La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha afirmat aquest dimarts que el nou Pla Estatal d’Habitatge aprovat avui pel govern espanyol començarà a desplegar-se a partir del segon semestre de l’any. A més, ha assegurat en roda de premsa que “ni un euro” dels 7.000 milions d’euros que es volen invertir fins al 2030 anirà a l’especulació en el mercat privat.

En aquest sentit, ha avisat el PP que cal un “acord de país” per resoldre una problemàtica per a la qual “no valen pedaços” ni hi ha cap “vareta màgica”. “El pla canvia el paradigma en el paper que assumeix l’Estat, que des dels anys vuitanta era el de caixa pagadora sense influir en les polítiques”, ha exposat la ministra en roda de premsa.

El paquet de mesures 2026-2030 preveu un increment de la inversió estatal en habitatge a totes les comunitats autònomes. En el cas de Catalunya, creixerà en 473 milions d’euros. Des de l’executiu recorden que Catalunya té un increment menor perquè va ser l’única comunitat que ja va aportar el 40% dels recursos públics exigits en l’anterior convocatòria del pla. Si es mira per territoris, la inversió més elevada és a Andalusia (1.197 milions), seguida de Madrid (1.113 milions) i Catalunya (1.015 milions).

Més control

El pla incorpora diverses novetats pel que fa a controls, transparència i governança. La més rellevant és el blindatge de l’habitatge públic i protegit perquè mai no pugui acabar alimentant l’especulació. Des del govern recorden que en els últims 45 anys s’han construït 2,7 milions d’habitatges protegits, però la major part es van desqualificar amb el pas del temps. “Si aquests habitatges s’haguessin blindat, avui Espanya comptaria amb un parc públic en estàndards europeus. Per primera vegada, es condiciona el finançament d’habitatges al fet que serveixin sempre a l’interès general”, apunten.

Un altre element innovador és la creació d’una “clàusula antifrau” en les adjudicacions per evitar escàndols com el que s’ha produït recentment a Alacant, on diversos pisos van acabar en mans de persones properes a l’administració del PP. “S’estableix que tots els habitatges construïts o adquirits amb recursos procedents del pla s’hauran d’adjudicar amb criteris objectius, mesurables, transparents i traçables. El Ministeri d’Habitatge exercirà un doble control per garantir que s’han respectat aquestes condicions”, diu la norma.

Missatge al PP

Des del govern espanyol fan una crida a totes les administracions per a que col·laborin en el desplegament de les mesures i recorden la proposta d’acord que el president Pedro Sánchez va plantejar a les comunitats durant la Conferència de Presidents Autonòmics celebrada l’any passat a Barcelona. En aquest sentit, Rodríguez ha lamentat també que territoris com la Comunitat de Madrid no apliquin la llei d’habitatge, fet que, segons ha apuntat, no perjudica el govern espanyol, sinó els ciutadans madrilenys.

“És un pla important i útil per aportar una solució estructural, no tangencial, al problema de l’habitatge. Era molt demanat per la ciutadania i el sector, i ha estat avalat pels empresaris, els sindicats i organitzacions socials i civils”, ha afegit la ministra. Així mateix, ha demanat “responsabilitat” als territoris i governs per estar “a l’altura de les circumstàncies” en el desplegament del primer pla sectorial emmarcat en la nova llei d’habitatge aprovada l’any 2023.