Les polítiques lingüístiques del País Valencià poden fer un gir complet. El nou president Carlos Mazón ha anunciat aquest dimecres el seu organiograma de govern amb el nou conseller d'Educació, del PP, que s'ha posat com a primer objectiu modificar la llei del plurilingüisme que estableix l'obligatorietat del català a les aules. "No té sentit que als alumnes se'ls imposin assignatures en idiomes que no entenen", ha assegurat José Antonio Rovira.

Així doncs, queda demostrat que PP i Vox van de manera desacomplexada a la persecució del català a les escoles del País Valencià. El gravíssim episodi de Borriana no és excepcional -se n'han viscut altres a València, Castelló i Torrent- i ja no queden dubtes que els populars entren de ple en el coqueteig amb el blaverisme, l'anticatalanisme radical que va castigar tants anys el País Valencià abans de la irrupció del govern progressista dels últims vuit anys presidit per Ximo Puig.

[noticiadiari]2/260017[/noticiadiari]
Mazón ja havia avançat l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics, la supressió de la figura dels assessors que vetllen per incrementar l'ensenyament del català a les escoles, i que deixaria sense aplicació qualsevol política que incentivi la igualtat lingüística entre el valencià i el castellà. Pel que fa a l'educació, ja deia entreveure la seva política quan assegurava que "traurà la ideologia de les aules dels nostres fills".

En el seu discurs d'investidura farcit d'anticatalansime, el nou president popular també va anunciar una nova llei de senyes d'identitat que, sense entrar en detalls, recorda a una norma aprovada pel mateix PP el 2015 i que va ser derogada pel pacte del Botànic, el govern de PSOE-Podem-Compromís que va ocupar la Generalitat valenciana fins a les eleccions del 28-M. Així doncs, Mazón demostra sense complexos que vol recuperar les polítiques contra el català aplicades per altres presidents populars, com Eduardo Zaplana, Francisco Camps o Alberto Fabra. I ho farà de la maneta de Vox.