El Consell de Ministres donarà llum verda aquest dimarts a la nova llei d'informació classificada, norma que reemplaçarà la legislació franquista de Secrets Oficials, normativa que data de l'any 1968 i que formacions com el PNB han demanat canviar de manera reiterada. La iniciativa, que ara es remetrà al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació parlamentària, estableix per primera vegada la desclassificació automàtica de la informació classificada un cop transcorreguts terminis que arriben als quaranta-cinc anys prorrogables. Segons fonts de la Moncloa, amb aquest pas Espanya s'alinea amb les legislacions "més avançades" i avança països com França, Dinamarca o Suècia.

Projecte que es votarà a l'executiu també estipula que la informació relativa a "greus violacions dels drets humans" o crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació. Així, es regulen quatre categories d'informació classificada: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit. A cadascuna d'aquestes opcions se li assigna gradualment un límit temporal de classificació, tenint en compte el risc de revelació no autoritzada o d'ús indegut. El temps màxim de classificació serà de quaranta-cinc anys, prorrogables "de manera motivada" per 15 més.

La llei també preveu un règim sancionador administratiu per a qui reveli informació classificada amb sancions que van des dels 30.000 euros en els supòsits menys greus fins als 2,5 milions d'euros en els més greus. "Amb aquesta via es crea un règim més proporcional que l'anterior, que només preveia la via penal amb penes de presó elevades", defensen des de l'executiu. Tanmateix, es fixa el dret a la llibertat d'informació com a criteri per graduar les sancions.

Finalment, la norma també preveu crear l'Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, que dependrà del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, i que gestionarà les decisions en aquest àmbit.

Fonts del PNB, formació que fa més d'una dècada que demana canvis a la legislació de secrets oficials, apunten que no coneixen exactament el text legislatiu que prepara el govern espanyol i recorden que ells han presentat fins a quatre iniciatives en aquest àmbit. Amb tot, aposten per esperar a veure com es desenvolupa la tramitació de la norma i la seva aprovació definitiva.