10
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
8:09h
Carles Puigdemont va intentar dotar d'èpica l'acord amb el PSOE. El líder moral de Junts va fer servir expressions com "etapa inèdita" o "acord històric" per mirar de donar més transcendència al pacte, que culmina el viratge dels juntaires a la via del diàlegamb l'Estat investint president Pedro Sánchez. Això perseguia un doble objectiu: d'una banda, distanciar-se d'ERC, que fa quatre anys que ja va aterrar a la negociació amb els socialistes, i de l'altra, cohesionar el seu espai electoral en un moment on es comencen a moure sectors de l'independentisme per articular una alternativa que competeixi amb ERC i la CUP, però sobretot amb Junts.
Els promotors d'aquest quart espai -des de l'ANC, que ha parlat de "rendició", passant per Clara Ponsatí o l'extrema dreta de Sílvia Orriols- ja s'han posicionat en contra del pacte de Puigdemont, si bé per ara no actuen de forma coordinada. En els entorns de Junts també han aparegut veus crítiques amb l'acord, però no entre els seus càrrecs institucionals.
En un moment de desmobilització i descontentament, diversos actors del moviment independentista, sovint ubicats a la perifèria i amb discursos molt emocionals i unilateralistes i que es mouen entre la indefinició ideològica i l'extrema dreta, sostenen que és necessari impulsar noves eines per mirar de desencallar la situació.
És el cas de la "llista cívica" que fa temps que promou l'ANC i que en els pròxims mesos s'haurà de sotmetre a votació dels socis, que decidiran si s'ha d'activar aquesta eina per concórrer a les eleccions al Parlament amb l'únic objectiu de "fer la independència". La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, fa temps que fa xerrades arreu del territori per calibrar el grau d'acceptació d'una iniciativa així, i ho fa sovint acompanyada d'activistes com Albano Dante Fachin, Josep Costa o el periodista Vicent Partal.
L'ANC estava a l'expectativa de com acabaven les negociacions de la investidura. Un bloqueig per part de Junts a la governabilitat podia empetitir l'espai per una alternativa, perquè el paper de l'independentisme de confrontació el podria representar el partit de Puigdemont. Després del pacte, a l'entitat interpreten que l'espai s'amplia i els votants desencisats amb el viratge del president a l'exili es poden sentir temptats per opcions que prometin més celeritat en "aixecar la DUI".
La valoració de l'ANC del pacte Junts-PSOE ha estat clara, com ho va ser la del pacte ERC-PSOE: "És una rendició i suposa renunciar a la via unilateral". La resposta, en forma d'anunci: "Articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir la independència com més aviat millor".
Ponsatí ho va verbalitzar en una entrevista a l'Ara, després d'obrir foc en públic contra Puigdemont i l'estratègia de l'exili. "L'independentisme demana noves formacions, estic disposada a implicar-me amb altra gent perquè l'independentisme es reiniciï", va dir al juliol. Graupera, en una piulada a principis de novembre, anava en un sentit similar. "Deixeu-los que pactin i deixin de marejar la perdiu amb la independència, que ni la fan ni deixen que altres la treballem seriosament", va dir.
Ponsatí, que continua compartint espais amb Puigdemont i Comín com ara l'oficina de Barcelona, ha valorat el pacte en un article aquest divendres a VilaWeb, on constata que el gir pragmàtic de l'expresident suposa "un menyspreu a la gent que hi ha confiat i l'ha protegit". Segons l'exconsellera, ERC, Junts i la CUP s'han "rendit" i "no ofereixen cap alternativa ni cap idea de país fora de les seves batalles per controlar institucions o mantenir la visibilitat".
Davant d'això, els independentistes tampoc tenen cap opció més enllà d'esperar "que del caos en surti alguna cosa de profit". El diagnòstic de l'exconsellera és que els actuals partits no aborden el conflicte nacional ni planten cara a "l'ocupació" i per això hi ha un gruix d'electorat "orfe de representació". En aquest sentit, constatat el viratge cap a la via de la negociació, Ponsatí creu que l'escenari es clarifica per "posar-se a treballar".
De fet, Orriols ha plantejat una candidatura que actuï com a paraigües del "nacionalisme català". "És hora que el nacionalisme català es replegui sota unes úniques sigles, arrabassi el poder als autonomistes i imperialistes, i restitueixi l'Estat Català. És hora de desar al calaix les desavinences i recances personals", ha dit aquest divendres a través de Twitter. Fa mesos que busca suports per fer el pas.
