Encara que Catalunya, finalment, no sigui intervinguda, en la pràctica ha perdut tota capacitat d'autogovern. La Generalitat no té possibilitat de prioritzar -els ajuntaments tampoc- i és l'estat, en exclusiva, l'únic que conserva la facultat d'invertir. Per això manté inalterada la previsió d'injectar 8.517 milions d'euros en l'alta velocitat de Galícia, 4.323 millones més en el TGV Madrid-País Basc, 2.651 milions que se'n van a la connexió amb Lisboa (que Portugal ni tan sols vol) per Extremadura i en l'enllaç a Astúries, que costa 1.719 milions més.

Dit d'una altra manera, tant se val si Catalunya és intervinguda o no, la formalitat és el de menys. En conseqüència, el que s'obre ara és un periode curt en el qual els partits catalans i la societat en general han de decidir de quina manera es recupera l'autogovern o si, per contra, renuncien als seus drets polítics.

És el moment de pensar en gran. I mai no ha estat tan justificada una confluència de tots els partits catalanistes. Que vol dir els que estan compromesos únicament amb els ciutadans d'aquest país. Els lideratges estan a punt de posar-se a prova.