, fins a un termini màxim de sis mesos quan hagi de coincidir amb un procés electoral". Des d'un inici després de les eleccions, ERC va explicar fora de càmeres que la data del congrés tenia en compte una eventual repetició electoral -prevista pel 13 d'octubre si no es tancava cap acord amb el PSC o amb Junts- perquè no influís en el debat intern. El fet que s'hagi investit Illa elimina ja aquest ajornament, en tant que no hi ha cap procés electoral a l'horitzó.
Aquesta qüestió es va debatre breument a l'última executiva del partit, segons ha pogut saber Nació. Un dels dirigents afí a l'expresident va plantejar que s'hauria d'avançar el congrés pel que estableixen els estatuts. Però es va descartar obrir aquest debat i en tot cas, es va plantejar que caldria tenir-lo en una executiva específica sobre això. Finalment no s'ha produït. Informalment, sí que sectors propers a Junqueras han anat difonent aquest possible incompliment dels estatuts. Què en diu la direcció nacional, comandada per Rovira? "Les dates es van fixar en executiva nacional i consell nacional d'acord amb els estatuts i per tenir un debat serè i repensar ERC", apunten a Nació fonts de la cúpula del partit preguntades per aquesta qüestió.
Hi afegeixen un altre argument. Recorden que la data del congrés per al novembre es va decidir en una executiva celebrada el 15 de maig, tres dies després de la patacada electoral del 12-M. En aquella mateixa reunió, Junqueras va apuntar que dimitiria com a president després de les eleccions europees. Per tant, es va fixar la data del congrés abans que s'hagués produït la dimissió formal de Junqueras, ja que només era una declaració d'intencions del que faria en un futur. Ara bé, des del moment que el president va plegar, el 10 de juny, la situació canvia. "Depèn de la interpretació dels estatuts", insisteixen fonts de la cúpula.
Qui guanya i qui perd?
Qui guanyaria i qui perdria amb un avançament del congrés? Junqueras es troba immers, des de ja fa gairebé un any, en visites al territori per escoltar la gent i intentar teixir el seu projecte per reconquerir la cadira presidencial i "reconstruir" el partit. El sector que es presenta com a renovador, en canvi, de moment només ha impulsat un manifest que acumula més de 1.000 signatures, amb personalitats de renom com el de la mateixa Rovira o el de l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Però més enllà del text, no ha plantejat un nom alternatiu clar al de Junqueras. Aquest mateix sector va posar en circulació fa unes setmanes el nom de Carme Forcadell com a possible aspirant a ocupar una "presidència simbòlica", tot i que la proposta no s'ha concretat de manera oficial ni s'ha treballat internament.
Per tant, a hores d'ara Junqueras compta amb avantatge pel que fa a la campanya interna i els seus afins afirmen que el sector de Rovira i Aragonès està cada cop més dividit per la per revalidar la cadira presidencial. El seu entorn, de fet, va demanar després de les eleccions autonòmiques impulsar un congrés exprés que finalment es va descartar, com va avançar Nació. Ara caldrà veure si la interpretació dels estatuts obre un nou foc entre sectors a la pròxima executiva d'ERC, prevista per al 2 de setembre, o en una ad hoc o si bé la parada estival continua allargant la calma tensa que impera al partit.
Estatuts by Naciodigital on Scribd