Els promotors d'aquest quart espai -des de l'ANC, que ha parlat de "rendició", passant per Clara Ponsatí o l'extrema dreta de Sílvia Orriols- ja s'han posicionat en contra del pacte de Puigdemont, si bé per ara no actuen de forma coordinada. En els entorns de Junts també han aparegut veus crítiques amb l'acord, però no entre els seus càrrecs institucionals.
En un moment de desmobilització i descontentament, diversos actors del moviment independentista, sovint ubicats a la perifèria i amb discursos molt emocionals i unilateralistes i que es mouen entre la indefinició ideològica i l'extrema dreta, sostenen que és necessari impulsar noves eines per mirar de desencallar la situació.
És el cas de la "llista cívica" que fa temps que promou l'ANC i que en els pròxims mesos s'haurà de sotmetre a votació dels socis, que decidiran si s'ha d'activar aquesta eina per concórrer a les eleccions al Parlament amb l'únic objectiu de "fer la independència". La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, fa temps que fa xerrades arreu del territori per calibrar el grau d'acceptació d'una iniciativa així, i ho fa sovint acompanyada d'activistes com Albano Dante Fachin, Josep Costa o el periodista Vicent Partal.
L'ANC estava a l'expectativa de com acabaven les negociacions de la investidura. Un bloqueig per part de Junts a la governabilitat podia empetitir l'espai per una alternativa, perquè el paper de l'independentisme de confrontació el podria representar el partit de Puigdemont. Després del pacte, a l'entitat interpreten que l'espai s'amplia i els votants desencisats amb el viratge del president a l'exili es poden sentir temptats per opcions que prometin més celeritat en "aixecar la DUI".
La valoració de l'ANC del pacte Junts-PSOE ha estat clara, com ho va ser la del pacte ERC-PSOE: "És una rendició i suposa renunciar a la via unilateral". La resposta, en forma d'anunci: "Articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir la independència com més aviat millor".
Un electorat "orfe de representació"
En paral·lel, altres figures es mouen per intentar crear alternatives a ERC, Junts i la CUP. Clara Ponsatí, exconsellera del govern de l'1-O i ara eurodiputada de Junts, és una de les veus més crítiques amb els actuals partits. Juntament amb el seu col·laborador, el filòsof Jordi Graupera, que ja ho va intentar amb Primàries, defensen la necessitat de noves opcions per desencallar el procés.Ponsatí ho va verbalitzar en una entrevista a l'Ara, després d'obrir foc en públic contra Puigdemont i l'estratègia de l'exili. "L'independentisme demana noves formacions, estic disposada a implicar-me amb altra gent perquè l'independentisme es reiniciï", va dir al juliol. Graupera, en una piulada a principis de novembre, anava en un sentit similar. "Deixeu-los que pactin i deixin de marejar la perdiu amb la independència, que ni la fan ni deixen que altres la treballem seriosament", va dir.
Ponsatí, que continua compartint espais amb Puigdemont i Comín com ara l'oficina de Barcelona, ha valorat el pacte en un article aquest divendres a VilaWeb, on constata que el gir pragmàtic de l'expresident suposa "un menyspreu a la gent que hi ha confiat i l'ha protegit". Segons l'exconsellera, ERC, Junts i la CUP s'han "rendit" i "no ofereixen cap alternativa ni cap idea de país fora de les seves batalles per controlar institucions o mantenir la visibilitat".
Davant d'això, els independentistes tampoc tenen cap opció més enllà d'esperar "que del caos en surti alguna cosa de profit". El diagnòstic de l'exconsellera és que els actuals partits no aborden el conflicte nacional ni planten cara a "l'ocupació" i per això hi ha un gruix d'electorat "orfe de representació". En aquest sentit, constatat el viratge cap a la via de la negociació, Ponsatí creu que l'escenari es clarifica per "posar-se a treballar".
L'extrema dreta també busca l'espai
En el context de desorientació actual, s'han fet fortes opcions d'extrema dreta com Aliança Catalana. La seva líder, Sílvia Orriols, que promou un discurs identitari amb la immigració en el punt de mira i ha arribat a l'alcaldia de Ripoll, acusa els principals partits de rendició. Aliança Catalana també és una de les opcions que busca el seu espai com a alternativa als partits tradicionals i podria fer el salt al Parlament en les properes eleccions.De fet, Orriols ha plantejat una candidatura que actuï com a paraigües del "nacionalisme català". "És hora que el nacionalisme català es replegui sota unes úniques sigles, arrabassi el poder als autonomistes i imperialistes, i restitueixi l'Estat Català. És hora de desar al calaix les desavinences i recances personals", ha dit aquest divendres a través de Twitter. Fa mesos que busca suports per fer el pas.