Un cop aprovat el tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat per al 2020, el vicepresident Pere Aragonès ha tornat a pujar al faristol per defensar la llei d'acompanyament dels comptes, dins la qual hi ha les reformes fiscals pactades amb els comuns per augmentar els ingressos. Com ha passat només unes hores abans, l'acord entre Junts per Catalunya (JxCat), ERC i els comuns han servit per validar el primer tràmit de la norma d'acompanyament.

Les reformes, que afecten sobretot l'IRPF a les rendes altes i l'impost de successions, estan pensades per pal·liar les "desigualtats inacceptables" que, segons ell, existeixen a Catalunya i que el creixement econòmic posterior al final de la crisi i de les retallades encara no ha revertit entre la ciutadania.

Pel que fa a l'IRPF, que puja per a les rendes altes i s'abaixa per a les rendes inferiors a 12.000 euros anuals, Aragonès ha insistit que les classes mitjanes no queden afectades. "Qui ho digui, menteix", ha assenyalat el també conseller d'Economia. La reforma fiscal, ha explicat, permetrà recaptar 173 milions d'euros aquest any, un 45% de la quantitat que es destina a la renda garantida de ciutadania, però en un any complert la recaptació global es preveu que sigui de 553 milions. 

[noticia]196271[/noticia]
En relació a l'impost de successions, Aragonès ha defensat que la reforma té vocació de garantir la igualtat d'oportunitats. "No és el mateix heretar 200.000 euros per a qui té dos milions que per a qui no té res", ha argumentat per defensar la introducció de la variable redistributiva. 

21 milions més per la taxa turística i fiscalitat verda

"Cal treballar en mesures de predistribució i de redistribució", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha fet referència al salari mínim català, que hauria de ser -segons els càlculs del Departament d'Economia- de 1.239,5 euros mensuals. Hi ha mesures impositives, a banda, que se centren en externalitats negatives de diferents activitats econòmiques, com és el cas del turisme -s'augmenta la taxa turística per recaptar 21 milions més- o bé de la fiscalitat verda, centrada en el medi ambient. 

[noticia]196239[/noticia]
El vicepresident també ha subratllat l'impost sobre els habitatges buits per afavorir la reducció d'estocs de pisos buits i l'impost sobre les begudes ensucrades, amb vocació de canviar comportaments en el consum. 

Junts per Catalunya ha defensat el nivell de dificultat política amb el qual han estat confeccionat els comptes. El diputat Jordi Munell ha lamentat el "155 econòmic" al qual considera que està sotmesa la Generalitat i les "deslleialtats" de l'Estat no abonant, per exemple, l'IVA que deu a les comunitats autònomes. Ha reconegut, però, que no els agrada que apugin els impostos a les rendes superiors. 

Els comuns criden a "passar pàgina a la dècada perduda de Mas i Rajoy"

Els comuns han fet una defensa aferrissada de la reforma fiscal pactada amb el Govern. El diputat Cid ha argumentat que garanteix que "qui guanya menys pagui menys", que qui "guanya més pagui una mica més" i que "qui contamina més pagui més". La reforma, ha subratllat, ha de servir per remuntar "la dècada perduda d'Artur Mas i de Mariano Rajoy" i que ha fet que la taxa de pobresa sigui del 21% en aquests moments. Cid ha afirmat que fa uns mesos ningú hagués apostat que aconseguirien una reforma fiscal amb aquesta correlació de forces i ha retret al PSC i la CUP que no s'hi sumin quan han estat recollides algunes de les seves propostes. "Desigualtat, redistribució de la riquesa, emergència climàtica i drets de les dones són els reptes que tenim al davant", ha advertit. 

La reforma fiscal, al centre del debat

Els partits de l'oposició han carregat contra la reforma fiscal prevista. Especialment Ciutadans i el PP. El partit taronja ha titllat de "paper mullat" els comptes i ha lamentat que l'increment de la recaptació recaigui sobre la "classe mitjana i treballadora". Els populars, en la mateixa línia, han assenyalat que Catalunya és el territori on més impostos es paguen.

El PSC, per la seva banda, ha reiterat que els pressupostos no recuperen la "dècada perduda" i ha insistit que si s'haguessin aprovat els pressupostos del 2019 amb una reforma fiscal ja es comptaria amb una major recaptació. La diputada socialista Assumpta Escarp ha criticat que no s'hagi fet un pacte previ amb el món econòmic i local per modificar els tributs. 

La CUP, per la seva banda, ha lamentat que en l'acord de pressupostos hagi tingut "més pes" la investidura del president del govern espanyol i els comptes de Barcelona i que l'autonomia de Catalunya estigui "intervinguda". El diputat Vidal Aragonès ha assegurat que, a més, la reforma fiscal a la qual donen suport els comuns és la mateixa que se'ls va traslladar a ells el setembre del 2019 i ha subratllat que l'increment d'impostos a les rendes altes s'hauria d'haver aplicat a partir dels 60.000 euros anuals i no els 90.000.