El Govern trenca el silenci sobre la polèmica pel Premi Guillem Agulló. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha dit aquest dilluns en declaracions a SER Catalunya que la voluntat de l'executiu no és relegar el guardó, sinó que la intenció era "redefinir-lo" i dotar-lo econòmicament, motiu pel qual s'havia valorat l'entrada com a menció especial als premis Laya.

Menor també ha detallat que aquest mateix dilluns trucarà la família d'Agulló. Cal recordar que els familiars del jove activista assassinat per l'extrema dreta van demanar al Govern que els retornés la potestat d'entregar el premi després que es publiqués aquesta voluntat d'incloure'l dins d'uns premis cinematogràfics i audiovisuals sobre drets humans.

Sobre l'entrega del premi d'aquest any, la consellera d'Igualitat i Feminisme ha explicat que van conèixer que existia el guardó després de la data en què el decret determina que s'ha d'entregar, a l'abril, motiu pel qual ha explicat que no s'ha atorgat aquest any. En tot cas, ha assegurat que respectaran allò que vulgui la família i no descarta mantenir-lo com estava.

Menor ha dit que fins ara no han tingut temps de parlar amb la família d'Agulló. Tot i això, ha lamentat que l'entorn del jove activista hagi entès que es volia menystenir el premi, ja que ha asseverat que no era la seva intenció. La consellera ha afegit que volien tot el contrari, ja que entenien que dotar-lo de dotació econòmica "és enfortir-lo". Un cop hagi parlat amb la família, el Govern no descarta mantenir-lo com estava. "Respectarem la seva decisió", ha manifestat Menor.

La polèmica amb el Premi

Divendres passat va transcendir que el Govern havia decidit relegar el Premi Guillem Agulló com una menció especial dins dels premis LAYA que reconeixen projectes cinematogràfics i audiovisuals que tenen a veure amb els drets humans. El premi es va crear l'any 2016, amb el govern del Botànic entre PSPV, Compromís i Podem. Es reconeixia la vida del jove valencià Guillem Agulló i Salvador, l'activista que va morir assassinat per un grup de feixistes l'11 d'abril de 1993.

En el context actual, el premi era un símbol contra el racisme, la xenofòbia i els discursos d'odi. Però amb l'arribada del PP de Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat valenciana, i amb el suport de Vox, es va aprovar l'eliminació del guardó. El Govern d'ERC va reaccionar a l'actuació de la dreta i l'extrema dreta amb l'acollida i l'organització del premi, amb el compromís de retornar-lo cap al País Valencià quan hi hagi un executiu que ho desitgi.

Catalunya, amb el vistiplau dels impulsors i de la família del jove activista, mantenia l'objectiu de reconèixer persones o associacions que lluiten contra els delictes d'odi. "Ens han rescatat del perill de caure en les mans de l’extrema dreta", va declarar el pare de Guillem Agulló. La Generalitat va atorgar per primer cop el premi el passat 21 de juny del 2024. El premi es va entregar al juny per qüestió de calendari, però la previsió és que a partir d'aquest any es tornés a l'entrega habitual del mes d'abril. El Govern d'Illa no l'ha entregat aquest any, sent la primera vegada que no s'atorga des de 2016.

La reacció de la família de Guillem Agulló

En una carta oberta al president Salvador Illa, els familiars del jove activista assassinat a mans de l'extrema dreta demanen que la Generalitat anul·li el decret que li permetia l'acollida del Premi amb la voluntat que no quedi diluït. Davant la pèrdua de pes del premi, la família ha demanat que deixi de dependre del Govern perquè torni a mans de la societat, amb la voluntat de donar-li la rellevància que creuen que mereix.

La família del jove activista considera que la decisió del Govern d'Illa és una "falta de respecte" i un "menyspreu indignant": "No compteu amb nosaltres per legitimar aquest silenciament". Amb això, fan una crida a totes les entitats dels Països Catalans per assumir i autoorganitzar el Premi, que s'entregarà el 20 de novembre.